07/04/2025

La recent ofensiva aranzelària llançada pels Estats Units ha sacsejat els fonaments del comerç global. Amb un nou paquet que inclou un aranzel universal del 10 % i recàrrecs “recíprocs” de fins al 50 % contra 57 països, l'administració Trump no es limita a redefinir la política comercial estatunidenca: desafia obertament la bastida de la globalització tal com la coneixíem. A primera vista, el missatge és clar i agressiu: Amèrica vol competir des d'una posició de força.

Tanmateix, seria un error assumir que aquest escenari ha arribat per quedar-se tal com s'ha presentat. Més enllà del dramatisme retòric i el disseny maximalista de les mesures, es perfila una estratègia negociadora basada en la pressió, destinada a redibuixar les relacions bilaterals més favorables per als Estats Units. En aquest context, convé mirar més enllà del soroll immediat i analitzar les possibles trajectòries que aquest gir proteccionista pot adoptar, així com les implicacions per al creixement, la inflació i l'estabilitat macroeconòmica global.

L'impacte econòmic dels nous aranzels pot analitzar-se a través de dos canals principals. En primer lloc, el canal de l'activitat econòmica, pel qual s'encareixen els béns importats, afectant negativament la inversió i el consum, en particular en sectors manufacturers i exportadors. En segon lloc, el canal inflacionari, que als Estats Units es presenta de manera clara: com que pugen els costos dels productes importats, les pressions es traslladen als preus interns, en un context en què la inflació ja estava cedint amb prou feines.

A aquest xoc se suma una dosi elevada d'incertesa, que paralitza les decisions d'inversió, distorsiona les expectatives i agreuja la volatilitat financera. Tanmateix, l'efecte real dependrà de si aquestes mesures es consoliden o si, en canvi, serveixen com a punt de partida per a una renegociació de l'ordre comercial. Amb això en ment, cal explorar els diferents escenaris possibles.

En un escenari base, que considerem el més probable, el conflicte aranzelari no desapareix, però es modula. Després de la fase d'impacte inicial, s'obre pas una etapa de negociació bilateral que permet a certs socis estratègics obtenir exempcions o reduccions parcials. L'arquitectura multilateral segueix debilitada, però no col·lapsa. El comerç global es fragmenta parcialment, però sense desembocar en una ruptura generalitzada. L'economia global absorbeix el cop i s'adapta.

En un escenari més advers, el conflicte es prolonga i s'intensifica. Les represàlies de la Unió Europea s'amplien més enllà dels aranzels i afecten els sectors tecnològics i de serveis digitals. La Xina, per part seva, respon amb mesures comercials i financeres més contundents. Les cadenes globals de valor s'hi veuen profundament alterades i el comerç internacional es reconfigura en blocs. El creixement global se'n ressent de forma generalitzada. La inflació, en aquest cas, coexisteix amb una feble demanda agregada, cosa que complica encara més la tasca dels bancs centrals. Els mercats financers reaccionen amb correccions addicionals.

Dit això, encara que l'escenari negatiu és coherent en termes econòmics, té una probabilitat d'ocurrència baixa o, fins i tot, molt baixa, ja que és políticament inacceptable per a les parts implicades. En efecte, el cost econòmic intern seria massa alt per a Trump i, encara més, per als seus socis comercials, que tenen molt més a perdre en l'embat. Encara que alguns líders mundials puguin sentir-se temptats d'explotar la narrativa de l'enemic extern per extreure'n un rèdit polític, la racionalitat econòmica brilla per la seva absència.

Finalment, en un escenari optimista, les mesures aranzelàries es revelen com una jugada tàctica de curt termini, pensada per reforçar la imatge de fermesa de l'administració Trump. Després de l'impacte inicial, es produeix una desescalada ràpida i negociada, amb ajustos tècnics, exempcions estratègiques i obertura de taules bilaterals. Les relacions comercials es racionalitzen, i encara que la globalització ja no recupera la forma que tenia abans, s'estabilitza en un nou equilibri. L'economia mundial recupera tracció amb relativa rapidesa, i els bancs centrals reprenen amb major claredat les estratègies de normalització monetària. La inflació torna a cedir amb certa fluïdesa. Els mercats celebren la resolució del conflicte.

Nosaltres creiem que l'escenari base acabarà imposant-se i que, en conseqüència, el dany a l'economia serà limitat i de curt termini. La situació final serà diferent de la de partida, però no suposarà una reconfiguració total del comerç mundial. Fins i tot, s'obre la porta a un entorn aranzelari més lleuger entre els Estats Units i certs socis comercials, entre els quals podria incloure's la UE mateixa. Les setmanes vinents seran claus per aclarir els escenaris i limitar l'actual falta de visibilitat.

Com a conclusió d'una setmana que quedarà immortalitzada en els llibres d'història, la globalització, lluny d'haver mort, entra en una fase més incerta, més tensa i més política. El comerç deixa de ser un espai de consens tècnic per convertir-se en un camp de batalla geoestratègic.