César Bona

Mestre de primària

"Innovar no significa arrasar tot, és evolucionar de manera constant pensant sempre en el benestar dels nens i nenes"

Pots veure el vídeo complet aquí.

Jo no volia ser mestre. Només pensava en l'esport. Ara soc mestre, és un privilegi. En quantes professions pots convidar els nois i noies a intentar millorar el món on viuen?

No es pot aprendre tot a Internet. Internet és com un oceà, hi pots trobar llaunes o tresors. Aquesta és una de les funcions dels mestres, que podem convidar-los a contrastar informació, a veure o a transformar aquesta informació, que és allà, perquè esdevingui coneixement. I després, preguntar-los què faran amb aquest coneixement. Perquè no és només que aprenguis moltes coses, ets un ésser social. I aquí la tasca dels mestres és absolutament fonamental. Ajudarem les famílies a educar els seus fills. El primer model que tindran són les seves famílies, els seus pares, les seves mares, però després estem nosaltres. I per això és un privilegi treballar de mestre, no? Un privilegi que va unit, com deia Spiderman, a una gran responsabilitat.

Hi ha moltes coses que s'estan fent bé, però també hem de ser crítics amb nosaltres mateixos i saber que hi ha moltes coses que han de millorar. Començant per mirar cadascun dins seu i sent conscients que cada dia hem de donar el màxim per treure la millor versió dels nois i noies. La formació és vital, a la universitat i dels docents en actiu.

Als que estan a punt de començar, sempre els dic que pensin una mica, quan són a l'aula, que no són només ells els que han de compartir coses, sinó que els nois i noies tenen molt per compartir. I que els verbs escoltar, precisament, i compartir són tremendament importants, i són d'anada i tornada.

"Els educadors, pares i mares hem de treballar sempre junts, en equip i amb el diàleg com a eina que ens ajudarà a anar cap endavant"

La felicitat no és l'objectiu sinó el camí, tal com diuen. Primer, és una fal·làcia. El que diuen que hi ha gent que s'ocupa de la felicitat i s'oblida del coneixement és una fal·làcia. És una de les frases que hem d'intentar allunyar de nosaltres. Perquè qui pensi que realment l'ésser humà està fet només de coneixement i no d'emocions ha de revisar certes coses. Ara mateix se sap, per exemple, que un nen o una nena pot aprendre amb alegria. Pot aprendre amb por? Sí. Però el que passa al cervell és molt diferent en un cas i en un altre.

A la teva feina, si hi vas a gust, rendeixes. Si no hi vas a gust, no rendeixes i fins i tot podries intentar canviar de feina. Però els nens i nenes no tenen aquesta opció. També és la nostra missió fer que ells tinguin ganes de tornar-hi l'endemà. Almenys, busquem el benestar. Els nens passaran la seva infància i adolescència en un centre educatiu. A mi m'interessa tant el coneixement com que el noi o la noia vingui a gust l'endemà. I si no penses així, potser hauràs de revisar algunes coses. Tot evoluciona, la tecnologia, la medicina, els transports, tot evoluciona. I l'educació… Per què s'ha associat sempre l'educació amb persistència al canvi? A mi em resulta paradoxal.

S'aprèn moltíssim dels nens i nenes en el moment en què tu pretens aprendre. Per a això hem de viatjar al nen o la nena que vam ser per entendre'ls millor i perquè ells ens entenguin millor. Però si hi ha alguna cosa que ens ensenyen cada dia és a viure la vida amb senzillesa, a preocupar-se de l'ara, no del demà. Per a un nen dir d'aquí uns mesos és l'infinit. I a trobar la màgia en les petites coses. El que per a molts adults passa desapercebut per a un nen o una nena resulta màgic, no? Aquella il·lusió que també t'encomanen si estàs envoltat de nens, per això ser mestre és una professió de privilegiats.

Ens falta escoltar els nens i nenes. També, les famílies i els docents, per anar transformant tot això junts. Hem de replantejar-nos moltes coses, la participació de les famílies és essencial. La família és el primer òrgan educatiu. Després, l'escola. Per això hem de treballar en equip.

Biografia
Mestre de primària i llicenciat en Filologia anglesa. Autor de llibres com "La nova educació" i "Les escoles que canvien el món", va ser el primer professor d'Espanya a assolir la distinció de finalista en el premi Global Teacher Prize. La seva iniciativa educativa "El cuarto hocico" va ser premiada per la primatòloga i Premi Príncep d'Astúries, Jane Goodall. Bona reivindica el diàleg amb els alumnes i la importància crucial del professorat com a pilars fonamentals de l'educació.