Leontxo García

Escaquista i periodista

"Els escacs són el millor gimnàs per a la ment".

Pots veure el vídeo complet aquí.

Quina mena de models de comportament estem fomentant per als nostres nens? Estem erigint com a models de comportament, per exemple, els herois de la teleporqueria. Això és terrible. Estem fent que els nens es fixin, com a models a imitar, en persones totalment frívoles, buides, que no expliquen absolutament res interessant i que, a més, ho fan en hora punta, amb molts nens veient la tele al costat dels seus pares. O posem com a model de comportament futbolistes que fiquen els dits als ulls del rival o l'insulten de la manera més grollera, o fingeixen lesions per enganyar l'àrbitre. Aquests són els seus ídols. No hauríem de treballar tots posant cadascun un granet de sorra perquè els ídols de comportament, els models per als nens, siguin científics, escriptors, treballadors d'una ONG i, per descomptat, mestres? I, si triem esportistes, que siguin realment modèlics. Recordo, per exemple, que Rafa Nadal, en una entrevista, quan li van preguntar: "Tu et sents important perquè ets molt famós?", va contestar: "Jo? No. Com vols que em senti important si l'única cosa que sé fer molt bé és passar una pilota d'un costat de la xarxa a l'altre? Jo no puc sentir-me molt important per això". Aquesta és la mena de model de comportament que necessitem.

Una cosa són els escacs esportius i una altra són els escacs com a eina educativa. Pot avorrir-te o no interessar-te l'alta competició, això és molt normal, però no conec cap alumne que s'avorreixi a classe quan el seu mestre fa servir els escacs com a eina educativa, sempre que aquests mestres estiguin ben formats. És a dir, el cas que conec millor és el de la meva companya professional, Lorena García, que utilitza, per exemple, peces de colors o fa que juguin als escacs en un gimnàs i els nens poden jugar-hi estirats o asseguts, o juguen per equips o per parelles, amb jocs combinats amb dos taulers a la vegada, en què les peces que es mengen d'un tauler passen a l'altre… Aquests nens s'estan divertint. Per gaudir jugant als escacs o per utilitzar-los com a eina educativa, no fa cal tenir cap mena d'intel·ligència especial. Qualsevol mena de persona de qualsevol edat, condició o nivell intel·lectual pot gaudir dels escacs o fer-los servir com a eina educativa.

"Juntament amb la música, no hi ha cap altra eina pedagògica que siguin tan eficaç, transfereixi tants valors i sigui tan divertida com els escacs".

Els alumnes d'escacs educatius desenvolupen més la seva intel·ligència que els altres, en general, en múltiples paràmetres, inclosa la intel·ligència emocional. També millora el seu rendiment acadèmic, en general, però, sobretot, en dues àrees, que són matemàtiques i comprensió lectora. Això està fins i tot científicament demostrat. A més, hi ha moltíssimes altres qualitats, i en podríem fer una llista de quaranta o cinquanta, però, per citar-ne només una, saber guanyar i perdre; en els escacs es desenvolupa d'una manera molt especial perquè tu, en els escacs, més que en cap altre esport, no pots donar la culpa de la teva derrota ni a l'àrbitre, ni a la pluja al terreny enfangat. La sort pràcticament no hi influeix. Per tant, en escacs, el que perd és el que més aprèn. Si jugo una partida ara amb tu i em guanyes, el primer que faré és preguntar-me per què he perdut. Estic desenvolupant el pensament autocrític d'una manera molt intensa. Si jugo als escacs sovint, estic fent això molt freqüentment. No tinc cap dubte que aquí podem parlar de transferència, és a dir, que això que m'està desenvolupant els escacs és transferible a la vida real i que seré autocrític en la meva vida normal davant de qualsevol situació, perquè tinc una espècie de múscul automatitzat al meu cervell per ser-ho. Però, en fi, la llista de virtuts, valors i habilitats que desenvolupa els escacs és molt llarga.

Tenir un pensament flexible és essencial. Ja no n'hi ha prou de pensar, ara cal aprendre a pensar de manera flexible. I, aquí, els escacs funcionen molt bé, perquè si jugo una partida amb tu, durant aquesta partida hi ha diversos moments en què una sola jugada teva o meva ens obligarà a canviar l'avaluació de tot el tauler. I, a més, ho hem de fer de pressa, perquè el rellotge va corrent.

Biografia
Leontxo García és periodista especialitzat en escacs des de fa més de trenta anys, a més d'escaquista de competició des dels 14. És un dels grans divulgadors dels escacs com a corresponsal, presentador de televisió, redactor i conferenciant en més d'una vintena de països. Autor del llibre "Ajedrez y Ciencia, pasiones mezcladas", el 2011 va ser guardonat amb la Medalla al Mèrit Esportiu.