Sostenibilitat BBVA

L'escalfament global és el resultat de l'augment de l'efecte d'hivernacle, un procés en què la radiació tèrmica emesa per la Terra queda atrapada a l'atmosfera a causa dels gasos amb aquest efecte (GEI). Aquest procés és natural i necessari per mantenir la temperatura del planeta en uns valors habitables. Tanmateix, les emissions de gasos com el metà o l'òxid nitrós s'han disparat en comparació de l'era preindustrial, cosa que ha fet augmentar aquest efecte de retenció de la calor i ha provocat l'augment de la temperatura a tot el planeta.

Hi ha diferents maneres de contribuir a l'ús racional dels recursos i a la protecció dels ecosistemes, i alhora aconseguir un estalvi econòmic. Aquests són alguns exemples:

• Desplaçaments en mitjans de transport públic (autobús, metro). 
• Ús de vehicles híbrids i elèctrics (cotxes, bicicletes i patinets).
• Ús d'electrodomèstics energèticament eficients. 
• Instal·lació de sistemes d'aïllament tèrmic a les llars.
• Ús de sistemes d'il·luminació amb tecnologia LED.
• Ús de calefacció i aigua calenta per condensació o biomassa i bombes de calor eficients. 
• Instal·lació de sistemes d'automatització d'encesa i apagada elèctrica i d'equips de detecció de presència per connectar il·luminació.
• Utilització de panells solars per a l'autoconsum. 

L'augment de la temperatura global provocada per l'excés d'emissions de CO2 a l'atmosfera té efectes molt negatius sobre el planeta, com la disminució dels casquets polars, l'augment del nivell del mar, l'alteració en els ecosistemes marins i terrestres, onades de calor cada vegada més freqüents, incendis devastadors, ciclons tropicals, inundacions, sequeres… Aquests fenòmens estan provocant un gran impacte en el medi ambient i el desenvolupament socioeconòmic.

S'estima que, en el mitjà termini, el canvi climàtic afectarà negativament les activitats d'oci, el turisme i el patrimoni cultural de les regions amenaçades. L'augment de fenòmens extrems provocarà la disminució de la disponibilitat i la qualitat d'aigua en determinades regions, amb repercussions sobre la salut dels seus habitants i sobre sectors com l'agrícola o l'hidroelèctric, que, en conseqüència, aniran desencadenant les ja conegudes com a "migracions climàtiques".

BBVA forma part dels principals acords internacionals relacionats amb el medi ambient, com la Iniciativa Financera del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, el Pacte Mundial de les Nacions Unides o els Green Bond. 

A més, també forma part del Grup Espanyol per al Creixement Verd i ha donat suport a diverses iniciatives sectorials en favor d'una resposta al canvi climàtic. 

Finalment, ha creat el Pla Global d'Ecoeficiència 2020, que té com a objectiu el posicionament del banc entre les entitats líders en aquest àmbit a escala mundial. Per aconseguir-ho, treballa en dues línies estratègiques: l'ús d'energies netes i la reducció de les emissions indirectes de gasos amb efecte d'hivernacle.

El govern d'Espanya recull, en més de 20 lleis, les seves polítiques per a la protecció del medi ambient, d'entre les quals destaquen les següents:

• Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat.
• Llei 30/2014, de parcs nacionals.
• Llei 26/2007, de responsabilitat mediambiental.
• Reial decret 630/2013, d'espècies exòtiques invasores.
• Llei 41/2010, de protecció del medi marí.

Els causants de la degradació de la capa d'ozó de la Terra són els CFC o clorofluorocarbonis. Es tracta d'uns elements químics que s'alliberen durant el procés d'elaboració de productes com els aerosols, els líquids refrigerants d'aires condicionats o els dissolvents. La descomposició d'aquests productes allibera partícules de CFC que, en arribar a l'estratosfera, separen les molècules d'ozó i generen aquest forat.