Informació legal i altres documents

Totes les entitats financeres estem obligades a tenir una còpia digitalitzada de determinats documents dels nostres clients per poder verificar-ne la identitat, l'activitat econòmica o professional o l'origen dels fons, segons la Llei 10/2010, de prevenció de blanqueig de capitals.

L'incompliment d'aquest requisit legal ens obligaria a cancel·lar els comptes contractats pels clients que no aportin aquesta documentació.

(400 kB)-- Llei 10/2010 de prevenció de blanqueig de capitals

Documentació necessària

Per poder seguir oferint aquests serveis, necessitem la teva col·laboració.

Els documents que podrien ser necessaris són els següents:

  • Document identificatiu (DNI, NIE, passaport, etc.). 
  • Declaració d'activitat econòmica (DAE). Document que ha de ser emplenat i signat pel client on es recullen les seves manifestacions relatives a la seva activitat econòmica, bé a l'oficina o a través del seu Accés clients a bbva.es (El meu perfil). Emplenar ara.
  • Document que acrediti l'activitat econòmica o professional. Segons el tipus de client o l'activitat, s'haurà de lliurar l'un o l'altre dels esmentats a continuació:

- Rebut de nòmina actual (antiguitat màxima de 3 mesos).

- Certificat de relació laboral emès per l'ocupador.

- Certificat d'havers, pensió o subsidi.

- Declaració d'IRPF de l'últim exercici.

- Contracte laboral vigent.

- Declaració del cens d'obligats tributaris (model 036).

- Alta d'activitat a hisenda (llicència fiscal).

- Última declaració trimestral o anual de l'IVA o de retencions d'IRPF.

- Últim rebut del col·legi professional.

- Rebut de la Seguretat Social en el règim d'autònoms (antiguitat màxima de 3 mesos).

Per a més informació, contacta amb el teu gestor habitual o visita una oficina BBVA.

Serveis de pagament

Documents Llei de serveis de pagament

(52 kB)-- Llei 16/2009, de 13 de novembre.

 

Legislació

Per la qual es modifica la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors. Legislació espanyola.

(356 kB)-- Llei 47/2007, de 19 desembre

sobre el règim jurídic de les empreses de serveis d'inversió i la resta d'entitats que presten serveis d'inversió, i per la qual es modifica parcialment el Reglament de la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d'institucions d'inversió col·lectiva, aprovat pel Reial decret 1309/2005, de 4 de novembre. Legislació espanyola.

(206 kB)-- Reial decret 217/2008, de 15 de febrer

Directiva 2004/39/CE. Legislació europea.

(289 kB)-- Directiva Nivell I de 21 d'abril de 2004

Directiva 2006/73/CE. Legislació europea.

(225 kB)-- Directiva Nivell II de 10 d'agost de 2006

Per la qual s'aplica la Directiva 2004/39/CE. Legislació europea.

(170 kB)-- Reglament 1287/2006

Polítiques BBVA

(101 kB)-- Resum de la política d'execució de BBVA

(32 kB)-- Resum de la política de prevenció i gestió de conflictes d'interessos de BBVA

Es poden trobar traduccions d'aquests documents a altres idiomes a les versions de bbva.es en altres idomas.

SEPA (Single Euro Payments Area) és una zona en què consumidors i empreses poden fer cobraments i pagaments, dins i fora de les fronteres nacionals, en les mateixes condicions bàsiques i amb els mateixos drets i obligacions, independentment del lloc en què es trobin. Dins la zona SEPA s'han eliminat, per tant, les fronteres per a pagaments i cobraments en euros. 

Componen la zona SEPA els 28 estats membres de la Unió Europea, juntament amb Islàndia, Liechtenstein, Noruega, San Marino, Suïssa i Mònaco.

(390 kB) -- Actualitat SEPA

Què és?

SEPA: Nou panorama de pagaments a Europa

El projecte SEPA suposa, després de l'adopció de l'euro com a moneda única, un pas més en la integració econòmica i monetària a Europa: la creació d'un autèntic mercat domèstic on existeix una única forma de fer pagaments de manera eficaç, segura, senzilla i transparent.

