22/04/2024

Els mercats van continuar pressionats per la moderació en les expectatives de retallada de tipus als Estats Units i la recrudescència de les tensions geopolítiques, que han elevat l'aversió al risc dels inversors. D'aquesta manera, els principals índexs borsaris mundials van encadenar la tercera setmana consecutiva a la baixa i els inversors van esquivar el deute americà com a refugi, i van preferir altres actius defensius, com l'or o el dòlar. Altres factors que van tenir impacte durant la setmana van ser les tensions comercials entre la Xina i els Estats Units, i els anuncis de sancions a Rússia des de la Unió Europea, que van tenir un impacte sobre els preus de l'alumini.

El gran repunt del mercat borsari el 2024 està perdent molta força aquest mes d'abril, a mesura que els alcistes comencen a retirar els seus guanys. Davant el significatiu repunt dels rendiments dels bons del Tresor, l'agressivitat més forta de la Reserva Federal i la complexa situació a l'Orient Mitjà, la sortida de fons dels actius de renda variable i del crèdit més especulatiu es van accelerar al ritme més frenètic en un any durant els últims dies. L'índex S&P-500 va caure cada dia de la setmana, llastat per la feblesa de les grans tecnològiques. Els Set Magnífics van patir la pitjor setmana des del novembre de 2022: Tesla i Nvidia van caure un -14% setmanal; Apple, Amazon i Meta Platforms un -6%; Microsoft un -5% i Alphabet un -2%. L'índex Nasdaq 100 es va enfonsar més d'un -5% i l'estil d'inversió “value” va recuperar tot el terreny perdut davant el “growth” el 2024.

En aquest context de més incertesa macroeconòmica i geopolítica, les valoracions sembla que tornen a importar als inversors, que han castigat amb especial virulència els sectors més cars. En efecte, en una setmana en què el rendiment del bo americà a 10 anys ha superat el 4,60%, al voltant de 40 punts bàsics per damunt del rendiment dels guanys del S&P-500 (la inversa del PER de l'índex), l'atractiu relatiu de les accions davant els bons és el més baix des de l'any 2022.

Les tensions al Mitjà Orient van reforçar una postura més cautelosa. En aquest sentit, Israel va atacar l'Iran divendres al matí i, tot i que l'aversió al risc es va mantenir continguda, persisteixen les preocupacions sobre l'extensió d'un conflicte que podria fer que els preus del petroli superin els 100 dòlars per barril. Fins fa poques setmanes, els inversors havien ignorat els riscos geopolítics, gràcies a uns sòlids beneficis corporatius i un creixement econòmic enèrgic. L'S&P-500 ha pujat un 16% des que Hamàs va atacar Israel, un 17% des dels màxims de rendibilitat del bo del Tresor a 10 anys el 2023 i al voltant d'un 20% des que la Reserva Federal comencés a pujar els tipus, fa dos anys.

Tanmateix, els riscos comencen ara a estar més ben valorats i s'està netejant a tota velocitat la complaença del mercat. En aquest sentit, tot i que la campanya de presentació de resultats segueix sent en general positiva, els inversors es mostren especialment sensibles a les notícies negatives. Així, notícies com la caiguda dels enviaments d'iPhone durant el primer trimestre o la possibilitat que Tesla pensi acomiadar un 10% de la plantilla, van ser mal rebudes pel mercat. De la mateixa manera, la decepció en la cartera de comandes de l'europea ASML, o la retallada en les previsions de creixement en la demanda de xips exposada per la taiwanesa TSMC, durant la presentació d'uns magnífics resultats, van afegir llast al sector tecnològic durant la setmana.

I el que la tecnologia dona, la tecnologia ho treu: el mercat estatunidenc va registrar una caiguda setmanal molt superior a la de les borses europees, que van tancar la setmana amb retrocessos en l'entorn del punt percentual i una millor evolució relativa dels mercats perifèrics, que van aconseguir fins i tot tancar la setmana amb pujades. En el Vell Continent, la debilitat de les empreses tecnològiques va ser també molt evident i el sector va ser el fanalet vermell setmanal, al costat del petrolífer. Al contrari, les empreses de consum, de telecomunicacions i elèctriques van liderar el rànquing setmanal.

La debilitat borsària també va ser molt significativa als mercats de Japó, que van retrocedir un -6% setmanal i en els emergents, que es van veure penalitzats per l'evolució de les borses asiàtiques, en especial la de Taiwan.

Respecte a la setmana que comença, en aquests moments de més incertesa sobre la inflació i de més riscos geopolítics, les condicions financeres s'estan tornant a endurir, en un moviment que serà ben rebut per la Reserva Federal, ja que implica restaurar una part de la restricció monetària que serà necessària per portar la inflació cap als seus objectius de llarg termini. En aquest sentit, valorem positivament l'actual correcció dels actius de risc, ja que està permetent purgar excessos de complaença inversora. En aquests moments, ni el sentiment ni el posicionament inversor són tan extrems com ho eren fa unes setmanes, fet que deixa la porta oberta a un moviment alcista més sostenible en els mercats de renda variable mundials.

Seguim creient que l'escenari d'aterratge econòmic suau és el més probable el 2024, per la qual cosa considerem que tant els preus dels bons com els de les accions haurien de tenir un bon comportament en el còmput anual. A curt termini, tanmateix, la volatilitat dels mercats es pot mantenir elevada, en la mesura que la visibilitat geopolítica i macroeconòmica és limitada.