Jesús C. Guillén

Professor i investigador

"Les funcions executives són imprescindibles per a l'èxit en la vida".

Les possibles virtuts de la neuroeducació

Tots podem millorar, podem aprendre durant tota la vida, compartim una altra història. S'ha vist que els nadons, en el primer semestre, són capaços de diferenciar fonemes, sons de qualsevol llengua, del xinès mandarí, de l'espanyol, de l'anglès, a través d'un aprenentatge estadístic i inferencial del seu cervell. Tanmateix, en el segon semestre, s'especialitzen en els sons a què estan exposats; al voltant del vuitè o desè mes, ja només diferencien els sons a què estan exposats a casa, s'han convertit en oients culturals. Tenim cervells plàstics, cervells socials, ceberos únics, tenim en compte aquestes característiques en educació?

La neuroeducació és un camp d'estudi, un enfocament integrador, transdiciplinari en què conflueixen els coneixements subministrats per la neurociència. A causa del desenvolupament de les tecnologies de visualització cerebral, podem analitzar el funcionament del cervell de persones calculant, creant, cooperant, jugant, emocionant-se, llegint. Això és important, però s'han d'integrar aquests coneixements amb què aporten, la psicologia i la pedagogia. L'objectiu quin és? Millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge basant-nos en els coneixements del funcionament del cervell. Triem quatre qüestions que entenem que són importants. La primera, vinculada al desenvolupament del cervell, s'ha vist que el defecte perjudica, no que l'excés beneficia en la primera infància, tant de zero a tres com en l'adolescència, s'ha comprovat que es dona un procés de reorganització a nivell cerebral brutal, el que ens ha demostrat la neurociència és que la carència social, afectiva, perjudica el desenvolupament a nivell cerebral. S'ha comprovat també que els estatus soci econòmics desafavorits perjudiquen el correcte desenvolupament de l'escorça cerebral. No se sap exactament per què, si a causa de l'estrès, la carència d'estímuls, la mala alimentació, la falta d'afecte, però perjudica. D'altra banda, l'excés, l'estrès que se li provoca per a causa de la sobre estimulació als nadons pot ser molt perjudicial, especialment en regions del cervell com l'escorça prefrontal, seu del més racional. Important aquesta etapa de zero a tres. I en l'adolescència s'ha vist que es dona una reorganització espectacular del cervell, segurament la raó per la qual observem en els adolescents aquestes conductes impulsives, aquesta necessitat de recompensa, es degui a aquest desfasament temporal en la maduració de l'escorça prefrontal, seu del més racional que fins als veintitantos anys no acaba de madurar. Respecte a la maduració del sistema límbic, creiem que la millor estratègia per afrontar l'adolescència és informació.

Els neurocientífics ens estan suggerint que els adolescents no necessiten informació, no són conscients de les decisions que prenen. Necessiten autoregulació. I l'autoregulació es va treballant amb el pas del temps, amb bons programes d'educació emocional. Els neurocientífics ens suggereixen, per exemple, que en l'aprenentatge inicial de la lectura, és molt important és el desenvolupament de la ruta fonològica. Aquesta correspondència entre els sons, els fonemes i les lletres, els grafemas, per damunt del mètode global que s'havia utilitzat. O en l'aprenentatge inicial de les matemàtiques. Anys endarrere es creia que naixíem com si fora un cervell en blanc, no, no és una taula rasa, realment s'ha comprovat que els nadons al cap de poc de néixer disposen d'una espècie de sentit numèric innat, són capaços de diferenciar conjunts d'objectes petits, dos respecte a tres, sense necessitat de comptar. Són capaços d'identificar operacions aritmètiques bàsiques, en un escenari els col·loques un objecte, baixes el teló, ells veuen com col·loques un altre, aixeques el teló i en comptes d'aparèixer dos objectes l'operació aritmètica lògica, un més un, dos, apareix un, i se sorprenen davant el succés impossible. També ens estan suggerint aquestes investigacions aspectes molt rellevants relacionats amb les emocions, que no podem separar l'emocional del cognitiu. O respecte a l'atenció, els neurocientífics ens estan demostrant que no és un constructo únic, que existeixen diferents xarxes atencionales, una xarxa d'alerta, una xarxa d'orientació, però una especialment important: l'atenció executiva, que ens permet estar concentrats en les tasques, inhibint estímuls irrellevants. I què podem fer en la pràctica per millorar aquesta atenció executiva tan important per a l'estudi, per a l'aprenentatge? Ja que ens l'estan demostrant els investigadors, hi ha programa lúdic específic que treballa aquestes qüestions, però també s'està veient la importància del mindfulness, la importància de l'exercici, parades de quatre minuts, perquè els estudiants puguin moure's, són suficients per millorar aquesta concentració durant les tasques posteriors.