Els instruments de pagament inclosos en SEPA són:

  • Transferències.
  • Càrrecs.
  • Pagaments amb targeta: Les principals novetats que es van introduir són l'obligatorietat d'incorporar un xip a les targetes, així com l'autorització de les operacions a través d'un PIN. Amb aquestes mesures es pretén incrementar el nivell de seguretat de les transaccions. Afecta tant targetes de crèdit com de dèbit.

End date

La data límit obligatòria per a la migració a instruments de cobrament i pagament SEPA va ser l'1 de febrer de 2014, a excepció dels productes de veta de mercat que, per les seves característiques específiques i baix volum d'operacions, es van migrar en una segona fase, el febrer de 2016 (a Espanya, les bestretes de crèdit C58 i els rebuts que es giraven per C32).

Avantatges

  • Format unificat per fer pagaments i cobraments en euros a l'EEE.
  • Oportunitat de consolidació de comptes per facilitar la centralització de funcions de gestió de tresoreria.
  • Facilitats per ampliar el negoci més enllà del mercat local.
  • En càrrecs B2B (entre empreses), certesa de cobrament per al creditor.

Transferències

L'esquema de transferències SEPA (en vigor des de gener de 2008) facilita l'enviament de pagaments d'una manera simple i estandarditzada dins el seu àmbit geogràfic.

Les transferències SEPA tenen les característiques següents:

  • Denominades en euros.
  • Sense límit d'import.
  • Entre comptes bancaris, deixant fora de l'esquema les transferències d'efectiu.
  • Amb clàusula de despeses <Compartides>.
  • Utilització de l'IBAN com a identificador de compte.
  • Temps màxim d'execució d'un dia. Hi ha la possibilitat d'enviar transferències SEPA valor dia (el beneficiari rep els fons durant el dia) i transferències SEPA immediates (abonament al beneficiari en el moment).
  • 140 caràcters d'informació del pagament, que es transmeten íntegrament de l'ordenant al beneficiari de la transferència.

Càrrecs CORE i B2B

Es tracta d'un instrument per fer cobraments mitjançant càrrec en el compte del deutor.

Les característiques principals dels càrrecs SEPA són:

  • Denominats en euros.
  • Sense límit d'import.
  • Amb clàusula de despeses <Compartides>.
  • Utilització de l'IBAN com a identificador de compte.
  • 140 caràcters d'informació, que viatgen íntegrament del creditor al deutor. Concepte ampliat de fins a 640 caràcters en algunes entitats espanyoles. 

Càrrecs Core

Es tracta de l'esquema bàsic de càrrec. Es pot utilitzar per girar tant a consumidors com a empreses. 

  Càrrec SEPA Core
 
Ordre
Càrrec SEPA Core

Format estàndard. 

Les dades viatgen en el càrrec.

 
Presentació
Càrrec SEPA Core

D-1. 

Un dia addicional en càrrecs destí EBA*.

 
Informació
Càrrec SEPA Core

140 caràcters. 

Concepte ampliat en algunes entitats espanyoles.

 
Reemborsament
Càrrec SEPA Core

Op.autoritzades: 8 setmanes. 

Op. no autoritzades: 13 mesos.

 
Identificatiu del compte
Càrrec SEPA Core
IBAN
 
Format
Càrrec SEPA Core

XML ISO20022 Core AEB

XML europeu

AEB 19.14

 
Finançament
Càrrec SEPA Core

*EBA és la cambra de compensació per a càrrecs transfronterers i domèstics a entitats que no operen per Iberpay (la cambra de compensació espanyola).

Càrrecs B2B

L'esquema entre empreses (càrrecs B2B) ofereix més certesa de cobrament al creditor, en renunciar el deutor al dret de reembossament d'operacions autoritzades. Per això, l'entitat del deutor ha d'obtenir l'autorització de l'ordre abans de carregar en compte el primer càrrec.

Novetats de càrrecs 

  • Finançament de càrrecs: els càrrecs SEPA Core i B2B es poden finançar. A Espanya, el format és el de càrrecs SEPA, inclosa la indicació de finançament establerta en els quaderns bancaris espanyols. 
  • Simplificació d'operativa de càrrecs Core: Des del novembre de 2016, hi ha un únic termini de presentació de càrrecs SEPA Core, independentment del tipus (primer, recurrent, únic…): D-1 per a càrrecs domèstics o amb destí a entitats que operen a través d'Iberpay (EBA requereix la presentació amb un dia addicional d'antelació). A més, deixa de ser obligatori indicar el primer càrrec SEPA d'una sèrie com a primer (FRST) abans d'enviar càrrecs recurrents (RCUR).

