> 
 > 
Prestadors particulars privats

Prestadors particulars i privats: regulació i riscos

Repassem què diu la llei al respecte d'aquests préstecs i quines precaucions s'han de prendre abans de demanar-ne un

En els últims anys ha crescut en popularitat una figura que sempre hi ha estat, la del prestador particular privat, però que en temps de crisi s'ha convertit en una alternativa de finançament cada vegada més utilitzada. Repassem què diu la llei al respecte d'aquests préstecs i quines precaucions s'han de prendre abans de demanar-ne un.

Els préstecs entre particulars sempre han existit i són, de fet, un dels orígens de la banca moderna. Amb la professionalització i regulació dels préstecs, aquesta figura va anar quedant a banda, a favor de les entitats bancàries, encara que mai no va arribar a desaparèixer. De fet, actualment moltes persones han tornat a recórrer als prestadors particulars privats davant la impossibilitat d'obtenir finançament per altres vies. Tanmateix, aquests clients no sempre tenen clar sota quina regulació funcionarà el seu préstec.

Com funciona un préstec entre particulars

La mecànica dels préstecs entre un particular i un prestador privat és molt similar a la d'un préstec amb una entitat bancària o de crèdit corrent: el creditor presta una determinada quantitat de diners al deutor, que es compromet a retornar-los en el temps estipulat juntament amb uns interessos que també s'hauran especificat amb antelació.

No obstant això, els prestadors particulars privats solen oferir els diners amb uns interessos molt superiors als que es poden trobar en qualsevol banc, i en alguns casos arriben a rondar el 30% del capital prestat. Aquesta forma de finançament és, per tant, molt més cara que els préstecs concedits per la banca. De la mateixa manera, el període d'amortització és, habitualment, força inferior al que ofereixen els bancs, per la qual cosa el client té menys temps per retornar els diners i evitar el pagament d'interessos per demora, per citar una de les repercussions possibles.

D'altra banda, els requisits que aquests prestadors demanen a l'hora de concedir els diners són reduïts, se solen acordar entre les dues parts i, depenent de la quantitat prestada, poden implicar la hipoteca de l'habitatge.

La regulació dels préstecs entre particulars

Per saber què diu la llei respecte a aquest tipus de préstecs cal posar atenció a les garanties de pagament que es fixin.

Si s'estableix un préstec de caràcter hipotecari cal recórrer a la Llei 2/2009, de 31 de març, que regula aquest tipus de préstecs. Aquí es recullen els drets i obligacions d'ambdues parts.

El prestador ha d'estar registrat en un fitxer públic i tenir una assegurança de responsabilitat civil o aval bancari, així com complir amb tota la normativa en matèria de transparència financera.

El client ha de retornar els diners en les condicions convingudes, altrament el podran incloure en els fitxers de morosos i respondre amb el seu habitatge al deute pendent.

Tanmateix, si el préstec és personal, llavors entra en joc la Llei 16/2011, de 24 de juny, que regula els crèdits al consum i que també estableix obligacions entre ambdues parts. La més important és que en cas d'impagament, el client afrontarà el deute amb tot el seu patrimoni present i futur.

Riscos associats als préstecs particulars privats

El risc principal que comporta accedir a aquest tipus de finançament és el seu elevat cost econòmic. Com ja hem comentat, aquests préstecs solen tenir uns interessos molt per damunt dels del mercat, per la qual cosa la seva devolució es fa complicada per al client.

A més, aquest tipus de préstecs no estan avalats pel Banc d'Espanya, amb el risc que això suposa per al client, que haurà de tenir molt clares totes les obligacions del contracte si no vol veure's en una situació indesitjada.

Respecte a aquest últim punt, és important que totes les condicions del préstec quedin reflectides en una escriptura pública davant de notari.

Prestadors particulars i privats: regulació i riscos