Pilar Jericó

Escriptora i divulgadora

"Els pares hem de posar límits encara que ens costi i ens dolgui".

Receptes perquè els teus fills siguin bones persones

Un infant és una possibilitat, és un món de grans possibilitats. Però, què és el que permet que un nen, quan sigui gran, sigui una gran persona, una bona persona, o es quedi pel camí? El que defineix un camí o un altre és, precisament, l'educació. L'educació que rep a casa, l'educació que rep a l'escola, l'educació que rep a tot el context. Assolir una possibilitat o altra dependrà de nosaltres, del que fem com a adults, com a pares, com a educadors.

Com podem despertar la grandesa en els nostres fills? I quan parlo de grandesa, no parlo de la grandesa d'èxits professionals, parlo de la grandesa d'esperit. La grandesa que ens permet tenir una vida amb sentit, el coratge per tenir una vida en què nosaltres siguem els protagonistes. No podrem despertar la grandesa en els nostres fills si no la despertem prèviament en nosaltres. Els nostres fills són els nostres mestres, són els nostres miralls d'aquelles dificultats que de vegades tenim. Com podem demanar als nostres fills que gestionin el conflicte si nosaltres no sabem fer-ho? Com podem demanar als nostres fills que diguin les coses amb afecte si nosaltres no sabem tractar-nos amb afecte? Poder desenvolupar la grandesa interna és el primer pas per a l'educació. Educar-nos a nosaltres mateixos també, perquè només des d'aquí podrem despertar la força, el coratge que sigui el que inspiri els nostres infants.

L'autoestima és un projecte de vida. De fet, jo crec que hi treballem sempre a sobre, perquè ens anem trobant diferents esculls que ens la deixen en suspens. Per cultivar-la, el millor camí és connectar amb la vulnerabilitat. Amb aprendre a estimar-nos tal com som. I això ho hem d'ensenyar als nostres fills. Per això és bo, d'alguna manera, parlar dels nostres errors. Naturalitzar l'error. L'autoestima no té per què estar vinculada, com dèiem, a l'èxit. No, l'autoestima és estimar-nos tal com som. També cal despertar el sentit de l'humor. Quan ens equivoquem, quan ens confonem, aprendre a riure'ns de nosaltres mateixos, perquè el sentit de l'humor és un dels elements més poderosos per despertar l'autoestima. Si volem que els nostres fills tinguin més autoestima, hem de començar per nosaltres, per la nostra vulnerabilitat, acceptant-nos tal com som. I un altre element important per a l'autoestima és la perseverança. Fins i tot per aprendre a estimar-nos hem de ser perseverants.

Tot el que està relacionat amb l'escolta genera bones converses. Si volem canviar el nostre món, hem de canviar la nostra conversa. Que siguin converses més amables. Converses cap a fora i converses cap a nosaltres mateixos. I per aconseguir-ho, hem d'aprendre a escoltar. I això significa aprendre a estar en silenci. Això ho podem aplicar en el nostre dia a dia. Amb els nostres fills és especialment significatiu, per fer-ho haurem de seure i escoltar-los. Escoltar-los d'una manera activa, present. Quan estiguem amb els nostres fills, és important donar-los aquest temps de qualitat perquè se sentin ells els protagonistes. I això ho aconseguim quan eliminem, primer, les distraccions. Per exemple, a l'hora de menjar que no hi hagi televisió. Que no hi hagi mòbils, que no hi hagi res que interrompi, que el més important sigui la conversa, la comunicació, donar-nos temps per a nosaltres.

Cal aprendre a dir que no. Els éssers humans som mamífers socials que vivim en societat, i per tant hem de viure i conviure amb certs límits, i aquests límits els hem d'aprendre des de casa. Els pares hem de posar límits, encara que ens costi, encara que ens dolgui. No els ajudem si no som capaços de posar límits. Límits en valors, límits en el que cadascú consideri, però la bona educació parteix de donar espai, de donar tot el marge de maniobra, de creativitat i llibertat, però cuidant els límits.

Tots tenim inseguretats. Absolutament tots, a alguns se'ls nota més, a d'altres se'ls nota menys, alguns ho han treballat més, d'altres ho han treballat menys. Primer accepto que tinc aquesta inseguretat. La negació és el principal problema en l'educació. Un petit truc és utilitzar-ho com a força en l'aprenentatge.

Tots els qui tenim fills sabem que els nens neixen amb la creativitat. Si no, els donem un bolígraf, un paper, alguna cosa quan siguin petitons i ja començaran a guixar. La creativitat és inherent a l'ésser humà, el que és una llàstima és que de vegades els la coartem. Què podem fer com a pares per fomentar-la? La creativitat sorgeix quan ajuntem dos tipus de ment. La ment focalitzada, centrada, treballada amb la qual ens posem a resoldre un problema. O tenim la ment difusa, la que deixem vagar i comença a connectar amb noves connexions neuronals que no imaginàvem. Però cal que estiguin les dues ments alhora, la ment focalitzada i la ment difusa. És a dir, nosaltres necessitem que els nostres fills posin esforç, treballin, però alhora hem de crear espais perquè tinguin aquests moments d'esbargiment mental perquè sorgeixi la creativitat.

Més sobre Pilar Jericó

Biografia
Pilar Jericó és doctora en Organització d'Empreses. Ha estudiat en universitats tan prestigioses com Harvard o la Universitat de Califòrnia. És, a més, escriptora i professora a la Universitat Carles III i a diferents escoles de negoci. A més, és autora de llibres com "No Miedo", "Poderosamente frágiles" o "¿Y si realmente pudiéramos?".
Faqs
Què és el concepte d'educar en la "no por"?

La por és una emoció que es troba al cervell amb què es neix. I és l'emoció que més definicions té. El pànic és por. L'estrès és por. El “no em surt la paraula”, això també és por. És por, en qualsevol cas, quan és una situació que volem evitar d'alguna manera. Per què tenim por? Per supervivència. I quina és la principal por que tenim? A la mort, al patiment. Però després hi ha pors més subtils. I hi ha dues pors importantíssimes. Una por a que no ens estimin i a no estimar-nos, i una por a no poder desenvolupar tot el potencial que tenim dins. Aquestes dues pors es deriven en moltes altres. Por a l'error, por al rebuig, a què diran de mi, por a perdre el meu estatus, el meu poder, por al canvi, por a no arribar a final de mes. En el fons, totes deriven del mateix. Les expressions són les que varien. I hi ha expressions que són saludables: la por a l'error o la por al fracàs són saludables, en la mesura en què tu et formes, aprens, et poses a estudiar. Està molt bé perquè no vols equivocar-te, no vols suspendre un examen, això és bo. El problema és quan arribes a l'examen i tens tants nervis que no ets capaç ni d'agafar el bolígraf. Aquí és quan la por es converteix en por tòxica. Per tant, en l'educació el repte és entendre que la por sana és natural. Primer punt, visualització. I ha de ser en positiu, sempre en positiu. Segon, per vèncer la por, la millor manera és practicar i practicar. Tercer, gaudir del que es fa. Gaudir. I un altre element importantíssim, confiar en un mateix. Perquè al final, quan ens equivoquem en alguna cosa no ens adonem que això és un gran aprenentatge. "No por" significa creure en els nostres fills, poder confiar en ells perquè només des d'aquí podem neutralitzar la por. No deixarem de tenir-ne, però la neutralitzarem. Perquè a més, l'antídot de la por és precisament l'estima, la confiança.

"Els nostres fills són els nostres mestres, els miralls de les dificultats que de vegades tenim".


Pots veure el vídeo complet aquí.