BBVA i SEPA

El BBVA ofereix l'emissió de transaccions SEPA, tant transferències com càrrecs i càrrecs finançats (Core i B2B). L'enviament d'operacions SEPA es pot fer còmodament a través de la banca en línia de BBVA o utilitzant els seus canals telemàtics habituals.

A més, BBVA disposa d'altres serveis de valor afegit: informació sobre els requeriments dels instruments SEPA, programes per confeccionar fitxers SEPA, assessorament en la posada en marxa, servei de recàlcul de venciments en càrrecs, concepte ampliat de 640 caràcters en càrrecs, serveis de conversió, abonament el mateix dia a beneficiaris BBVA, presentació de càrrecs destí comptes BBVA el mateix dia, informació de modificacions de comptes deutores, etc.

Per conèixer el detall dels canals i formats disponibles a cada país, contacta amb una oficina BBVA.

Butlletins

Accediu a totes les edicions del butlletí sobre actualitat SEPA editat per BBVA: conegueu a fons les particularitats dels instruments SEPA, les implicacions des del punt de vista pràctic de la vostra empresa i les pautes d'actuació més recomanables.

Conducta

Aquest codi de conducta va ser aprovat pel Consell d'Administració de BBVA el 28 de maig de 2015.

(565 kB) -- Codi de conducta

 

En cas de discrepància o controvèrsia en relació amb els serveis financers prestats, inclosos els prestats en línia, BBVA posa a la vostra disposició el Servei d'Atenció al Client del Grup BBVA i el Defensor del Client del Grup BBVA.

A qui cal adreçar-se?

Podreu remetre-hi els vostres escrits, segons el Reglament per a la defensa del client a Espanya del Grup BBVA, que teniu a la vostra disposició a qualsevol de les oficines de BBVA i al següent enllaç.

En primer lloc, us haureu d'adreçar al Servei d'Atenció al Client, llevat en el cas de plans de pensions individuals, en què us haureu d'adreçar directament al Defensor del Client.

En el cas d'haver obtingut una resolució desestimatòria dictada pel Servei d'Atenció al Client, els clients podran sotmetre a la consideració del Defensor del Client les queixes o reclamacions que es trobin dins els límits quantitatius establerts en el Reglament. Aquesta opció s'entén sense perjudici de la possibilitat d'acudir directament als serveis de reclamacions que es detallen a continuació.

El Servei d'Atenció al Client o el Defensor del Client hauran de donar resposta en el termini màxim de dos mesos, comptats a partir de la data en què la queixa o reclamació fora presentada.

En les queixes o reclamacions presentades per usuaris de serveis de pagament en relació amb els drets i obligacions que es deriven dels Títols II i III del Real Decret llei 19/2018, de 23 de novembre, de serveis de pagament, el Servei d'Atenció al Client o el Defensor del Client hauran de donar resposta a més trigar quinze dies hàbils després de la recepció de la queixa o reclamació. En situacions excepcionals, si no pot oferir-se una resposta en el termini de quinze dies hàbils per raons alienes a la voluntat del Servei d'Atenció al Client o del Defensor del Client, la instància
competent enviarà una resposta provisional, en què indiqui clarament els motius del retard de la resposta a la reclamació i especifiqui el termini en el qual l'usuari dels serveis de pagament rebrà la resposta definitiva. En qualsevol cas, el termini per a la recepció de la resposta definitiva no excedirà un mes.

El client podrà acudir als Serveis de Reclamacions del Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions si la resposta del Servei d'Atenció al Client o del Defensor del Client no hagués estat satisfactòria o si no hagués rebut resposta després d'acreditar haver transcorregut els següents terminis màxims des de la data de presentació de la queixa o reclamació: quinze dies hàbils si la queixa o reclamació versa sobre un servei de pagament, un mes si la queixa o reclamació no versa sobre un servei de pagament i el client és un consumidor resident en la Unió Europea, i dos mesos si la queixa o reclamació no versa sobre un servei de pagament i el client és un consumidor no resident en la Unió Europea o és un no consumidor. A més si el client és un consumidor resident en la Unió Europea no podrà acudir als Serveis de Reclamacions del Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions transcorregut més d'un any des de la interposició de la queixa o reclamació davant el Servei d'Atenció al Client o el Defensor del Client.

