Victor Küppers

Professor i escriptor

"Educar es fa amb afecte, molt d'afecte, i temps, molt de temps".

Coneix els secrets de la psicologia positiva i alguns consells per aprendre a escoltar els infants.

Als meus fills, sempre els he insistit en tres conceptes. El primer és desenvolupar la bondat, ser bones persones. A la vida, el talent és important, els diners són importants, la feina que tens..., però és molt més important ser bona persona. És incompatible ser bon professor i mala persona o ser bona parella i mala persona. El segon consell que els dono és no perdre mai l'alegria. L'alegria ajuda molt. Però l'alegria no és ser graciós, és aquell concepte de l'alegria de viure. Hom ha d'intentar viure alegre, perquè no és un tema genètic; s'aprèn, es desenvolupa, i s'aprèn veient el positiu abans que el negatiu. Quan un és alegre, les relacions amb els altres funcionen millor; t'enfades menys, un assumeix que la vida té coses que ens agraden i coses que no ens agraden. Hi ha persones que lluiten per viure amb alegria, per queixar-se menys, per valorar el positiu. I la tercera i última cosa que els dic és que, quan tinguis una feina, quan estàs treballant, no es tracta de fer coses extraordinàries, es tracta de fer de manera extraordinària les petites coses ordinàries.

Cal lluitar a contracorrent per viure amb il·lusió, amb alegria. I és molt més difícil. És molt més difícil ser optimista que pessimista. Però és un esforç, és una lluita que val molta la pena. Com s'aconsegueix ser més alegre i optimista? Primer, sent conscient que és una elecció. Hi ha persones que estan compromeses, que tenen ganes de viure amb alegria i fallen una vegada i continuen, fallen una vegada i es tornen a aixecar. Hi ha persones que, malgrat tots els problemes personals i professionals, continuen somrient, continuen treballant amb alegria, continuen transmetent il·lusió, i a les sis del matí. Què fan aquestes persones? Perquè si ho fan algunes, ho podem fer tots.

No s'ha de perdre mai l'esperança, mai. Quan un perd l'esperança, s'ha acabat. És veritat que la societat que hem creat les generacions anteriors és una societat complicada, difícil, que no ajuda gens les persones joves, però no es pot perdre mai l'ànim. Pensa que quan perds l'ànim, perds el millor que tens. Hi ha una fórmula que diu que tu vals els teus coneixements, tu vals la teva habilitat o experiència i tu vals la teva actitud o manera de ser. Però l'actitud multiplica, és a dir, la diferència entre el gran i el mediocre està en l'actitud, en la manera de ser. Quan et desanimes, no perds coneixements, no perds experiència. Pots estar molt desanimat però continues aprenent. Quan et desanimes, perds el millor que tens, que és la teva actitud, és la teva manera de ser. Quan et desanimes, passes de ser una persona absolutament estratosfèrica a ser un de tants, de ser un professional brillant a ser una professional mediocre. La vida és estat d'ànim. Quina és la feina de les persones que som professors o de les persones que tenim una mica més de sort i que, en aquest moment, no tenim cap drama, cap problema gran? Ajudar els altres a no perdre l'ànim. Aquesta és una de les feines importants que té un professor. També cal plantejar-se quin és el teu objectiu a la vida, què és el que et motiva. Perquè hi ha moltes persones joves que estan confoses, i educar també vol dir aportar llum sobre quin és el sentit que pot tenir la teva vida. Jo sempre he pensat que la felicitat a la vida és trobar el sentit, i cadascú té el seu, allò que s'anomena vocació. Això també és una feina dels professors: ajudar els seus alumnes a trobar quina és la seva vocació.

Una actitud que m'agradaria que tinguessin els meus fills és l'amabilitat. Hi ha un mecanisme que tenim tots els éssers humans que és indiscutible. Tu fas alguna cosa bona pels altres i et sents bé, això és innegable. Tothom que s'hagi dedicat a alguna tasca de voluntari sap que és molt gratificant perquè fas alguna cosa pels altres. Quan ets amable et canvia el caràcter, ets molt més alegre. Però és que, a banda que tu estàs millor, a banda que els altres estan millor i que és gratis, ser amable té un quart avantatge enorme. És que t'obliga a intentar ser la millor persona que pots arribar a ser. Perquè quan vols ser amable, de vegades has d'escoltar unes persones, de vegades has d'aguantar una porta, de vegades has d'acompanyar, de vegades simplement has de ser-hi. Cal desenvolupar la paciència, cal ser generós.

