Manuel Campo Vidal

Periodista i professor de Comunicació 

"Només parla bé aquell que escolta, perquè coneixerà l'estat de la persona amb qui està parlant"

Pots veure el vídeo complet aquí.

El món es divideix entre els que saben explicar històries i els que no en saben. Així que, aprenguem a explicar històries. Si expliques bé les històries, et dediquis a què et dediquis, aniràs molt millor. Tindràs més resultats, vendràs més, generaràs més confiança. Així que hem de donar importància a la comunicació i hem de donar importància a la paraula. Moltes vegades es parla, però no se sap exactament què es diu. Una sola paraula et pot canviar la vida. Una sola paraula t'allunya d'una persona, potser una persona que cerques sentimentalment i et genera un rebuig. O et permet un acostament. És important acompanyar aquesta paraula amb el silenci. El silenci previ és el que permet que esclati la paraula, que la percebem. I el silenci després de pronunciar-la, després d'aquesta frase, és el que ens permet que tothom se la faci seu, la incorpori. És com si estiguéssim davant d'un ordinador i diguéssim: "Desar", doncs just aquest moment.

Si som capaços de cuidar la paraula, de preparar-la, si som capaços d'envoltar-la i presentar-la així, embolicada en silencis, aconseguirem que amb aquestes idees siguem capaços de convèncer altres persones, siguem capaços de defensar millor les nostres posicions i serem, en definitiva, capaços de fer un món millor. Perquè moltes de les persones, milions de persones, afortunadament, que hi ha a tot el món estan intentant fer el bé: intenten ajudar els refugiats, intenten ajudar les persones que arriben a les nostres costes, intenten ajudar els que tenen menys oportunitats, intenten ensenyar a les escoles i les universitats. Si manegessin millor la paraula, si la combinessin bé amb els silencis, serien capaços de multiplicar l'eficàcia de la seva acció.

La comunicació és la gran assignatura pendent que tenim. Ni tan sols a les escoles de Periodisme s'ensenya a comunicar bé. Pot semblar sorprenent, però és exactament així. En qualsevol àmbit de la vida que cerquem: el periodisme, el dret, en la vida quotidiana, naturalment en la medicina. En tots els àmbits és absolutament fonamental comunicar bé i és una paradoxa que sigui l'assignatura que menys s'ensenya.

"Hem de donar importància a la comunicació, i a la paraula. Una sola paraula et pot canviar la vida"

La comunicació podria ser una assignatura obligatòria i ajudaríem molt a tothom, però n'hi hauria prou que en la pràctica ja es fes. Què diferencia un nen espanyol, en general un nen llatí, amb algunes excepcions, d'un nen anglosaxó? Que els anglosaxons estan constantment intervenint i els llatins no, perquè no se'ns pregunta. Així que no ens han format com a emissors, ens han format només com a receptors. Som allà, davant del professor, gairebé amb un comandament a distància mental, en el sentit que si no ens interessa, no ens atreu, no ens emociona, premem el botó, canviem de canal i ens posem a pensar en les nostres coses, que ningú sabrà quins són els nostres pensaments, però no ens han ensenyat a ser emissors. La vida professional canvia moltíssim, perquè després aquells joves que tenien exàmens orals constantment, que havien d'intervenir gairebé cada dia, que tenien una pràctica de comunicació des de nens, superen la por escènica i són capaços de fer millor els exàmens, són capaços d'explicar les coses millor. Mentre que nosaltres estem amb por i, a més, si algú intervé a classe perquè parla, desgraciadament i ho sabem, la mediocritat dominant que està envejosa perquè aquell venç la por escènica comença a dir: "Tu ets un llepaculs, vols que el professor es fixi en tu", etc., etc. I hi ha un element de coerció sobre aquest jove que vol intervenir. Així que és just al revés del que hauria de passar.

El professor, el més conscient, té una certa tensió abans de parlar en públic. Jo mateix, que he fet moltíssims programes de televisió, sentia tensió abans d'entrar aquí. La sento perquè vull comunicar bé, perquè comunicar cansa, perquè estàs movent les cordes vocals, perquè estàs cercant la paraula exacta, la frase que creus que pots comprendre. Intentes llegir la mirada de les persones que t'estan escoltant per veure si segueixen, si comparteixen o no els coneixements o les explicacions que estiguis donant en cada moment. Distingirem entre por escènica i tensió escènica.

El millor és arribar aquí, conèixer l'espai on parlaré, aquí hi haurà un grup de persones, aquí n'hi haurà un altre, hi ha unes càmeres per aquí… Ambientar-te, és igual que vagis a una classe, on sigui, això ajuda molt, rebaixa la tensió. Per descomptat, portar-ho preparat, si no, som uns insensats. Aquests que diuen, hi vaig a veure què em surt. Doncs surt qualsevol barbaritat o res, o alguna bestiesa, que és força pitjor la bestiesa que no pas que no et surti res.

És molt bo que ajudem els alumnes a preparar debats per defensar una idea. Perquè vencen la por escènica, perquè són capaços d'argumentar, perquè saben que no es pot parlar sense una preparació seriosa, sense un estudi sobre la qüestió, que no es pot anar a improvisar. No vaig allà a veure què em surt, perquè pots dir una paraula de més que podria ser un inconvenient. Els tornejos de debats et faciliten molta la tècnica expositiva i l'acompliment d'una persona que, després, li servirà per vendre un producte, per vendre un país o per a qualsevol altra relació. A més de la tècnica, cal anar al contingut. Així que aquí cal preparar-ho tot: cal preparar i estudiar bé el percentatge, el contingut del que vols dir, i això farà créixer la presència i la força del que dius. Naturalment, és molt important la comunicació no verbal. És clar que el to de veu en què es diuen les coses és important. El maneig dels silencis cada vegada que es vulgui dir alguna cosa important. Soc partidari de fomentar els debats i que hi hagi debats a les escoles i universitats.

Biografia
Periodista, doctor en Sociologia, enginyer tècnic industrial, president de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisión de España i de l'escola de negocis Next International Business School, també està al capdavant de l'Institut de Comunicació Empresarial. Va presentar i dirigir informatius a TVE i Antena 3 TV, cadena de la qual va ser director i posteriorment vicepresident. Entre altres guardons, ha rebut el Premi Ondas, el Premi Castelar a l'Eficàcia Comunicativa i el Premi Camilo José Cela al Periodisme Independent.