Abans de recórrer a aquests serveis, la normativa (Ordre EHA/2899/2011, de 28 d'octubre del Ministeri d'Economia i Hisenda (B.O.E. del 29 d'octubre), de transparència i protecció del client de serveis bancaris) exigeix que el client justifiqui haver acudit prèviament al Servei d'Atenció al Client o a l'Oficina del Defensor del Client.

Com?

Servei d'Atenció al Client

Per carta

Apartat de correus 1598

28080 Madrid

Per correu electrònic

adreça electrònica: servicioatencioncliente@grupobbva.com

  • Si ets client i a més usuari de bbva.es pots fer-ho clicant aquí.
  • Si ets client però no ets usuari de bbva.es prem aquí . Fes-te'n usuari perquè les comunicacions que tinguem per correu electrònic siguin segures.
  • Si no ets client premeu aquí .

Oficina del Defensor del Client

Rafael García-Valdecasas Fernández

Per carta

Apartat de correus 14460

28080 Madrid

Per correu electrònic

adreça electrònica: defensordelcliente@bbva.com

Serveis de reclamacions organismes supervisors

Abans de recórrer a aquests serveis, la normativa (Ordre EHA/2899/2011, de 28 d'octubre, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 29 d'octubre), de transparència i protecció del client de serveis bancaris) exigeix que el client justifiqui haver acudit prèviament al Servei d'Atenció al Client o a l'Oficina del Defensor del Client.

Servei de Reclamacions del Banc d'Espanya

Calle Alcalá 48, 28014 Madrid.

Oficina d'Atenció a l'Inversor de la Comissió Nacional del Mercat de Valors

Calle Edison 4, 28006 Madrid.

Servei de Reclamacions de la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions

Paseo de la Castellana 44, 28046 Madrid.

Consum

Fulls de reclamacions

Comunitats autònomes que exigeixen a les entitats de crèdit que tenen oficines radicades a les mateixes comunitats que tinguin fulls de reclamacions a disposició dels consumidors i usuaris:

  • Andalusia, Aragó, Astúries, les Canàries, Cantàbria, Castilla-La Manxa, Catalunya, Galícia, Illes Balears, Madrid, Múrcia, Navarra, el País Basc, València

Telèfon d'incidències i reclamacions 900 812 679

Plataforma de resolució de litigis en línia

De conformitat amb el que preveu el Reglament UE 524/2013, de 21 de maig de 2013, sobre resolució de litigis en línia en matèria de consum, s'insereix a continuació l'enllaç a la plataforma de resolució de litigis en línia, posada en marxa per la Comissió Europea, a la qual poden recórrer els clients per resoldre qualsevol discrepància o controvèrsia en relació amb els serveis financers prestats en línia:

http://ec.europa.eu/odr

Normativa, ordenada per matèries, que regula la transparència de les operacions bancàries i la protecció a la clientela

Servei d'Atenció i Defensa del Client:

  • Llei 44/2002, de 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer, modificada per la Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible.
  • Ordre ECO/734/2004, d'11 de març (BOE del 24 de març), sobre departaments i serveis d'atenció al client i el defensor del client de les entitats financeres.
  • Ordre ECC/2502/2012, de 16 de novembre, per la qual es regula el procediment de presentació de reclamacions davant els serveis de reclamacions del Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d'Assegurances i Pensions.
  • Llei 7/2017, de 2 de novembre, per la qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2013/11/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013, relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum.

Transparència de les operacions i protecció de la clientela, i altra normativa de protecció al consumidor:

  • Ordre EHA/2899/2011, de 28 d'octubre, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 29 d'octubre), de transparència i protecció del client de serveis bancaris.
  • Ordre ECE/482/2019, de 26 d'abril, per la qual es modifiquen l'Ordre EHA/1718/2010, d'11 de juny, de regulació i control de la publicitat dels serveis i productes bancaris, i l'Ordre EHA/2899/2011, de 28 d'octubre, de transparència i protecció del client de serveis bancaris.
  • Llei 22/2007, d'11 de juliol, sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors.
  • Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, i altres lleis complementàries.

