Francesco Tonucci

Mestre i pedagog

«Educar significa “treure” de cadascun de nosaltres allò per a què hem nascut.»

Pots veure el vídeo complet aquí.

Quan em preguntaven quina feina feia, no m'agradava dir que soc psicòleg o pedagog, i deia que soc “infantòleg”. I ho deia seriosament perquè crec que el que més he fet a la vida ha estat dedicar-me a entendre i conèixer la infància. A recuperar la infància, perquè nosaltres, els adults, hauríem de conèixer-la, ja que tots hem estat nens.

A l'escola es fan coses avorrides, es fan coses pesades. Si és veritat, és difícil que l'escola aconsegueixi els resultats que espera: formar persones. I no ho dic jo, ho deia una persona molt important anomenada Bruner, que és un psicòleg dels Estats Units que va morir fa pocs anys, que deia que no es pot tolerar que els alumnes s'avorreixin a l'escola. Cal evitar-ho costi el que costi, deia. I, lamentablement, això passa. I ell parlava de pressió. A l'escola s'hi passa molt de temps. Moltes hores al dia. Molts dies a la setmana. Moltes setmanes al mes. Molts mesos a l'any. I molts anys. I viure tot això sota pressió és molt pesat. I no és productiu.

Proposo que l'escola superi la idea de l'aula. Estic convençut que l'aula no és un lloc natural. És un espai que es repeteix moltes vegades en una escola. Amb el mateix mobiliari, més o menys amb el mateix a la paret… I això és una mica estrany, no? Imagineu-vos una casa amb totes les habitacions iguals. Seria com una pel·lícula de por. I en aquest espai sempre igual s'hi fa de tot. A la mateixa taula, amb la mateixa cadira, en la mateixa postura es fa matemàtiques, llengua, dibuix, música, ciències… I no es pot fer al contrari? No tenir aules, sinó tallers. Cadascun per a una cosa diferent. I els nens caminen, caminen. Surten d'un lloc per entrar en un altre. No és caminar massa, però ja és alguna cosa. No és estar sempre assegut al mateix lloc. A molts tallers no necessitem cadires. Aquesta idea m'agrada molt. La idea de l'escola oberta. I l'escola s'obre en dos sentits: se surt de l'escola per conèixer el món, la natura, el món social… I l'escola s'obre per rebre el món.

"L'escola no pot ser avorrida. Només en un clima relaxat i divertit un infant pot créixer de veritat"

Fa 20 o 30 anys, això era el normal. Se sortia de l'escola per conèixer l'entorn, per visitar el barri, per conèixer la ciutat… Es feien excursions a la natura, per observar, per recollir alguna cosa i portar-la a l'escola… I l'escola convidava, per exemple, els pares perquè expliquessin la seva professió, els avis, per narrar la seva història, que era molt interessant.

Els exàmens són una manera d'avaluar i de mesurar tots a la mateixa altura. No? Si un infant contesta bé, si ho fa molt bé, treu una nota molt alta: vuit, vuit, vuit. Què significa un vuit? D'on has partit? Si tenies un nou i ara tens un vuit, has empitjorat. És negatiu. No has fet res. Però si tenies un quatre i ara treus un sis, és molt. Per això, un examen amb un nivell igual per a tots és una gran injustícia. L'escola no hauria de tenir com a objectiu que tots els infants siguin iguals. Hauria de ser al contrari: que tots siguin desiguals, diferents. Que es valoressin les diversitats. Justament avui dia, l'escola accepta tothom. Nens llestos, nens menys llestos… Quan jo era petit, els que tenien problemes anaven a una “escola diferencial”, per als que no aprenien bé. Ara estan a les escoles.

Els mestres haurien de ser persones de confiança. Persones en les quals es pugui confiar. A mi no m'agrada que siguin uns segons pares. Penso que una mare o un pare ja són suficients. M'agradaria que els mestres i professors fossin persones igualment importants, amb molt prestigi però amables. Moltes vegades es creu que si tenen prestigi han de ser persones llunyanes. És totalment fals. Els grans mestres sempre han tingut alumnes i alumnes que els estimaven. Això és el que hem d'intentar.

Biografia
Aquest dibuixant, mestre i pedagog és un ferm defensor dels drets de la infància. Autor dels llibres "Los niños y las niñas piensan de otra manera" o "La ciudad de los niños", també creu en una escola més oberta, amb tallers que substitueixin les aules convencionals, i els infants decidint per si mateixos en què volen invertir més temps.