Evolució de la caixa de les pensions

Coneix l'evolució de la guardiola de les pensions en els últims anys

El Fons de Reserva de la Seguretat Social, també anomenat “caixa de pensions" o "guardiola de les pensions”, es finança amb els extres dels ingressos de la Seguretat Social destinats a les prestacions contributives i amb els extres de la gestió de les incapacitats temporals que fan les mútues. La idea subjacent és estalviar en períodes de bonança per comptar amb recursos addicionals per al pagament de les pensions en moments necessaris.

Després de la seva posada en funcionament l'any 2000, aquesta reserva destinada a garantir les prestacions contributives va estar rebent aportacions periòdiques que la van portar a disposar de més de 65.000 milions l'any 2011, moment en què es va marcar el nivell d'estalvi màxim.

Bàner Superior Calcula Jubilació Bàner Superior Calcula Jubilació
Estalvia per a la teva jubilació
Calcula la seva millora amb les aportacions a un pla de pensions
Aquest període de bonança econòmica va durar 11 anys, temps en què el sistema de la Seguretat Social ingressava més diners dels que gastava en el pagament de les prestacions públiques –com les pensions–, per la qual cosa podia anar ‘omplint’ el fons a raó d'aproximadament 10.000 milions d'euros a l'any durant l'etapa més dinàmica de l'economia espanyola.
Any Capital estalvia (milions d'euros
Any
2000
Capital estalvia (milions d'euros
540
Any
2001
Capital estalvia (milions d'euros
1.476
Any
2002
Capital estalvia (milions d'euros
5.852
Any
2003
Capital estalvia (milions d'euros
10.000
Any
2004
Capital estalvia (milions d'euros
19.133
Any
2005
Capital estalvia (milions d'euros
26.773
Any
2006
Capital estalvia (milions d'euros
35.771
Any
2007
Capital estalvia (milions d'euros
45.604
Any
2008
Capital estalvia (milions d'euros
57.158
Any
2009
Capital estalvia (milions d'euros
58.017
Any
2010
Capital estalvia (milions d'euros
64.374
Any
2011
Capital estalvia (milions d'euros
65.830
Any
2012
Capital estalvia (milions d'euros
62.027
Any
2013
Capital estalvia (milions d'euros
53.743
Any
2014
Capital estalvia (milions d'euros
41.634
Any
2015
Capital estalvia (milions d'euros
34.221
Any
2016
Capital estalvia (milions d'euros
15.020
Any
2017
Capital estalvia (milions d'euros
8.095

Aquesta és la font de finançament principal del Fons de Reserva de la Seguretat Social, però no l'única. Amb la finalitat d'obtenir la màxima rendibilitat amb el capital estalviat però, alhora, exposar els estalvis al menor risc possible, els gestors del fons (la Tresoreria General de la Seguretat Social) inverteixen els diners estalviats en instruments de renda fixa.

A través d'un comitè específic d'inversions, el Fons de Reserva de la Seguretat Social ha invertit històricament en deute públic; en concret, deute públic de potències europees com Alemanya, els Països Baixos i França. Però també en deute espanyol. Així, encara que des que es va posar en marxa a principis de segle i fins a l'any 2003, pràcticament el 100% del capital estalviat en el fons es va destinar a comprar lletres i bons del Tresor espanyol, a partir de 2004 aquesta estratègia va canviar per diversificar la inversió.

Des de l'any 2004 fins al 2013, el Fons de Reserva va anar adquirint deute públic de diferents països europeus fins a suposar el 50% del total de l'invertit. Tanmateix, aquesta tendència va canviar a partir de l'any 2008, moment en què el fons va començar a invertir de manera més decidida en deute públic espanyol fins a assolir l'actual situació, ja que des de 2014 el fons inverteix exclusivament en lletres i bons del Govern espanyol.

Bàner Central Pla de pensions Bàner Central Pla de pensions
Plans de pensions adaptats a les teves necessitats
Coneix les diferents opcions que t'oferim

Com a criteris paral·lels d'inversió i gestió, el fons de reserva prima les adquisicions equilibrades que eviten “concentracions excessives de venciment de terminis”, segons explica la Seguretat Social en un document que desgrana l'estratègia que cal seguir per rendibilitzar el saldo existent a la guardiola de les pensions.

De la mateixa manera, en aquest document es marquen unes línies generals que fan referència a criteris de “seguretat, rendibilitat i diversificació”.

Superàvit de la Seguretat Social i inversió del saldo en actius de deute públic són les dues fonts de finançament per les quals s'emplena la guardiola de les pensions.

Mi Jubilación Mi Jubilación
Amb la col·laboració de l'Institut BBVA de Pensions:
Plans de pensions - També et podria interessar Plans de pensions - També et podria interessar

També et podria interessar

  • Aquests són els canvis que s'han fet el 2018 en relació amb les pensions i la quantitat màxima per gaudir durant la jubilació.
  • Aquests són els càlculs que has de fer per obtenir la prestació de la pensió que rebràs després de jubilar-te.
  • Diversos factors poden afectar a la retenció de l'IRPF de les pensions de jubilació. Descobreix el teu percentatge.
Plans de pensions - Eines Plans de pensions - Eines

Eines de plans de pensions

  • Quin seria l'import de la teva pensió pública quan et jubilis? Descobreix-ho en tres passos molt senzills.
  • Troba el pla de pensions que millor s'adapti a les teves necessitats d'estalvi i comença a planificar el teu futur.
  • El nostre comparador et permetrà conèixer les característiques de tots els nostres plans i triar el que millor s'adapti a tu.
  • Amb el nostre simulador podràs conèixer la prestació final que rebràs una vegada et jubilis.
  • Vols saber quant podries estalviar-te en la declaració de la renda aportant a un pla de pensions?