Préstecs hipotecaris:

  • Llei 2/1994, de 30 de març, sobre subrogació i modificació de préstecs hipotecaris.
  • Ordre EHA/2899/2011, de 28 d'octubre, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 29 d'octubre), de transparència i protecció del client de serveis bancaris.
  • Reial decret llei 2/2003, de 25 d'abril, de mesures de reforma econòmica.
  • Llei 36/2003, d'11 de novembre, de mesures de reforma econòmica.
  • Llei 1/2012, de 26 de març, per a la protecció dels drets dels consumidors mitjançant el foment de la transparència en la contractació hipotecària a la Comunitat de Madrid.
  • Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos.
  • Real Decret llei 5/2017, de 17 de març, pel qual es modifica el Real Decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, i la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social.
  • Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari.

Crèdit al consum:

  • Directiva 2008/48/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'abril, relativa als contractes de crèdit al consum i per la qual es deroga la Directiva 87/102/CEE del Consell.
  • Llei 16/2011, de 24 de juny (BOE de 25 de juny), de contractes de crèdit al consum.

Condicions generals de la contractació:

  • Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació.
  • Ordre EHA/1718/2010, d'11 de juny, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 29 de juny), de regulació i control de la publicitat dels serveis i productes bancaris, desenvolupada per la Circular 6/2010, de 28 de setembre, del Banc d'Espanya (BOE de l'11 d'octubre), a entitats de crèdit i entitats de pagament, sobre publicitat dels serveis i productes bancaris. Ordre EHA/1717/2010, d'11 de juny, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 29 de juny), de regulació i control de la publicitat de serveis i productes d'inversió.
  • Decret 123/2008, d'1 de juliol, del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme i Departament de Cultura del País Basc (BO País Basc de 16 de juliol), sobre els drets lingüístics de les persones consumidores i usuàries.
  • Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Parlament de Catalunya (DOGC de 23 de juliol), del Codi de consum de Catalunya.
  • Reial decret llei 16/2011, de 14 d'octubre (BOE del 15 d'octubre), pel qual es crea el Fons de Garantia de Dipòsits d'Entitats de Crèdit i Reial decret 628/2010, de 14 de maig, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 3 de juny), pel qual es modifiquen el Reial decret 2606/1996, de 20 de desembre (BOE del 21 de desembre), sobre fons de garantia de dipòsits en entitats de crèdit i el Reial decret 948/2001, de 3 d'agost (BOE del 4 d'agost), sobre sistemes d'indemnització dels inversors.
  • Circular 5/2012, de 27 de juny, del Banc d'Espanya (BOE del 6 de juliol), a entitats de crèdit i proveïdors de serveis de pagament, sobre transparència dels serveis bancaris i responsabilitat en la concessió de préstecs.
  • Circular 2/2019, de 29 de març, del Banc d'Espanya, sobre els requisits del Document Informatiu de les Comissions i de l'Estat de Comissions, i els llocs web de comparació de comptes de pagament, i que modifica la Circular
    5/2012, de 27 de juny, a entitats de crèdit i proveïdors de serveis de pagament, sobre transparència dels serveis bancaris i responsabilitat en la concessió de préstecs.

Serveis de pagament:

  • Directiva (UE) 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de
    novembre de 2015, sobre serveis de pagament en el mercat interior i per la qual es modifiquen les Directives 2002/65/CE, 2009/110/CE i 2013/36/UE i el Reglament (UE) núm. 1093/2010 i es deroga la Directiva 2007/64/CE.
  • Real Decret llei 19/2018, de 23 de novembre, de serveis de pagament i unes altres mesures urgents en matèria financera.
  • Ordre EHA/1608/2010, de 14 de juny, sobre transparència de les condicions i requisits d'informació aplicables als serveis de pagament.
  • Reglament (UE) 260/2012, del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de
    març, pel qual s'estableixen requisits tècnics i empresarials per a les
    transferències i els càrrecs domiciliats en euros, i es modifica el Reglament (CE) 924/2009.
  • Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible.

