Rafael Yuste

Neurocientífic

"Desxifrar el cervell ens permetrà educar millor".

Pots veure el vídeo complet aquí.

Ens interessa el cervell per entendre'ns a nosaltres mateixos. Com som, com sorgeix tota la nostra vida mental del que portem dins el crani.

Encara no entenem com funciona el cervell. Des de fa més de cent anys, des de Cajal, generació rere generació, hem invertit milions i milions de diners a tots els laboratoris del món. La idea era que el cervell, la unitat de funcionament del cervell, és la neurona individual. És una teoria que precisament va proposar Cajal. Però si mires el cervell de qualsevol animal, el nostre, per exemple, té vuitanta mil milions de neurones. Imagineu-vos el que són vuitanta mil milions de neurones. Uns nombres astronòmics. I totes estan connectades entre si. No hem pogut desxifrar el cervell estudiant les neurones d'una en una. Punxant-les amb un elèctrode i veient com s'activen o inactiven quan l'animal s'està comportant o quan el pacient té un pensament. És possible que el problema sigui que la unitat no és una neurona, sinó un grup de neurones treballant conjuntament.

No sabem què passa al cervell quan aprenem. Cajal va posar sobre la taula diverses possibilitats. Una, que es formen noves connexions entre neurones. Una altra, que les connexions que existeixen es fan més fortes. Els neurobiòlegs, ara mateix, estan examinant les dues amb lupa.

"Ensenyar a pensar és el millor regal que pots fer a algú quan l'estàs intentant educar".

Hem après molt durant la història de les maneres que funcionen i no funcionen per educar els nens. I per aprendre. Provant coses per veure què funciona i què no funciona. Però tots aquests coneixements, que és el que forma el corpus del que ensenyen les escoles de Magisteri i el que s'ensenya en els sistemes educatius, no encaixa amb la màquina que ho genera, que és el cervell. Tenim una dissociació entre l'educació i la neurobiologia. Evidentment, han d'estar connectades. Perquè si un nen aprèn, alguna cosa li ha canviat al cervell. Hi ha d'haver algun canvi, però no coneixem exactament la relació.

De la meva experiència personal de donar classes, jo sempre tinc la sensació que el que més m'ha marcat en la meva educació ha estat el contacte personal amb un professor o una professora. O sigui, la relació interpersonal. La inspiració d'una persona en concret que coneixes, hi parles i t'hi relaciones. Sempre penso que la manera ideal d'educar és un amb un. El que faig algunes vegades és donar-la en format de tutoria, que cada estudiant, cada setmana, ha d'escriure un assaig sobre un tema, jo li corregeixo i m'assec amb l'estudiant i el discutim. Així és com ensenyen, per exemple, a les universitats angleses, a Cambridge i a Oxford. La motivació és també fonamental, el fet d'incorporar-los a les classes a partir de preguntes quan tens un grup gran. Segons la meva experiència personal, el que em sembla millor és tractar-los directament. Contacte personal, inspiració directa. Estimular-los. I que s'hi involucrin emocionalment. El cervell nostre té components emocionals que estan ancorats en el funcionament del sistema nerviós. No podem dissociar. I els components emocionals t'ajuden a aprendre. La repetició t'ajuda a aprendre perquè se suposa que els circuits neuronals es reactiven i es fan més forts. I estar involucrat emocionalment també t'ajuda.

Biografia
Neurobiòleg i professor de Ciències biològiques i Neurociència a la Universitat de Colúmbia (Estats Units). Rafael Yuste és, a més, el codirector de l'Institut Kavli de recerques neurològiques d'aquesta Universitat des del 2004. També va crear el projecte BRAIN (acrònim anglès de Brain Research Through Advancing Innovative Neurotechnologies), és a dir, "Investigació del Cervell a través de l'Avenç de Neurotecnologies Innovadores", que pretén crear un mapa del cervell humà.