Carlos Casabona

Pediatre 

"Els hàbits saludables només s'aprenen a través de l'educació i l'exemple"

Pots veure el vídeo complet aquí.

D'errors en l'alimentació n'hi ha uns quants, però moltes vegades no són induïts per la família, sinó per manca d'informació. Els envasos dels productes que trobem al supermercat porten etiquetes. I, de vegades, frases cridaneres, com ara "Té vitamines, això t'ajudarà a créixer", apareixen en productes que no són realment sans. Exonero les mares, que volen que els seus fills s'alimentin d'una manera perfecta. Fins i tot, durant els dos primers anys de vida són una miqueta obsessives. Cal mirar a partir dels quatre o cinc anys, que és quan començarà una alimentació més social. El nen comença a anar a l'escola, veu el que porten els altres nens per dinar o per berenar, i aquí s'abaixa la guàrdia. Comencen amb els brioixos, amb els sucs... Els errors més freqüents estan induïts per una publicitat agressiva i, de vegades, en el límit de la legalitat. Altres errors que cometem són per un excés d'indulgència. És a dir, que pensem que els nostres fills no seran feliços si aquesta tarda no els dono aquest croissant amb les puntetes de xocolata que em demana que compri al súper.

Fa vint anys que comenten força errors, tant induïts com a causa d'un entorn obesogènic, d'hiperfàgia, que seria de menjar més del que necessitem i, sobretot, de menjar malament. Aquestes conseqüències ja s'estan veient adolescents de setze, divuit anys i en joves de vint-i-cinc. Ja hi ha obesitat i sobrepès en joves que tenen problemes de tensió arterial, problemes de sucres, diabetis tipus dos, problemes, de vegades, osteoarticulars, i s'estan donant, fins i tot, més problemes cardiovasculars en persones de trenta a quaranta anys que en altres èpoques. El que és realment important i trist és que, tant l'Organització Mundial de la Salut com molts experts, ja ens diuen que podem estar davant de la primera generació de nens que visquin menys que nosaltres.

Tots remem en la mateixa direcció: educar en l'autoaprenentatge per saber tenir elements de criteri i poder escollir els aliments saludables. És bo que els nens vagin amb els pares i les mares a comprar, i seria millor anar al mercat que no al supermercat, però tampoc no podem viure en un món idíl·lic, sinó que és molt útil… La indústria alimentària no és tan dolenta, el que vol és vendre, però també vol que els seus clients no es morin. Per tant, també cal saber que ens facilitarà la vida mitjançant, per exemple, ara mateix, enciams d'aquests que n'hi ha uns quants als envasos, i ens pot ajudar, i en un supermercat també es poden triar elements saludables.

Hi ha un estudi que ha arribat a determinar que amb tres àpats en família es generen comunicació i un ambient tranquil i d'afecte sense música ni pantalles. També s'ha determinat que l'autoregulació dels nens a qualsevol edat fa que hi hagi menys problemes de pes i que mengin més saludablement.

"Un estudi recent ha determinat que menjar tres vegades a la setmana en família redueix el risc d'obesitat"

El sucre, la sacarosa industrial, el blanc, no el necessitem. El cervell no necessita sucre, el cervell necessita glucosa, i aquesta glucosa la podem treure de la fruita, la verdura, de les patates, que són midó, que després trossejarem. El sucre industrial no és necessari, d'acord? De sucre ara n'hi ha, sense que ho sapiguem, en el fuet, el pernil, les salses, els cereals d'esmorzar, els iogurts; els iogurts líquids no existien, és el sucre amagat.

El sucre lliure, tal com diu l'OMS, es comporta, metabòlicament, d'una manera no adequada, no sana, de manera diferent que si et menges una taronja. Quina explicació té? La fibra. si et menges una taronja, vas mastegant i, en mastegar, vas alliberant neuropèptids intestinals, que prepararan la digestió, i quan et mengis la taronja o la poma o el plàtan, que porta fibra, sentiràs sacietat. Això és el que no passa quan et prens un suc. Les begudes ensucrades s'han relacionat amb l'augment de pes, el sobrepès i l'obesitat, i és una relació claríssima. L'OMS determina que l'aconsellable pel que fa a sucre seria el cinc per cent de les calories totals, i que el màxim serien uns vint-i-cinc grams, i una llauna d'un refresc en pot tenir trenta i un suc de tres taronges també pot tenir-ne igual que un refresc.

Mites en l'alimentació tenim per donar i vendre. Hi ha un mite que sí que m'agradaria que tots els que ens estan veient tinguessin molt clar, que és el de menjar de tot. El veus fins i tot escrit en llibres seriosos o en webs que semblen seriosos. Té el seu origen durant els anys seixanta i el que volia dir és que si menges peix, carn, cereals, fruita i verdura, hi ha menys possibilitats que et falti algun nutrient essencial, perquè menges de tots els grups d'aliments. Però, actualment, quan es diu menjar de tot, hi entren els hiperprocessats, els croissants, els sucs, les galetes i els cereals ensucrats. Cal menjar de tot el que és sa. No de tot. I a la piràmide, la punta és plena de caramels, croissants, embotits, i posa: "Consum esporàdic". Cadascú ho pot interpretar com vulgui, però a la piràmide et diu que és de l'alimentació saludable. Actualment, aquesta piràmide és molt criticada. I què preferim ara els sanitaris que estem parlant de nutrició? El plat de Harvard.

El plat de Harvard està substituint la piràmide, perquè mengem en plats, no mengem en piràmides. I llavors et diu: fruita i verdura, la meitat del plat; cereals integrals, un quart del plat; i proteïna saludable, l'altre quart. Proteïna saludable no és l'embotit, encara que en porti. Proteïna saludable són els llegums, el tofu, la fruita seca, l'ou, el peix i la carn blanca, millor que la vermella. I el que diu el plat de Harvard és que cal evitar les carns processades. I això ens costa molt aquí, al nostre país, perquè tenim una gran cultura del porc i de tots els productes derivats. I moltes mares continuen pensant que el pernil de York és gairebé una medicina: "Que suau! El nen es troba malament? Doncs li dono pernil de York". No. No és verinós, insisteixo, però és carn processada. Al plat de Harvard tenim les proteïnes saludables: ous, peix, carn blanca, llegums; els cereals integrals: pa integral, ja ho hem dit abans, arròs integral, i la pasta, si és integrals, també millor; i la fruites i verdura, que no parem de parlar-ne. Aquest és el plat saludable de Harvard.

Biografia
Autor del llibre "Tú eliges lo que comes", conferenciant, pediatre i divulgador, Carlos Casabona és un especialista en pedagogia nutricional que pretén combatre les altes taxes d'obesitat infantil amb l'arma de l'educació.