Serveis d'inversió:

  • Reial decret legislatiu 4/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del Mercat de Valors.
  • Reial decret 217/2008, de 15 de febrer, del Ministeri d'Economia i
    Hisenda (B.O.E. del 16 de febrer), sobre el règim jurídic de les empreses de serveis d'inversió i de les altres entitats que presten serveis d'inversió i pel qual es modifica parcialment el Reglament de la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d'Institucions d'Inversió Col·lectiva, aprovat pel Reial decret 1309/2005, de 4 de novembre, desenvolupat per l'Ordre EHA/1665/2010, d'11 de juny (B.O.E. del 23 de juny), del Ministeri d'Economia i Hisenda en matèria de tarifes i contractes tipus.
  • Reial decret 1464/2018, de 21 de desembre, pel qual es desenvolupen el text refós de la Llei del Mercat de Valors, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2015, de 23 d'octubre i el Real Decret llei 21/2017, de 29 de desembre, de mesures urgents per a l'adaptació del Dret espanyol a la normativa de la Unió Europea en matèria de mercat de valors, i pel qual es modifiquen parcialment el Reial decret 217/2008, de 15 de febrer, sobre el règim jurídic de les empreses de serveis d'inversió i de les altres entitats que presten serveis d'inversió i pel qual es modifiquen parcialment el Reglament de la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d'Institucions d'Inversió Col·lectiva, aprovat pel Reial decret 1309/2005, de 4 de novembre, i uns altres reials decrets en matèria de mercat de valors.
  • Circular 7/2011, de 12 de desembre, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, sobre el fullet informatiu de tarifes i el contingut dels contractes-tipus.
  • Circular 3/2016, de 20 d'abril, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, per la qual es modifica la Circular 7/2011, de 12 de desembre, sobre fullet informatiu de tarifes i contingut dels contractes-tipus.
  • Real Decret llei 21/2017, de 29 de desembre, de mesures urgents per a l'adaptació del dret espanyol a la normativa de la Unió Europea en matèria del mercat de valors.

Titulars d'establiments de canvi de moneda:

  • Circular del Banc d'Espanya 6/2001, de 29 d'octubre, sobre titulars d'establiments de canvi de moneda, modificada per la Circular del Banc d'Espanya 3/2009, de 18 de desembre.

De conformitat amb la normativa del Fons de Garantia de Dipòsits, existeix una doble cobertura, una per a dipòsits i una altra per a valors. En ambdós casos, l'import de la garantia és d'un màxim de 100.000 €.

(33 kB)-- Fons de garantia de dipòsits

Normativa

Reglaments

Els enllaços als llocs web de les infraestructures de mercat d'aquesta pàgina s'hi han inclòs amb finalitat informativa. La informació que s'hi facilita té un caràcter purament il·lustratiu. La informació subministrada no s'ha de considerar, en cap cas, com un assessorament financer ni s'ha d'entendre com una recomanació per fer operacions, ni tampoc constituirà la base per a una presa de decisions en una direcció determinada. Ni Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, S.A. ni cap altra entitat del grup BBVA (d’ara endavant, ‘BBVA’) assumeixen cap compromís de comunicar canvis ni d'actualitzar el contingut d'aquesta pàgina. BBVA considera que els llocs web de les infraestructures de mercat els enllaços als quals s'inclouen en aquesta pàgina són fonts fiables. No obstant això, tot i que s'han pres mesures raonables per assegurar-se que la informació continguda no és errònia ni equívoca, BBVA no manifesta ni garanteix, ni expressament ni implícitament, que sigui exacta, completa o actualitzada, i no s'hi ha de confiar com si ho fos. BBVA declina expressament qualsevol responsabilitat per error o omissió en la informació continguda en el document.

Documentació BBVA

  • Document d'advertència de riscos als efectes d'EMIR: veure document
  • Document d'advertència de riscos als efectes de CSDR: s'ubicarà aquí en el moment de ser legalment exigible per a BBVA.

Informació sobre Instruments de recapitalització

Informació sobre instruments financers sotmesos al règim de resolució de la Directiva sobre recuperació i resolució bancària.

(38 kB)-- Informació sobre instruments de recapitalització

(39 kB)-- Informació sobre Banco Popular Español, S.A.

Dins BBVA comptem amb una política de comunicació comercial o publicitària on s'estableixen els criteris i procediments adequats per assegurar que es compleixen les normes, principis i criteris generals de la normativa aplicable en matèria de publicitat, sent la següent:

  • Les Ordres EHA/1718/2010 i EHA/1717/2010, de l'11 de juny, de regulació i control de la publicitat, en el seu article 4.
  • Circular 6/2010, de 28 de setembre, del Banc d'Espanya en la seva Norma tercera.

Política de Comunicació Publicitària de BBVA a Espanya.