Des de l'enfocament de la neuroeducació, per a nosaltres és imprescindible un aprenentatge des de, en i per a la vida. I quin és el factor crític que ens suggereixen les investigacions? Té nom. Es diu “funcions executives del cervell”. Són les funcions cognitives complexes que ens diferències d'unes altres espècies, són les que ens permeten planificar, prendre decisions adequades. Imprescindibles per a un bon acompliment de la vida quotidiana, imprescindibles per al rendiment acadèmic de l'alumnat.

Els investigadors han vist que les funcions executives són imprescindibles per a l'èxit en la vida, si jo no sé controlar-me, tindré dificultats en un embús de trànsit, però també el passaré mal en intentar resoldre un conflicte laboral o un conflicte personal, o em costarà estar centrat intentant resoldre un problema matemàtic. El millor de tot és que s'ha vist que es poden entrenar; aquest programa lúdic que comentàvem abans, aquests programes computeritzats, tasques de discriminació visual que permeten treballar-les. Però ella creu després de tots aquests anys, que el millor enfocament és anar més enllà del cognitiu. Sabem el que perjudica a les funcions executives o a la seu de les mateixes, l'escorça prefrontal. Què t'impedeix prendre una bona decisió? L'estrès, la mala salut, la soledat. Què podem fer? Que els nens i adolescents juguin, comparteixin, cantin, ballin, dibuixin, es moguin; és a dir, atendre les necessitat físiques, socials i emocionals dels estudiants, o si es vol tenir en compte, les disciplines considerades tradicionalment com secundàries vinculades al joc, a l'educació física, a l'educació artística o a l'educació emocional. No estem parlant que no sigui important l'aprenentatge de les matemàtiques, de la lectura, però haurien de compartir protagonisme amb aquestes altres disciplines.

Més de Jesús C. Guillén

Biografia
Jesús C. Guillén és investigador i professor del postgrau de neuroeducació de la Universitat de Barcelona i autor del blog: 'Escola amb cervell'. També col·labora amb el grup d'investigació del postgrau de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, el màster en neurodidàctica de la Universitat Rei Juan Carlos i la diplomatura 'neurociències i emocions en l'aprenentatge' de la Universitat nacional Villa María d'Argentina. Per a Guillén, la neuroeducació suposa un avenç per a les metodologies d'aprenentatge actiu, ja que fomenten el desenvolupament de diverses competències per a la vida.
Faqs
Quines solucions proposa la neuroeducació per a l'atenció a la diversitat que trobem dins l'aula?

Hem parlat que la neurociència ens diu que cada cervell és únic i singular i, entre cometes, anormal. Si ensenyem de manera permanent, si avaluem sempre de la mateixa forma als estudiants, serà complicat realment atendre la diversitat en l'aula. Assumim que, per descomptat, no existeixen solucions úniques. Algunes estratègies que poden ser útils són aquests bons projectes. Què important és la cooperació, el cervell social portat a l'aula. Però, perquè hi hagi una veritable cooperació es requereix educació emocional. Si els estudiants no tenen assumides tota una sèrie de competències emocionals imprescindibles vinculades a la solidaritat, el respecte, l'acceptació de l'opinió discrepant, no poden cooperar. Que es vagin introduint aquestes estructures cooperatives, llapis al centre per anar endinsant-se en aquest treball cooperatiu. I després ja es pot passar als bons projectes. Els que incideixen més sobre l'aprenentatge són els que es diuen projectes Aprenentatge Servei: aprendre fent un servei a la comunitat. En aquests projectes que són interdisciplinaris, participen estudiants de diferents etapes educatives. Així és la vida, tots som diferents. Participen professors de diferents disciplines, participen les famílies, se'ls convida, no només a la celebració dels projectes, també durant. Els equips directius i les entitats socials, tota la comunitat educativa i la societat participant en el procés de millora de l'Educació. Els estudiants no són realment els ciutadans del futur, són els ciutadans del present, estan transformant la societat des d'ara mateix. No hi ha millor estructura o estratègia cooperativa que els projectes APS. I què important, també s'ha vist, el poder de la tutoria entre iguals. L'hem sabut sempre en l'aula. De vegades som incapaços d'explicar alguna cosa amb les nostres paraules al xaval, li ho explica el company o la companya i l'entén molt millor, més fàcilment. Perquè nosaltres tenim automatitzat el seu aprenentatge i la companya o el company l'acaba d'aprendre, fins i tot les expectatives que es generen. Tots som diferents i això cal tenir-ho en compte en Educació, assumint per descomptat que no existeixen solucions úniques i que cada context és diferent. Però cal fer l'intent. I si ens costa a nivell individual, fer l'intent per cooperar amb uns altres professors per amplificar el missatge.

"L'educació física, l'educació artística i l'educació emocional haurien de compartir protagonisme amb les matemàtiques i la llengua".


Pots veure el vídeo complet aquí.