Plans de pensions per a autònoms: més estalvi avui, més tranquil·litat demà

Els principals beneficis d'un pla de pensions d'autònoms són:

• Rendibilitat: les aportacions que es facin al pla de pensions per a autònoms seran gestionades per experts amb un objectiu: maximitzar els rendiments que s'obtenen.
• Flexibilitat: permet triar, a l'autònom, quan i quant es vol aportar al pla de pensions (s'adapta a la situació i al perfil de l'inversor).
• Desgravació fiscal: les aportacions que es fan, cada any, de fins a 1.500 € poden deduir-se de l'IRPF, reduint la base imposable.
• Opcions de rescat: permet recuperar el que s'ha aportat i el que ha rendit en arribar la jubilació i, a més, a les situacions següents: incapacitat laboral del titular, malaltia greu, situació de dependència, defunció del titular, desocupació de llarga durada o si el pla de pensions per a autònoms arriba als deu anys d'antiguitat.
  

Els plans de pensions d'ocupació simplificats per a autònoms (PPES) es van crear amb la Llei 12/2022, que va entrar en vigor el gener del 2023. Funcionen de manera semblant als plans de pensions d'ocupació que tenen algunes empreses per als seus empleats.

Un pla de pensions per a autònoms et permet fer una inversió màxima de 5.750 € l'any (4.250 € d'aportació per la teva feina com a autònom i 1.500 € d'aportació individual).

Si deixes de ser autònom i tens un pla, passaries a ser partícip en suspens i només podries fer aportacions de 1.500 € l'any a un pla de pensions individual.

Si tornes a donar-te d'alta com a autònom, podries tornar a aportar al teu pla d'autònom fins al límit de 5.750 € l'any.

La jubilació és una de les situacions que permeten rescatar el pla de pensions.

Al contrari del que ha passat en els anys d'aportació al pla, les rendes que es rescatin del pla de pensions (una vegada en situació de jubilació) incrementaran, i no reduiran, la base imposable de l'IRPF, ja que passen a considerar-se com a ‘rendiments del treball’. És important, per tant, tenir en compte la forma de rescat del pla de pensions per avaluar el seu impacte fiscal.

Perquè tinguis una idea més clara, te'n posem un exemple tenint en compte l'escala general de l'impost. Tingues en compte que aquests càlculs es poden veure afectats per les circumstàncies personals i familiars de cada contribuent.

Si reprenem l'exemple anterior: després de cotitzar durant 35 anys amb un sou brut anual que, en l'última dècada, ha estat de 22.000 €, queda una pensió aproximada anual de 19.615 €. Segons l'índex de trams de l'IRPF, la renda per jubilació tributarà al 19% (primers 12.450 €) i al 24% el que resta (fins als 19.615 €).
Ara, a partir del que s'ha indicat, es rescata el pla de pensions, i hi ha diverses maneres de fer-ho:

Aquesta modalitat permetrà que es rescati el 100% del capital acumulat en el pla de pensions, és a dir, es recuperen les quotes que s'han anat estalviant durant els anys i la “possible” rendibilitat que se'n derivi.
Rescatant el pla de pensions d'aquesta manera, se satisfà un únic pagament d'impostos (relatiu a l'import estalviat en el pla de pensions). Per calcular-lo, cal sumar a la quantitat rescatada (per exemple, 90.000 €) la pensió pública anual de 19.615 € i s'eleva el tipus marginal fins al 45%. Tot el que excedeixi 60.000 euros (49.615 euros en el nostre exemple) tributa a aquest tipus del 45%.

Pràcticament la resta de l'import procedent del pla (el comprès en l'interval entre 35.200 i 60.000 euros) també tributa a un tipus elevat: 37%.

En anys successius es torna a tributar, exclusivament, per la pensió pública, pel fet de no percebre altres rendes, i el tipus marginal es torna a reduir. Tanmateix, l'impacte fiscal de l'any de rescat del pla de pensions és molt elevat.

Aquesta modalitat de rescat del pla de pensions fa que es rebi, d'una manera periòdica (mensual, trimestral, semestral o anual), una quantitat de diners que pot ser, a més, fixa o variable (depenent del tipus de renda que hàgim triat):

• Si optem per una renda assegurada: com que la rendibilitat d'un pla de pensions està sotmesa als moviments del mercat, la quota que es rep pot variar amb el temps. En les rendes assegurades això no passa i sempre es cobra, en rescatar el pla de pensions, la mateixa quantia.
• Si optem per una renda financera: en aquest cas, la quantia que es rep de manera periòdica, pel rescat del pla, varia segons la seva rendibilitat.

Tornant a l'exemple: si es gaudeix, com hem indicat abans, d'una pensió pública de 19.615 € i s'han estalviat 90.000 € en el pla de pensions, recuperant-lo amb la modalitat, en la seva versió de renda assegurada i en un termini de 20 anys, merita aproximadament 6.569 € anuals. Si se sumen a la pensió pública, fa un total de 26.184 €, que tributen de la manera següent:

• Primers 12.450 euros: 19%.
• Entre 12.450 i 20.200: 24%.
• La resta, fins als 26.184 euros: 30%.

El rescat del pla de pensions en forma de renda, a diferència del fet en forma de capital, sol tenir un impacte fiscal més progressiu, atès que la tributació es reparteix en diversos exercicis fiscals. És, generalment, la forma més eficient de rescatar un pla de pensions, per bé que també cal planificar el rescat correctament per determinar quin import anual minimitza la factura fiscal i intentar no saltar a un tram superior d'IRPF.

Una tercera manera de rescatar un pla de pensions és el rescat mixt, que consisteix a rebre una part del que s'ha estalviat en capital i, posteriorment, rebre una renda periòdica.

Torna a ser important calcular fins a quin punt és interessant recuperar la part del capital i fer-se càrrec de l'increment del tram de l'IRPF.