18/07/2023

El 2021 l'economia americana va registrar el seu creixement més gran des del 1984, a mesura que s'abandonaven els confinaments relacionats amb la pandèmia de covid-19. El 2022, però, el creixement es va desaccelerar notablement, arran del fet que la Reserva Federal va començar a endurir la política monetària. El seu objectiu: refredar les fortes pressions inflacionistes sense enfonsar l'economia.
L'any passat, l'activitat immobiliària es va esfondrar i les manufactures van entrar en recessió. El mercat laboral, però, es va mantenir fort i l'activitat econòmica va aguantar en nivells raonables. Tot i que el 2023 la tendència sembla la mateixa, la pregunta clau és què passarà a continuació: tindrem un aterratge econòmic suau, un de forçós o un d'intermedi? I si no hi ha aterratge?

• Què és un aterratge suau? És quan el banc central refreda prou l'economia per frenar la demanda i la inflació, però sense provocar una crisi econòmica ni un enfonsament en el mercat laboral. És l'objectiu de la Reserva Federal, tot i que per assolir-lo no solament cal habilitat, sinó també molta sort.   
• Què és un aterratge forçós? En una palabra: una recessió econòmica. Això és el que molts economistes han pronosticat que passarà, a mesura que els efectes de la campanya d'ajustament monetari més agressiva des de 1980 es filtrin en l'economia. Si la inflació no afluixa o si la Fed comet un error de política, el mercat de treball pot col·lapsar, i això pot acabar enfonsant l'economia. Ni Powell ni, sobretot, Biden no volen aquest escenari.   
• Hi ha terme mitjà? Sí. L'anomenada recessió de creixement implica un període prolongat de creixement econòmic per sota del potencial de llarg termini i de taxes de desocupació a l'alça, però sense que es produeixi una contracció total de l'economia.   
• I el no aterratge? Fins a la irrupció de la pandèmia el 2020, l'economia australiana feia trenta anys que no registrava una recessió econòmica. Si bé les recessions tenen un component cíclic, no són pas inevitables. L'escenari de no aterratge, terme que va començar a circular al començament del 2023, implica una reacceleració econòmica que no frena la tendència de desinflació. En aquest entorn, l'economia no acabaria d'arribar a un punt mort.   
• La Fed podria incrementar l'objectiu de llarg termini per a la inflació des del 2% actual? Alguns analistes critiquen la definició arbitrària de l'objectiu d'inflació en el 2%. "Per què no es podria ampliar fins al 2,5% o el 3%?", sostenen. La Fed insisteix a afirmar que no han tingut en compte aquesta possibilitat i que l'objectiu del 2% és irrenunciable. Tanmateix, també han deixat clar que estan disposats a tolerar una inflació per damunt de l'objectiu un quant temps, sobretot si apunta a la baixa. Al capdavall, la Fed no pretén pas enfonsar l'economia només perquè la inflació torni ràpidament al seu objectiu.   
• La Fed ha aconseguit mai un aterratge suau de l'economia? Sí. El 1994-1995, durant la presidència de Greenspan, la Fed va duplicar els seus tipus d'interès fins a 6%. Així va poder desaccelerar el creixement econòmic sense posar fi al cicle. L'enduriment monetari, però, va provocar pèrdues abundants als inversors de renda fixa (si bé no tan intenses com les sofertes el 2022) i la fallida financera del comtat d'Orange, a Califòrnia. 
• Tots els altres intents han fracassat? No ben bé. El darrer mig segle la Fed ha aconseguit uns aterratges “força suaus”. El 2001 hi va haver una recessió molt lleu, que tot just va durar vuit mesos.