18/08/2025

L'atenció dels mercats internacionals es concentra aquest mes en la cita de Jackson Hole, una trobada que ha adquirit un caràcter simbòlic com a termòmetre de la política monetària global. Aquest any, les expectatives se centren en la Reserva Federal i en la possibilitat que al setembre arribi una nova retallada de tipus d'interès. Els inversors descompten amb una confiança gairebé absoluta que hi haurà una reducció de 25 punts bàsics, però la realitat de les dades ofereix un panorama molt més matisat.

En efecte, la setmana passada, les dades d'inflació als Estats Units van mostrar un panorama mixt que complica encara més la lectura de la Reserva Federal. L'índex subjacent de preus al consum va avançar en línia amb el que s'esperava, però amb una composició sorprenent: el repunt es va concentrar en els serveis, mentre que els béns van mostrar senyals dispars de traspàs aranzelari. Al mateix temps, els preus al productor van sorprendre a l'alça amb un gran increment mensual del 0,9% en el component subjacent, reflex de pressions en béns i serveis. Aquest contrast evidencia que, encara que l'IPC no es va disparar, la inflació subjacent segueix ferma i es podria intensificar en els pròxims mesos. Mentrestant, la taxa d'atur segueix baixa i estable, i encara que la creació d'ocupació s'ha moderat, no hi ha senyals clars de deteriorament greu en el mercat laboral. Davant d'això, els advertiments de Jerome Powell al juliol ressonen amb força: no hi ha pressa per relaxar les condicions, i fer-ho massa aviat podria reescalfar l'economia i alimentar novament les tensions inflacionistes.

Aquest contrast entre la confiança del mercat i la cautela de la Fed anticipa que Jackson Hole es pot convertir en un escenari de xoc de narratives. Si Powell manté un discurs dur, l'eufòria actual es podria desinflar ràpidament. Si, per contra, deixa oberta la porta a una retallada al setembre, el mercat se sentirà validat. La dificultat és que les condicions financeres als Estats Units són relativament acomodatícies, malgrat el nivell nominal dels tipus, cosa que resta urgència a una baixada immediata.

Europa travessa un dilema diferent, encara que igualment complex. Els indicadors avançats i les enquestes mostren certa resiliència, sobretot en serveis, però la producció industrial i altres dades d'activitat real apunten a un refredament clar. El creixement del segon trimestre amb prou feines va assolir una dècima, i les perspectives per al tercer són fins i tot més ombrívoles per la debilitat del sector manufacturer, castigat per la caiguda de la demanda externa i els efectes dels aranzels. El Banc Central Europeu, sota la batuta de Christine Lagarde, manté un discurs de prudència: no es compromet amb un calendari de moviments, però insisteix a avaluar-ho reunió a reunió. La sensació, però, és que el BCE se sent més còmode en la inacció que a relaxar la política de forma addicional.

Al Japó, el panorama és molt diferent. L'economia va créixer amb força en el segon trimestre, impulsada per la inversió empresarial i les exportacions, fins i tot malgrat els efectes de les tarifes. Les revisions a l'alça del PIB i l'impuls de les pujades salarials apunten que la demanda interna seguirà sostenint l'activitat durant el que resta d'any. Això, sumat a la pressió explícita de Washington, que reclama una normalització de la política monetària nipona per contenir la debilitat del ien, col·loca el Banc del Japó en la tessitura de tornar a apujar els tipus d'interès el mes d'octubre.

La Xina, per la seva banda, s'ha convertit en el gran focus de preocupació. Les dades del juliol van confirmar que la desacceleració és més profunda del que s'esperava. El consum intern perd força, la inversió es debilita i la producció industrial també comença a cedir. La demanda de crèdit privat es desploma, mentre que els preus coquetegen amb la deflació i el sector immobiliari segueix enfonsant-se. El creixement del tercer trimestre es perfila com un dels més febles dels darrers anys i el risc d'un cercle viciós entre la crisi immobiliària, la pèrdua de confiança i la debilitat del consum és cada cop més tangible.

Jackson Hole, en aquest context, transcendeix el que és acadèmic i es converteix en un escenari polític i financer de primer ordre. La Reserva Federal ha de decidir si desafia el mercat i guanya temps fins al desembre o si es deixa arrossegar per la pressió de les expectatives. El BCE seguirà jugant amb l'ambigüitat, mentre que el Japó es prepara per apujar tipus i la Xina s'enfonsa en la incertesa. El repte dels pròxims mesos serà gestionar un equilibri delicat: sostenir el creixement sense alimentar novament la inflació, en un entorn en què la credibilitat dels bancs centrals és tan valuosa com fràgil.