15/09/2025

La setmana que hem deixat enrere va tornar a posar en relleu fins a quin punt la política i l'economia es troben entrellaçades en aquesta fase del cicle. Als Estats Units, la independència de la Reserva Federal va passar del pla teòric als tribunals i al Senat, amb la governadora Lisa Cook emparada per una cautelar que bloqueja la seva destitució i amb Stephen Miran, candidat de Trump, a punt de ser confirmat com a membre del Comitè.

En paral·lel, les dades macro van reforçar l'expectativa d'una retallada de tipus imminent als Estats Units: la inflació d'agost es va mantenir sota control, els preus majoristes van sorprendre a la baixa i el mercat laboral va mostrar més debilitat, amb revisions substancials a la baixa en el creixement de l'ocupació. En aquest context, els mercats descompten amb total seguretat una baixada de 25 punts bàsics a la reunió de la Fed d'aquesta setmana, encara que la clau residirà en el to que adopti Powell i en les projeccions actualitzades dels consellers.

A Europa, la política va tornar a robar protagonisme al BCE. La caiguda del govern de François Bayrou i el nomenament de Sébastien Lecornu a França van accentuar la preocupació per la sostenibilitat fiscal, encara més després de la rebaixa de qualificació creditícia per part de Fitch. El diferencial del bo francès va arribar fins i tot a superar l'italià en determinats moments, un reflex de la pèrdua de confiança dels inversors.

A la seva reunió de política monetària, tal com s'esperava, el BCE va mantenir el tipus de dipòsit en el 2% i, tot i que Lagarde va insistir que la inflació està sota control, les projeccions del mateix BCE apunten que podria situar-se per sota de l'objectiu el 2027, cosa que deixa oberta la porta a alguna retallada addicional si l'economia es refreda més. D'altra banda, Lagarde va evitar pronunciar-se sobre qüestions nacionals, en referència a la situació de França, però va recordar que la institució disposa d'eines per contenir tensions de mercat en cas que fos necessari.

La Xina, per la seva banda, va oferir un quadre mixt. La inflació va tornar a terreny negatiu en termes interanuals per la caiguda dels preus d'aliments i begudes, encara que la inflació subjacent va mostrar una lleugera millora. Els preus de producció, per la seva banda, van trencar vuit mesos consecutius de caigudes. No obstant això, la dada d'exportacions d'agost va ser fluixa: el creixement interanual del 4,4% indica que la Xina ja no pot compensar amb vendes a altres països la contracció dels enviaments als Estats Units. La conclusió és que l'economia perd dinamisme, amb una demanda interna feble i un sector exterior que deixa de ser un suport.

En aquest marc, la renda variable va consolidar el seu to alcista. La narrativa de “Rínxols d'Or” va tornar a predominar, reforçada per l'expectativa de retallades de la Fed i per la resiliència de l'activitat global. Els Estats Units van liderar les alces: l'S&P 500 va avançar un 1,6% i el Nasdaq un 2%, marcant nous màxims històrics. L'empenta dels Set Magnífics i la febre per la intel·ligència artificial, avivada pels sòlids resultats d'Oracle, van ser els principals impulsors del moviment alcista a l'altra banda de l'Atlàntic.

Europa va acompanyar amb guanys més modestos. L'EuroStoxx 50 va sumar un 1,4%, amb Espanya brillant especialment després de la publicació de resultats positius d'Inditex, cosa que va consolidar el selectiu espanyol al capdavant de les borses europees, amb un avanç superior al 32% durant l'any. El Japó també va destacar, amb un Nikkei que va pujar un 4% durant la setmana, mentre que en emergents l'impuls es va concentrar a Àsia, l'índex borsari del qual va registrar un sòlid avanç del 5,4% setmanal.

Aquesta setmana, tota l'atenció se centrarà en la Fed. Es dona per fet una retallada de 25 punts bàsics, encara que el to de Powell serà decisiu per calibrar si el cicle de flexibilització es prolonga. També seran rellevants la reunió del Banc d'Anglaterra, la del Banc del Japó, i les dades de vendes al detall i producció industrial als Estats Units, així com la producció industrial i la lectura final de l'IPC a la zona euro.

En conjunt, els mercats es mantenen en un context alcista sustentat en tipus més baixos i en la tracció estructural de la IA, però els riscos segueixen presents: valoracions exigents en la renda variable, una possible desacceleració més brusca de l'activitat, tensions polítiques a Europa i l'amenaça latent de nous xocs geopolítics i comercials. En aquest sentit, tot i que la tendència és constructiva, la prudència continua sent necessària per gestionar un entorn en què conviuen entusiasme inversor i focus de vulnerabilitat.