El codi IBAN és un codi únic i irrepetible que tenen cadascun dels comptes bancaris del món i que ajuda a identificar-los en l'àmbit internacional, sempre que el país en què estigui allotjat formi part de la SEPA (Zona Única de Pagaments), conformada per 36 països (els 27 membres de la UE, a més d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Mònaco, San Marino, Suïssa, Andorra, el Regne Unit i la Ciutat del Vaticà). Creat a iniciativa del European Committee for Banking Standards (ECBS), el codi IBAN té l'objectiu de facilitar el procés automàtic dels pagaments transfronterers, fent que cada operació es dugui a terme de manera àgil i segura, independentment del país en què resideixin els participants que hi intervenen.

El codi IBAN va aterrar a Espanya el 2014, any en què es va posar en marxa la Zona SEPA. El formen 24 caràcters: 

• Els dos primers ajuden en la identificació del país d'origen del compte (en el cas d'Espanya, seria ES).
• Els dos següents són els dígits de control, els quals eviten la consecució d'errors a l'hora de fer una transferència entre bancs. 
• Tanca el codi IBAN l'anomenat ‘Codi de Compte Client’, de 20 caràcters. Aquest últim, al seu torn, consta de 4 dígits inicials, que corresponen a l'entitat del compte, 4 més que indiquen la sucursal, 2 nous dígits de control i, finalment, 10 dígits més, que corresponen al número de compte.

La condició d'únic que s'atribueix al codi IBAN fa que siguin molts els usuaris que considerin perillós compartir-lo amb altres persones. Tanmateix, no hi ha perquè tenir por de donar-lo (sempre que estigui justificat). De fet, i moltes vegades sense ser-ne conscients, el facilitem de forma assídua a amics o familiars quan necessitem que aquests ens facin una transferència (pel pagament d'un regal d'aniversari, per exemple) o, també, a l'hora d'abonar una compra feta per Internet. 

I és que ser posseïdors del codi IBAN del compte bancari d'un tercer només ens permet ingressar-hi diners. Mai no se'n podran retirar, independentment de la quantitat, per dur-los a un altre, sense abans acreditar que s'és el titular, bé mitjançant el DNI (si l'operació es fa en una oficina) o, després de la implantació de la nova normativa PSD2, aplicant 2 o 3 factors d'autenticació a triar entre: una cosa que l'usuari coneix (la seva contrasenya), una que posseeix (el seu mòbil) i una altra que és (la seva empremta dactilar).

L'únic perill al qual cal estar atent és la possible domiciliació d'algun rebut, com la llum, l'aigua, el gas o una subscripció a una plataforma de continguts. Casos que es poden donar i que tenen fàcil solució, ja que es podria tornar el rebut en els 13 mesos següents al cobrament d'aquest (temps estimat per a aquells pagaments domiciliats que no hagin estat autoritzats pel titular del compte).