Tiina Mäkelä

Directora del programa KiVa contra l'assetjament escolar

"Cal ensenyar a estudiants, professors i pares a reconèixer les situacions d'assetjament escolar"

Pots veure el vídeo complet aquí.

El programa KiVa és un programa finlandès dissenyat contra l'assetjament escolar que es basa en molts anys de recerca.

Hi ha tres característiques principals de l'assetjament escolar. La primera és una mica intencional; mai no és un accident o un incident. Algú està fent mal físic, psicològic, social o verbal a dretcient. En segon lloc, és una cosa que es repeteix, es tracta de quelcom sistemàtic. Per exemple, una agressió només una vegada encara no és assetjament escolar. El tercer punt és que existeix una diferència de poder. Es pot veure que hi ha, clarament, gent que té més poder. Pot ser per l'estatus social, perquè siguin més forts físicament o perquè la persona més popular del grup està assetjant a persones amb menys poder.

Al començament no sabem, realment, si és assetjament o no, i llavors hem de tenir un esperit d'investigar abans de decidir. Cal escoltar la presumpta víctima, parlar amb ella i entendre la seva perspectiva. Després, cal parlar individualment amb les persones que han participat en l'assetjament, tant de manera individual com de manera grupal. Una altra cosa que cal treballar és cercar alguns companys que puguin donar suport a la víctima. En tot aquest procés donem molt de protagonisme als nens. Sempre s'ha de col·laborar amb les famílies, ja que és important que estiguin informades. El missatge és el següent: cercar solucions tots junts.

"Si pateixes assetjament escolar, és molt important cercar ajuda, saber que no estàs sol en aquesta situació. De vegades resulta útil pensar per endavant una situació i com reaccionar de manera assertiva".

La prevenció és la clau perquè, lamentablement, moltes vegades actuem quan ja tenim una situació d'assetjament. Al programa KiVa creem lliçons i activitats durant tot l'any, alhora que treballem bastant les competències socioemocionals, com ara valors o la importància de la responsabilitat compartida. Per exemple, si jo veig un conflicte, tinc la responsabilitat d'ajudar el meu company. Amb aquestes lliçons estem canviant les actituds i el dinamisme del grup.

Cada nen és diferent. Llavors, són els pares els qui saben millor quan el seu fill o la seva filla tenen angoixa. Però, normalment, podríem dir que hi ha algun tipus de canvi en el comportament. Per exemple, a la meva filla li encanta anar a l'escola i, de cop i volta, no vol anar-hi. De vegades, passa que comencen a perdre objectes, que tenen accidents o que venen amb coses trencades. Aquestes situacions poden ser senyals que indiquin que està passant alguna cosa, tot i que no sempre vol dir que sigui assetjament escolar. És una alarma que cal començar a investigar.

És molt important parlar amb els teus fills. Potser volen negar-ho perquè els hi fa por o que, per vergonya, no vulguin parlar. Tot i així, és molt important que els pares mostrin que estan totalment al seu costat. Cal dir-los que l'assetjament mai no és culpa seva, perquè potser pensen que són culpables. No hi ha cap situació que justifiqui l'assetjament. Es poden practicar les situacions quan comencen a passar aquestes coses. Per exemple, davant del mirall. Es pot treballar com aprendre a dir "no" d'una manera assertiva.

Biografia
Doctora en Ciències de l'educació i directora per a Espanya i Amèrica Llatina del Programa KiVa contra l'assetjament escolar. Aquest mètode, que el patrocina el govern de Finlàndia, es va crear a la Universitat de Turku partint de les recomanacions de la investigadora Christina Salmivalli. Avui dia, el programa lluita contra l'assetjament escolar als Estats Units, a Europa i a Amèrica del Sud.