José Ramón Gamo

Neuropsicòleg infantil i mestre

"La mainada no pot continuar aprenent per assignatures. Han d'aprendre fent coses"

José Ramón Gamo explica com podem incorporar la neurodidàctica i la ciència en l'educació.

Odiava l'escola perquè tenia dificultats d'aprenentatge. He tingut dislèxia. De fet, la segueixo tenint. Els dislèxics ho som tota la vida. També tinc allò que diem dèficit d'atenció. Aquests són els motius pels quals estic amb vosaltres avui.

Estic convençut que l'única revolució possible i pacífica és l'educació. Hem de fer un canvi a la cultura que es fa a les aules. Cal fer-ho des del coneixement científic. No pot ser que l'educació continuï girant l'esquena a la ciència. Nosaltres recollim la informació sobre la investigació en neurociència i la intentem portar a les aules per dissenyar processos d'aprenentatge i perquè els mestres tinguin eines que els permetin aprendre a ensenyar, ja que l'aprenentatge és intrínsec a les persones i no podem fer res perquè els altres aprenguin.

Jo puc fer certes coses que inspiren l'aprenentatge i l'afavoreixen. El meu objectiu, també el meu eslògan, és: Deixem d'ensenyar la mainada coses que mai no fan i comencem a fer coses amb els nens perquè aprenguin. Sabem de ciència certa, i això és un coneixement molt antic, que el cervell aprèn fent coses i que cal fer milers d'hores d'accions d'aprenentatge perquè una persona tingui un aprenentatge significatiu, sense que li donin la llauna dins de les aules o sense fer tasques de repetició mecàniques que no produeixen fenòmens de coneixement.

És molt important que els nens aprenguin a raonar i que tinguin sentit crític. Han de tenir una capacitat de tenir sentit crític per poder respondre a la realitat que viuran dins d'uns anys quan ja no siguem al seu costat i hagin de tenir eines per sortir-se'n.

Amb els alumnes amb trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), hem de tenir en compte dues dimensions. La primera és què he de tenir en compte perquè pugui fer coses. La segona és què he de tenir en compte per entendre allò que tinc a l'aula. Per què dic això? En moltes ocasions, aquests nens tenen una competència intel·lectual fantàstica. No hi ha cap correlació entre el TDAH i la capacitat intel·lectual.

Com veig que, per a allò que li interessa, funciona molt bé i és un noi molt espavilat i molt llest, genero una expectativa segons la seva capacitat intel·lectual. Però no entenc que aquest noi té una disfunció neurològica en aspectes molt importants com ara la capacitat organitzativa. O bé la capacitat per concentrar-se durant estones prolongades. O bé la capacitat de controlar impulsos, i m'interromp més vegades que la resta de la mainada. O bé té conductes que hauria d'haver inhibit perquè ja té deu anys.

És molt important que el mestre tingui un coneixement dels processos neurològics d'aquests nens i que entengui que el funcionament sempre serà el que espera de nens amb 3 o 4 anys menys pel que fa a l'autonomia, la planificació, la concentració, el control d'impulsos o la regulació de les emocions, sense lligar-ho a la capacitat intel·lectual.

Coneix més de José Ramón Gamo

Biografia
Especialista en neuropsicologia infantil, defensa fermament que la perseverança i la mentalitat de creixement són les principals competències que els alumnes necessiten per millorar. Creu que la incorporació de coneixements científics i de la neurodidàctica en l'educació milloraran el procés educatiu dels nens.
Faqs
Quines maneres hi ha per ajudar els nens amb TDAH? La millor manera és l'activitat esportiva. És fonamental per regular l'estat d'ànim per alliberament d'endorfines, dopamines i altres substàncies. La son també és fonamental. Em preocupa la nostra cultura de la son perquè cada vegada dormen menys i pitjor. L'alimentació és fonamental. Hi ha nens que van sense alimentar-se bé a l'escola o amb un esmorzar totalment precari. El primer consell que dono és: Cuidem bé la nostra salut física perquè té molta relació amb la salut psicològica. Augmentem la càrrega d'experiències de satisfacció dels nens. Cuidem bé les seves emocions. Aquests nens necessiten molt de lèxic emocional. Hem de tenir la capacitat per descriure les seves emocions i per validar sempre l'emoció.

"El fet que impacta més un individu per a la seva capacitat d'aprenentatge és creure que pot millorar amb esforç i treball i no tant per la seva capacitat intel·lectual. És la mentalitat de creixement. La generació de mentalitat de creixement depèn dels mestres".


Pots veure el vídeo complet aquí.