Jordi Nomen

Professor i autor de "El niño filósofo"

"La filosofia és un element bàsic de ciutadania que hauria d'estar present a totes les escoles".

Una defensa de les humanitats com a part essencial del currículum acadèmic.

La filosofia és un saber que ens fa crítics, que ens fa creatius, que ens fa curosos. Si jo hagués d'explicar-ho a un nen, el que no faria és explicar-l'hi. És a dir, treballaria amb preguntes. Li diria, per exemple: “Com et dius?”. I, a partir d'aquí, li preguntaria si el seu nom és important per a ell, si el fa únic. I, a partir d'aquí, li diria què més és el que el fa únic. Si haguéssim de reprendre per a tothom què és la filosofia, doncs justament és aquell saber que ens permet interrogar-nos sobre les coses, que ens permet donar-los sentit i actuar. Comprendre per actuar. La filosofia no hauria de ser només un pensament teòric que es queda allà, en l'èter flotant, sinó que hauria de tenir també aquest factor d'actuació. Per canviar, especialment, les injustícies, que són moltes i molt importants al nostre món.

La filosofia serveix per veure quins són els prejudicis, els estereotips que tenim, quines són les idees preconcebudes que duem amb nosaltres, a la nostra motxilleta, a darrere. Això és molt important perquè permet veure quins són aquests prejudicis. En segon lloc, jo crec que la filosofia també dona caràcter. Perquè la filosofia que jo proposo no és una filosofia d'un infant només que pensa i reflexiona en el buit, sinó que és una filosofia que inclou el diàleg amb els altres, amb la família, però, sobretot, amb altres nens a classe. Per tant, això permet que aquest infant s'adoni de la diversitat que hi ha, de la pluralitat d'idees que hi ha i que qualsevol persona ens pot ensenyar quelcom nou. I que totes les persones tenim opinions diferents. I que unes opinions són més fonamentades i d'altres no. I això dona caràcter. En tercer lloc, jo crec que un infant i una persona jove que practica filosofia, s'adona que cal canviar les coses que són injustes, que no funcionen. I, per tant, això ens fa millors ciutadans.

Hi ha molts instruments en el pensament curós, no? Quelcom de curiositat, quelcom d'empatia, quelcom de confiança, quelcom de somni, també, quelcom de fortalesa contra les adversitats… Tot això … Curiositat pels altres, intentar comprendre'ls, posar-se en el seu lloc, intentar treballar amb la justícia… Tot això ens dona el pensament curós.

Les persones som un trencaclosques incomplet i, desgraciadament, la nostra societat ens diu que les peces que ens falten en aquest trencaclosques les podrem comprar. Crec que aquest és l'error. Les peces que falten les tenen altres persones. Igual que, ens adonarem, sorpresos, que nosaltres tenim peces que els falten a altres persones. Voler i estimar algú és completar-lo, és posar aquestes peces que li falten i agrair que l'altre et posi les peces que et falten a tu.

L'art pot servir per fer filosofia i la filosofia, potser, també per fer art. Quan tu afrontes l'obra artística com un element de comunicació, que és com jo crec que s'hauria d'afrontar l'art, aquí tenim un emissor, un receptor, un codi, un canal, un context… Tot el que treballa en la comunicació; l'art és comunicació. Llavors, hi ha un diàleg entre l'autor i l'espectador o l'oient d'aquesta obra d'art i, per tant, aquesta persona vol impactar en el teu sentiment. Perquè bàsicament l'art s'adreça al sentiment. Però, també, al teu pensament; i aquí tenim, ja, la relació amb la filosofia. Davant d'una obra d'art, nosaltres podem pensar.

En l'àmbit tecnològic, les companyies i les empreses cada cop estan més interessades que la gent tingui un perfil humanístic. Precisament perquè tots els productes del món estan pensats per a persones. Llavors, hi ha d'haver algú que pugui decidir, o pugui parlar, o pugui dialogar sobre què necessiten les persones, quines són les seves necessitats. I això és un pensament completament filosòfic. Per tant, jo crec que s'obre un camp. I soc de l'opinió que aquest camp florirà i que cada vegada tindrem més filosofia associada a qüestions que ara són impensables.

Coneix més Jordi Nomen

Biografia
Professor de Filosofia i cap del departament d'Humanitats de l'‘Escuela Sadako’ de Barcelona, a més de Màster en Filosofia i Llicenciat en Història contemporània. Jordi Nomen és, també, autor de llibre ‘El niño filósofo. Cómo enseñar a los niños a pensar por sí mismos’. Una de les obsessions d'aquest professor és mantenir la importància de les humanitats durant el procés educatiu, i dels valors que inculquen en la persona.
Faqs
Quins valors et sembla imprescindible inculcar als nens avui dia?

Els valors són com el sol. Escalfa però no s'hi pot arribar. Són elements ideals que tenim aquí i que intentem assolir fins i tot sabent que són inabastables. És clar que ni el mal és tan dolent, ni el bé és tan bo. Aquí està molt bé que aparegui la filosofia. Per dir que, potser, el mal de vegades actua portat per la necessitat, i que el bé de vegades dissimula i no és tan bo com sembla. Els valors, jo crec que han d'estar a l'ordre del dia en aquest “cap a on hem d'anar”. Un docent ha de tenir clar cap a on ha d'anar, encara que sàpiga que és tremendament difícil arribar a aquest ideal que es proposa.

"Hem de passar del ‘jo’ al ‘nosaltres’ per cercar el bé comú i crear alguna cosa junts. Aquest és el sentit de l'educació".


Pots veure el vídeo complet aquí.