Patricia Ramírez

Psicòloga de l'esport i de la salut

"Una persona disciplinada entrena la força de voluntat, cosa molt important per a l'èxit professional"

Pots veure el vídeo complet aquí.

Crec que no hi ha alumnes que estiguin desmotivats, sinó que fa falta buscar la manera d'obtenir aquesta motivació, i per a mi és important que la gent jove es diverteixi amb l'esport. En el moment en què la gent s'ho passa bé i converteix l'esport en una passió, segurament s'implica i es compromet més. També és important donar a l'Educació Física la importància que ha de tenir. Per mi és una assignatura tan important com les Matemàtiques o com la Llengua. Les dades científiques demostren els seus beneficis, no només en l'educació en valors variables, com la cooperació, la comunicació, la disciplina… A més, sabem que fomenta la concentració, l'atenció, que ajuda a estudiar, a adquirir disciplina i a ser voluntariós. Només són avantatges, així que hem de promoure que sigui motivador, amb petites competicions en què no sorgeixi aquella competitivitat malsana, i fomentar espais on la gent pugui fer esport, sobretot les nenes. Les nenes adolescents, a partir dels catorze o quinze anys, solen abandonar més que els nois. Cal fomentar que els nois vegin els partits de les noies i que la gent participi.

Crec que és important traslladar als pares la idea que amb l'esport no es castiga. És molt típic que un nen tregui una mala nota i que el pare o la mare li diguin: “Ja no pots anar a futbol”. Quan realment li traiem l'esport a un noi/a, li estem traient una cosa tan important com el son. En deixar d'anar a futbol, deixa de relacionar-se amb els seus iguals, deixa de practicar valors i, sobretot, deixa de practicar una activitat que està potenciant les seves funcions cognitives. Es pot castigar —si és possible, buscar altres mètodes d'aprenentatge— amb altres coses, però mai amb l'esport.

"Per no tallar la comunicació amb els fills, cal donar-los menys consells i preguntar-los si els volen. Així despertem el seu interès."

És importantíssim educar en l'esforç. Hi ha molts pares, avui dia, que amb la sobreprotecció deixen de demanar coses perquè l'infant no es frustri, i amb això estem transmetent a la gent jove: “No et preocupis, pots ser un irresponsable, ja hi ha algú que s'ocuparà de les conseqüències”. Per tenir èxit, una persona s'haurà d'esforçar a la feina, en la seva relació de parella, en la seva convivència, en tot. L'esforç és fonamental. Per això, també cal inculcar que el plaer ha de venir després del deure. És importantíssim educar en el respecte. El centre educatiu i la llar han de ser indrets on s'aprengui a respectar. El respecte és un valor indispensable per a la sana convivència. I la disciplina. Tenir uns horaris, un ordre, unes rutines. Sense disciplina, la gent no aconsegueix els objectius, perquè una persona disciplinada s'entrena en autocontrol i força de voluntat, que són importantíssims per a l'èxit professional.

El càstig és efectiu, no ens enganyem. Però, els danys col·laterals del càstig són tremends. Perquè quan tu castigues un noi/a, agafa por, deixa de tenir confiança en tu perquè té por que torni a haver-hi un segon càstig. Jo no ho recomano. Hi ha altres tècniques d'aprenentatge que són molt més efectives. El primer, el reforç. Significa estar pendent de tot el que el noi/a fa bé per reforçar-ho i dir-l'hi. El reforç ha d'estar basat en valors: “Espero que estiguis orgullós del temps que has dedicat a estudiar, fixa't en el resultat. I, sobretot, que et sentis orgullós tu; no em sento jo orgullosa com a mare, pel teu treball”. El reforç és un bon sistema per canviar, però n'hi ha d'altres. N'hi ha un que s'anomena sobrecorrecció i que consisteix, simplement, a demanar al noi/a que repeteixi el mateix que ha fet malament però d'una forma adequada. Si tens un fill/a que, en un empipament, ha fet un cop de porta terrible, en comptes d'anar-li al darrere i dir-li “Aquí no es donen cops de porta”, vas a l'habitació i li dius “Si us plau, podries sortir i tancar la porta correctament?”. Però li ho demanem amb un to conversacional, i quan ho faci, li donem les gràcies. Per això és tan important el model de conducta que tenim els pares. Els infants aprenen quan veuen. Hem de donar-los material visual a la televisió, sèries, a Internet, nosaltres mateixos ser un model de conducta i donar informació que ells puguin copiar. L'aprenentatge per observació el fa un nen des de petit, i, si no queda més solució, en lloc d'utilitzar la paraula “càstig” a mi m'agrada més “conseqüència”. Hi ha una conseqüència, i és que, si tu no estudies a la tarda, no pots utilitzar el telèfon mòbil, perquè el temps que no has utilitzat per estudiar no es pot utilitzar amb la tecnologia.

Biografia
Psicòloga de l'esport i de la salut i màster en Psicologia clínica i de la salut. Autora de llibres com "Cuenta contigo", "Por qué ellos sueñan con ser futbolistas y ellas princesas" o "Si salieras a vivir…", ha treballat amb equips de futbol com el Betis, Mallorca o Granada, i amb altres esportistes d'elit. També és una de les psicòlogues més influents a les xarxes socials a Espanya.