Jo crec que una societat no és rica perquè tingui petroli sota les pedres o gas. Una societat és rica per la qualitat humana de les persones que la formen. Necessitem futures generacions que canviïn la societat. I es canvia amb educació. L'educació és quan algú utilitza «si us plau» i «gràcies», que són dues paraules que les trauran del diccionari per manca d'ús.

Les relacions es cuiden: afecte i temps. Hi ha una regla que es compleix sempre en les relacions humanes —que és de sentit comú, però que oblidem—: planta que no regues, planta que mor. Doncs en les relacions passa el mateix —amb els nostres fills, amb la nostra parella, amb els nostres amics. El que no cuides, mor. Hem de reivindicar l'afecte, la tendresa en les relacions amb les persones que més estimem, i, després, és temps. Temps, i si algú diu que no té temps per dedicar als seus fills, és que no és veritat. Bàsicament, hi ha una estadística oficial que diu que, en aquest país, la mitjana de televisió per persona i dia és de quatre hores. Per persona i dia, quatre hores. Doncs hi ha qui diu que no té temps. És feina nostra, com a pares i professors, educar. I educar es fa amb afecte, molt d'afecte, i temps, molt de temps. Perquè allò de «jo poc temps, però de qualitat» és una faula que algú es va inventar per tenir la consciència tranquil·la. I si no, agafa una planta i posa-li dues gotes al mes, de màxima qualitat. Mor igual.

El paper d'un líder és el d'influir, és el d'inspirar, és el de transmetre, és el d'encomanar, és el d'il·lusionar, és el de motivar, és el d'ajudar, i això està relacionat amb el que transmets com a persona. Quan influeixes en els altres, tots tenim dos tipus de comportament, tots tenim un comportament normatiu. És el que cal fer per no tenir problemes. Normatiu és que a classe no es ve amb xancletes, normatiu és que el que condueix autobusos ha de parar a les parades establertes. I després, tots tenim un comportament que es diu espontani. Espontani és el que fas perquè et dona la gana. Quan un conductor d'autobús, entre dues parades, veu que hi ha una persona que s'ha perdut la parada anterior i està corrent i decideix frenar per esperar-la, això no és normatiu. Això és espontani. El conductor ho fa perquè li dona la gana. El que cal aconseguir quan un és líder és que les persones donin el normatiu i donin, també, l'espontani. Al final, la feina d'un líder és treure el millor de les persones. La teva feina com a professor és intentar treure el millor que duen els alumnes a dins, ajudar-los a treure el millor, i això requereix tractar-los un a un. Per això és una feina tan difícil, la de professor. L'essència per ser bon líder és tenir passió per ajudar.

Coneix més Victor Küppers

Biografia
Doctor en Humanitats i llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses, professor universitari i formador. Autor de llibres com "L'efecte actitud" i "Viure la vida amb sentit". És un gran expert en la psicologia positiva i defensor de l'actitud com un factor essencial tant en l'educació, com en la vida en general.
Faqs
Algun consell pràctic per comunicar-nos millor?

Tracta els altres com t'agradaria que et tractessin a tu, és així de simple. Somriu, és molt important. Ens agrada veure persones agradables. Sigues honest, perquè, al final, transmets la persona que ets. Sigues una persona que escolta. Sigues una persona agraïda, que valora els altres, que no tingui prejudicis. Sigues tolerant amb l'opinió dels altres. No tots hem d'estar d'acord. Em paro a escoltar. Jo crec que és la més important, perquè, a més, és la que més costa. A les persones ens encanta que ens escoltin, però per què? Perquè, quan algú t'escolta, et sents important, et puja l'autoestima, et sents comprès, valorat, que és el que volem tots, i ens costa molt escoltar. Primer, perquè anem sempre amb presses, i també perquè hi ha gent que s'enrotlla molt. No ens agrada que ens tallin, que ens interrompin, que ens deixin anar el rotllo. Ens agrada que ens escoltin. Tu vols portar-te bé amb algú? Escolta, escolta. Però és un esforç enorme, perquè implica ser generós, implica no pensar en mi, sinó pensar en tu.

"La regla d'or per comunicar-nos millor és ‘tracta els altres com t'agradaria que et tractessin a tu’"


Pots veure el vídeo complet aquí.