Les borses contenen la respiració a l'espera de la reunió monetària de la FED
Álvaro Manteca, responsable d'estratègia d'inversió de BBVA Banca Privada.

15/04/2024

Tot just fa unes setmanes tot semblava molt fàcil. Jerome Powell estava a punt per començar procés de baixada de tipus, en un escenari econòmic de Goldilocks ('Rínxols d'Or'), en referència al famós conte infantil. En aquest escenari, tot és moderat, des de les pressions inflacionistes fins al creixement econòmic, fet que permet la bona evolució de tots els actius financers.

En aquest moment, després d'una setmana de tensions geopolítiques i de més incidència inflacionista, la vida es torna més difícil per als inversors. En efecte, els mercats han tornat a endarrerir el moment de la primera baixada de tipus de la Fed, i la notícia que Israel es prepara per a un atac sense precedents de l'Iran contra objectius governamentals ha portat l'índex S&P-500 a registrar la seva pitjor setmana des del mes d'octubre passat. Això es produeix en un moment en què els inversors han acumulat molta exposició a actius de risc en les carteres.

Un començament mixt de la temporada de presentació de resultats s'ha afegit a les preocupacions, atès que Wells Fargo i J. P. Morgan no han complert les estimacions d'ingressos que havia previst el mercat, si bé els guanys de Citigroup sí que han superat les previsions dels analistes.

De la mateixa manera, el gran repunt de les rendibilitats del deute també ha afectat la confiança. Els inversors ara esperen menys de dues baixades de tipus d'interès de la Reserva Federal el 2024, menys del que el mateix banc central indica en el seu famós diagrama de punts. Així mateix, l'equip d'economistes de Goldman Sachs ha abaixat de cinc a dues les retallades de tipus esperades per a 2024, mentre que els analistes de Barclays preveuen que enguany només hi haurà una baixada de tipus.

Tot i això, en l'aspecte substancial, no ha canviat de manera significativa l'escenari macroeconòmic global, encara que sí que han augmentat els riscos. Hem comentat més d'una vegada que els mercats financers són en essència màquines de descomptar riscos i que, després d'una pujada pràcticament vertical els darrers cinc mesos, era inevitable una correcció o almenys una consolidació del mercat.

En suma, l'índex S&P-500 ha tancat la setmana amb caigudes al voltant de -1,5%, llastat pels sectors financer i de salut, que han corregit més de 3% en el còmput setmanal. Per contra, tot i que cap sector no ha estat capaç de tancar la setmana amb pujades, les empreses tecnològiques han mostrat més bon acompliment relatiu, atès que els inversors es mostren confiats que faran valer la fortalesa dels seus marges i els seus bons fonamentals per registrar un fort creixement dels seus beneficis. De la mateixa manera, l'estil d'inversió creixement ha superat amb claredat l'estil valor durant la darrera setmana. A Europa les borses han tancat amb caigudes importants, tot i que més modestes que no pas les registrades a l'altra banda de l'Atlàntic. Els sectors financer i de telecomunicacions han mostrat una gran debilitat durant la setmana borsària europea, que també ha destacat pel gran acompliment de les empreses petrolieres i mineres. Això explica la bona setmana de la borsa del Regne Unit, amb una exposició al sector de matèries primeres molt significativa i que ha registrat alces setmanals superiors a 1%. El mercat japonès ha experimentat pujades en el còmput setmanal i, en general, els països emergents asiàtics també han aconseguit navegar amb èxit les incerteses setmanals. L'índex mundial de MSCI ha sofert caigudes setmanals d'1,5%, llastat per la feblesa dels mercats de renda variable dels països desenvolupats.

Pel que fa a la setmana que comença, l'atac iranià a posicions israelianes condiciona l'arrencada de la setmana actual. La reacció dels mercats sembla força moderada, ja que guanya força la lectura que som al davant d'un moviment que té característiques bàsicament propagandístiques. El comunicat de l'Iran, que dona per conclòs l'episodi si Israel no respon a l'atac, pot afegir evidències en aquest sentit.

Fins ara se sap que tant Israel com els seus principals aliats, el Regne Unit, els Estats Units i algunes fonts, apunten a la possibilitat que l'Aràbia Saudita i el Líban també hagin contribuït a abatre la immensa majoria dels drons i míssils llançats contra el territori israelià. Els projectils que han detonat han ocasionat danys materials mínims i no ha calgut lamentar cap víctima. Gairebé la totalitat de la comunitat internacional ha condemnat l'atac iranià.

Entre els mercats financers, el bitcoin ha sofert una caiguda molt rellevant en la sessió de dissabte, tot i que després s'ha anat recuperant. La borsa d'Israel, que va obrir diumenge, va tancar amb caigudes de -0,65%. Pel que fa als mercats europeus, la sessió de dilluns es va saldar amb avenços de prop de +0,5 % i el mercat nord-americà evoluciona més condicionat per les referències macroeconòmiques que no pas per l'escenari geopolític, atès que una forta dada de vendes del comerç detallista del març ha estat el detonant per activar les vendes a Wall Street.

Per descomptat, el risc d'escalada del conflicte ha repuntat significativament, tot i que els esforços diplomàtics, amb els Estats Units al capdavant, se centraran a contenir la resposta militar israeliana i a evitar una extensió del conflicte, que podria tenir conseqüències molt negatives per a l'activitat econòmica mundial. En aquest sentit, els líders del G-7 es reuniran en la sessió de diumenge, mentre que Israel convocarà el gabinet de guerra.

Haurem d'estar molt pendents del desenvolupament dels esdeveniments les pròximes hores, si cal emprendre cap canvi de posicionament en les nostres carteres, que, per descomptat, perseguiria sempre protegir de la millor manera possible el patrimoni dels nostres clients.