Novació

Una novació és un acord de les parts que han subscrit un contracte per modificar-ne una part del contingut. S'aplica, per exemple, a la modificació de les condicions d'un préstec hipotecari.

És una manera d'extingir una obligació mitjançant la creació d'una altra obligació nova, que substitueix l'anterior. Mitjançant aquest conveni, es canvien un o diversos elements de la relació jurídica, com ara el subjecte, l'objecte o les condicions essencials, i es crea una nova obligació, que substitueix l'anterior en el mateix acte.

Una novació es pot fer sense el consentiment del primer deutor, però sempre requereix l'aprovació del creditor. La novació es consideraria nul·la si també ho fos l'obligació primitiva.

Una novació hipotecària és aquell canvi que es fa en el préstec hipotecari amb posterioritat a la seva contractació i que implica un nou acord, en el qual, per exemple, s'incrementa l'import del préstec per accedir a nous fons, es modifica el termini del préstec o s'hi incorporen noves garanties.