Els mercats ensopeguen davant l'acumulació de riscos i la complaença acumulada
Roberto Hernanz, responsable de mercats BBVA Banca Privada.

08/04/2024

Després d'un primer trimestre molt positiu per a la renda variable mundial, el segon va arrencar amb més dubtes, motivats per la possibilitat que els bancs centrals es mostrin menys acomodaticis del que s'estava cotitzant. Les millors notícies en el pla econòmic, el temor a una inflació persistent i els comentaris de diferents membres de la Fed han reduït les expectatives que el juny pugui haver-hi la primera retallada de tipus. La recrudescència de les tensions a Orient Mitjà, després de l'atac al consolat iranià a Síria, va ser un altre dels grans esdeveniments de la setmana, amb els mercats especialment atents al repunt en el preu del cru. Fins ara, els mercats borsaris havien ignorat del tot el retard en el procés de baixada de tipus de la Fed, emparats per una bona campanya de presentació de resultats empresarials i per la febre de la intel·ligència artificial. Durant els últims dies, però, els inversors no van poder passar per alt el nou repunt de les rendibilitats del deute i van retrocedir a l'uníson els preus dels mercats de renda fixa i de renda variable. Un problema emergent per als inversors és l'impacte dels mercats mateixos en l'economia. Així, doncs, la millora de les condicions financeres dels últims cinc mesos ha estat aclaparadora i ha neutralitzat bona part de les pujades de tipus de l'any passat. D'aquesta manera, des de l'octubre s'han afegit 13 bilions de dòlars en riquesa financera als Estats Units, per la qual cosa no és sorprenent que l'economia s'estigui tornant a accelerar. Això implica, tanmateix, que els tipus s'hauran de mantenir alts durant un període de temps més prolongat.

L'índex S&P 500 va tancar la seva pitjor setmana des del mes de gener passat, malgrat la forta recuperació borsària de divendres. La caiguda, doncs, no té res a veure amb riscos recessius, sinó amb la creixent probabilitat que la Fed pugui fins i tot no abaixar tipus durant el 2024, tal com va arribar a suggerir dijous passat el president de la Fed de Minneapolis, Neel Kashkari. El biaix sectorial va beneficiar les empreses petrolieres i de serveis de comunicació, mentre que els sectors immobiliari, de salut i de consum estable van patir caigudes setmanals en l'entorn del 3%. La setmana va afavorir lleugerament l'estil d'inversió “growth” davant el “value”.

A Europa, la sessió borsària de divendres va ser molt negativa i va posar fi a una setmana que s'havia caracteritzat per una millor evolució relativa dels mercats europeus davant els estatunidencs. Les borses del Vell Continent van tancar la setmana amb caigudes en l'entorn de l'1,5%, amb una millor evolució relativa del mercat espanyol. De la mateixa manera, van brillar els sectors de petroli i de primeres matèries, que van contribuir que la borsa britànica registrés un bon acompliment relatiu. Els bancs europeus també van tenir una bona setmana borsària, per les millors expectatives derivades de la recuperació de l'activitat econòmica europea. En canvi, sectors sensibles a tipus d'interès, com l'immobiliari i l'elèctric, van patir caigudes molt significatives durant la setmana borsària europea.

Al Japó, els mercats de renda variable van patir el repunt de la seva divisa, mentre que a la Xina van caure bé les dades d'activitat que es van conèixer a principis de setmana. A l'Índia, tal com s'esperava, el banc central va mantenir sense canvis els tipus d'interès i els inversors es mantenen atents a les eleccions que començaran aquest mes, en què s'estima que l'actual govern de Modi pugui revalidar el poder.

En general, els mercats borsaris emergents van mostrar un millor comportament relatiu durant l'última setmana. Les borses dels països d'Europa de l'Est, molt dependents dels preus energètics, van repuntar més d'un 1,5%, mentre que els mercats de renda variable asiàtics i llatinoamericans van registrar lleugeres caigudes de cotització.

Respecte a la setmana que comença, a Europa, el Consell de Govern del BCE mantindrà sense canvis tots els instruments de política monetària, però donarà senyals que està disposat a retallar aviat. Les actes de la reunió del març, publicades la setmana passada, ja indiquen que "s'estaven enfortint els arguments per considerar retallades de tipus" i que "la data d'una primera retallada de taxes [estava] apareixent més clarament". Tanmateix, creiem que el BCE reiterarà que està esperant dades addicionals sobre els salaris negociats el 2024 per guanyar més confiança. També creiem que no es comprometrà amb el ritme de les retallades després de la primera baixada de tipus. Mentrestant, als Estats Units, després d'un informe d'ocupació del març que va superar totes les estimacions i va mostrar una caiguda de la taxa de desocupació malgrat la participació més elevada de la força laboral, arribarà el torn per als preus. Per descomptat, si l'IPC del març torna a sorprendre a l'alça, és molt probable que els mercats reaccionin amb caigudes addicionals, ja que es posaria a prova la narrativa del FOMC, que sosté que les xifres de gener i febrer van ser un sot transitori en el camí. Tanmateix, si es compleixen les previsions, la trajectòria dels preus seguirà sent consistent amb l'objectiu d'inflació subjacent que maneja la Reserva Federal per al 2024. Fins i tot si la inflació general interanual ronda el 3,0% fins a finals d'any, la desinflació de l'IPC subjacent hauria de permetre que la Reserva Federal retallés els tipus durant els mesos d'estiu.

Mentrestant, els mercats de renda variable han prestat finalment atenció als retards en el procés de flexibilització dels bancs centrals i han corregit una petita part de la forta pujada experimentada pels índexs els cinc últims mesos. Creiem que un procés de consolidació serà saludable per a les borses, ja que permetrà netejar la sobrecompra tècnica i oxigenar un mercat que s'havia mostrat molt complaent. Els riscos sobre l'escenari econòmic i geopolític existeixen i no podem cometre l'error d'ignorar-los. Dit això, l'entorn macroeconòmic no ha canviat en el que és substancial: seguim confiant en la continuïtat de la desinflació i que les principals economies del món no experimentaran una recessió el 2024. Això és suficient perquè els preus dels actius financers es mantinguin sostinguts i perquè qualsevol correcció del mercat s'hagi d'interpretar com una oportunitat de compra. Durant els pròxims dies, a més, comptarem amb el catalitzador de la campanya de presentació de resultats empresarials, que podria contribuir a afermar l'optimisme dels inversors.