8/9/2025

La primera setmana de setembre va estar marcada per un delicat equilibri entre senyals de desacceleració econòmica i la confiança dels mercats en què els bancs centrals continuaran proporcionant suport. Als Estats Units, l'atenció es va centrar en les dades d'ocupació i en el to més flexible mostrat recentment per la Reserva Federal. El mercat laboral va donar noves mostres de fatiga: la creació de llocs de treball es va reduir a mínims de diversos anys i la taxa de desocupació va repuntar lleugerament. No es tracta encara d'un deteriorament profund, però sí d'un refredament que contrasta amb el dinamisme del creixement del PIB en trimestres anteriors. En aquest context, la Fed prepara una baixada de tipus que s'interpreta com una retallada preventiva, més orientada a assegurar l'estabilitat que a respondre a una crisi imminent.

En paral·lel, Europa va viure una altra setmana de tensió política, amb França al centre del focus. El govern s'enfronta a una moció imminent que, si prosperés, obligaria el president Emmanuel Macron a nomenar un nou primer ministre o fins i tot a convocar eleccions anticipades. Aquesta incertesa arriba en un moment en què la situació fiscal del país ja és motiu de preocupació, i la manca d'un pla clar de consolidació alimenta la desconfiança dels inversors. Els diferencials del deute francès enfront d'Alemanya romanen elevats, reflex d'una prima de risc que no es dissipa i que podria seguir en nivells alts mentre no es resolgui la crisi política.

Malgrat aquestes turbulències, el rerefons que uneix totes les geografies és el mateix: la percepció que l'economia global s'està refredant, però no esfondrant. Aquesta narrativa, que ha estat batejada com a “Rínxols d'Or” en referència al famós conte infantil, implica que l'activitat econòmica es manté en un punt d'equilibri ideal: ni massa calenta per impulsar a l'alça les taxes d'inflació, ni massa freda per penalitzar el creixement dels beneficis empresarials. Aquesta situació permet als bancs centrals mantenir una política monetària menys agressiva, en la mesura que la inflació roman a prop dels seus objectius de llarg termini.

D'aquesta manera, als Estats Units, els índexs borsaris es mantenen a prop de màxims històrics, impulsats d'alguna manera per l'entusiasme al voltant de la intel·ligència artificial i les expectatives que la política fiscal segueixi donant suport a la inversió en sectors estratègics. Fins i tot la revisió recent a la baixa de les previsions de beneficis d'empreses tecnològiques de referència no ha aconseguit alterar de manera significativa l'apetit pel risc.

Als mercats de renda fixa, el més vistós de la setmana va ser el retrocés brusc de les rendibilitats dels bons sobirans a banda i banda de l'Atlàntic. Als Estats Units, el bo a 10 anys va tancar amb un rendiment del 4,07%, fet que suposa una caiguda de 15 punts bàsics a la setmana i els mínims des del passat mes d'abril. Mentre, la referència a 2 anys es va desplomar fins al 3,5% de rendibilitat, fet que no passava des del setembre del 2022, a mesura que es consolidaven les expectatives d'una imminent retallada de tipus per part de la Reserva Federal.

Fins i tot el rendiment del bo a 30 anys, que s'havia situat en les darreres setmanes a l'ull de l'huracà pels dubtes sobre la independència de la Fed, va caure amb força fins a nivells del 4,75%. Tanmateix, si es consolida la percepció que la independència del banc central està en dubte, podrien esperar-se més ajustos a l'alça en les expectatives d'inflació de llarg termini, un dòlar més feble i un atractiu més gran de l'or com a refugi.

De fet, l'or s'ha convertit en un dels protagonistes de la setmana en trencar a l'alça la franja on s'havia mogut durant mesos. Encara que alguns ho atribueixen als temors institucionals, bona part del moviment s'explica també per la caiguda dels rendiments reals a curt termini, fet que el reforça com a cobertura natural en un entorn d'incertesa.

El crèdit i el deute emergent, per la seva banda, continuen mostrant una fortalesa notable. La recerca de rendibilitat en un escenari de volatilitat continguda ha mantingut la demanda elevada, amb un especial atractiu en els bons locals de països com Brasil, Mèxic o Sud-àfrica, on les rendibilitats superen amb escreix les dels seus parells desenvolupats.

En definitiva, la setmana va deixar clar que els mercats avancen per una senda estreta: confiats en el coixí que ofereixen els bancs centrals, però conscients que qualsevol error de política econòmica o política institucional pot precipitar un gir brusc en el sentiment.

Gràcies per acompanyar-nos en aquesta anàlisi. Ens escoltem molt aviat, en el pròxim episodi.