David Bueno

Biòleg genetista

"Sense emocions, el cervell no aprèn"

Pots veure el vídeo complet aquí.

Em dic David Bueno i soc professor del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona. Sempre he treballat en la relació entre la genètica i el cervell, com els nostres gens fan que el cervell sigui com és. Això implica treballar en neurociència. La neurociència és comportament, el comportament és aprenentatge i aprendre forma part del nostre comportament. I és aquí quan vaig començar a ficar-me, fa 10 o 12 anys, en el tema de la neuroeducació, de com aprèn el nostre cervell, i com podem treure profit del seu funcionament. D'això volia parlar avui amb vosaltres.

La neurociència encara és una gran desconeguda, ja que només fa quinze o vint anys que s'està treballant en profunditat amb el cervell humà. Qualsevol cosa que nosaltres aprenem, el cervell la guarda en un patró de connexions determinat.

"El cervell és dinàmic, no és estàtic. Està constantment en flux i passa informació d'una banda a l'altra. Aquesta informació poden ser coneixements, conceptes… Però, sobretot, són actituds i aptituds".

El nostre cervell està format per cèl·lules, per neurones. Tenim, aproximadament, uns vuitanta-cinc mil milions de neurones al cervell. Malgrat tot, el número no importa. Necessitem un mínim per funcionar com a éssers humans. No s'és més llest, ni menys llest, ni més creatiu, ni menys creatiu per tenir-ne més o menys. L'únic que importa al cervell són les connexions que estableixen entre si. Tenim al voltant d'uns dos cents bilions de connexions al cervell. Qualsevol cosa que aprenem altera alguna d'aquestes connexions. En aquest patró de connexions és on emmagatzemem la memòria. 

Per tant, aprendre vol dir canviar el nostre cervell. El canviem físicament perquè creem connexions noves. Això és aprendre. No només això. Com més connexions hi hagi durant un aprenentatge, millor el recordem i amb més eficiència el podem utilitzar. I com més zones del cervell connecti qualsevol aprenentatge, també millor el recordem i amb més eficiència el podem utilitzar. Això significa que, per aprendre bé, un aprenentatge ha de ser transversal i contextualitzat; és a dir, ha de tenir un context. Un context implica molts elements més. Això és el que vol el cervell, el que prefereix, per aprendre qualsevol cosa. Tant se val si són conceptes, actituds o aptituds. És igual. El cervell distingeix les aptituds una mica i n'automatitza algunes. Les aptituds acaben automatitzades, i els conceptes no. En l'àmbit de les connexions, l'aprenentatge és això. Crear connexions noves.

Biografia
Doctor en biologia i professor de Genètica a la Universitat de Barcelona. Especialista en neurociència. Premi europeu a la divulgació científica i autor del llibre "Cerebroflexia" i "Neurociencia para educadores".