Javier Blumenfeld

Pediatre i endocrinòleg

"El son, l'exercici i la nutrició són els elements bàsics per a una bona salut mental i per a una societat més saludable".

Hàbits saludables per millorar el funcionament cerebral d'infants i adults

El cervell és com un motor que té una gasolina, la dopamina. Hem de trobar formes d'emplenar constantment la dopamina. I perquè aquest motor funcioni, com que som cossos físics, sobretot, hem de cuidar la funció executiva, el nostre prefrontal. El cuidem dormint bé. Quan no dormim tenim alteracions executives. Per això, quan no dormim estem descontrolats, no ens concentrem…

Qualsevol acció que sigui menjar bé, fer exercici i dormir bé millora totes les funcions mentals, inclosa la funció executiva. I dins l'alimentació, a banda que cal menjar molt variat, és important l'esmorzar. L'esmorzar millora l'humor, fa que baixem de pes, i el rendiment cognitiu. Jo no conec cap medicament que faci tant. És a les nostres mans, però no l'utilitzem. Des del punt de vista nutricional, cal menjar de tot, tenir bé els dipòsits d'algunes substàncies com omega-3, ferro o magnesi, que es poden emplenar menjant bé. No cal prendre pastilles per emplenar aquestes substàncies, però cal menjar bé.

La base d'una bona alimentació és una dieta mediterrània, que és la base de la nostra dieta. És molt important tenir-la en compte perquè és tremendament saludable. Des del punt de vista cognitiu, però no només cognitiu; cardiovascular, en l'àmbit de generació o no de tumors… Inclou molts aliments sense processar. Nosaltres hem anat cap a aliments processats d'una manera que em sembla incorrecta. Nosaltres preferim comprar una cosa que ja està transformada i que és fàcil. Però la cuina saludable no té per què ser complexa. De fet, no ho és. L'error bàsic és haver oblidat els nostres aliments bàsics i haver-los substituït per aliments processats.

La gent que marxa fora dels països mediterranis, troba molt a faltar gaudir d'asseure's a menjar. I, de vegades, gaudir d'asseure's a menjar és asseure's a menjar, és el moment per parlar amb els fills, parlar amb la parella… Als pacients els demano que s'asseguin a menjar amb la seva família. Independentment de l'efecte que això té sobre l'obesitat, estic veient que es genera un efecte sobre la família. De sobte es posen a parlar. I em crida l'atenció la quantitat de famílies que no parlen. I hem de generar espais perquè parlin, perquè això és tremendament potent. Crec que la família és l'última trinxera que tenim per no estar completament mecanitzats.

L'obsessió no és tant per la dieta, com per la imatge. I això sí que em sembla seriós. No pel rendiment acadèmic, sinó per la societat que fem. Estem impregnats d'aquest aparent èxit que dona ser més guapo. I em sembla que treu molta profunditat a la nostra societat. Per això em sembla bé si es parla d'una nutrició saludable, però l'obsessió per estar més guapo em sembla molt pobre.

Tenim molt mala educació alimentària. Els missatges sobre nutrició, que moltes vegades no estan científicament validats, impacten moltíssim. Hi ha un munt de dietes que no estan recomanades, com la dieta hiperproteica, com els suplements. El que cal fer és tornar a saber com cuinar, com menjar bé, i menjar les coses que ens envolten, perquè és tremendament important. Nosaltres, fa milers, milions d'anys que evolucionem genèticament. Des de l'home o la dona de les cavernes, estem evolucionant per menjar un tipus d'alimentació. I per això és important intentar tirar una mica enrere des del punt de vista de canviar els nostres hàbits i començar a menjar les coses saludables que ens envolten, en comptes de sumar-nos a modes que no són saludables ni necessàries.

L'obesitat és la punta de l'iceberg d'un problema. El problema real és la mala alimentació generalitzada que tenim a la nostra infància i a la nostra societat. Hi ha molts infants i adults que no són obesos, però la seva alimentació és pèssima. És importantíssim menjar bé perquè els nostres motors cerebrals funcionin de manera adequada. Si no estan ben engranats, si no els donem prou aliment perquè funcionin bé, la forma de generar coneixement serà més complicada. El que es pot fer és intentar ficar més continguts saludables d'una forma més divertida. Les escoles s'haurien d'implicar en la salut dels infants, perquè és tremendament important, i no només per l'obesitat —l'obesitat és la punta de l'iceberg, i tenim xifres espantoses: estem gairebé en un 20% d'obesitat i sobrepès infantil a Espanya—, sinó perquè ens permet tenir una societat molt més saludable.

Des del punt de vista de la detecció, és delicat, però pots, altra vegada, ensenyar moltes coses a través de la salut. Però la salut no només és nutrició, també és el son… Jo penso que quan un infant no va bé a l'escola, la primera pregunta que ha de fer un profe als pares és: “com dorm?”. Perquè, de vegades, ens emboliquem i no preguntem per la seva qualitat de son. El son, l'exercici i la nutrició són elements bàsics per a una societat més saludable, però són elements bàsics també per a una salut mental més potent.

Coneix més coses sobre Javier Blumenfeld

Biografia
Metge pediatre, màster en Endocrinologia pediàtrica i Nutrició i doctor en Ciències biomèdiques, és responsable de la consulta d'Endocrinologia pediàtrica de l'Hospital del Escorial (Madrid). És especialista en Neuroeducació i membre de l'Observatori de la Universitat Rey Juan Carlos per al desenvolupament d'innovacions educatives. Desenvolupa programes d'alimentació saludable per a infants.
Faqs
Què és la neuroeducació?

La neuroeducació és el poc que sabem des de la neurologia, des de la medicina, sobre què és l'educació. I quan parlo d'educació, em refereixo, bàsicament, a la captació de continguts per part del cervell. M'agradaria intentar transmetre que el cervell és com un ordinador, com una màquina. Cada vegada que sabem alguna cosa nova, als nostres cervells es genera una connexió nova que abans no hi era. La neuroeducació és el que passa al cap, al cervell, quan aprenem coses, i quines formes tenim per fer més eficaç la generació de connexions cerebrals, és a dir, de coneixements nous.

"La neuroeducació estudia els canvis i les connexions que s'esdevenen al cervell quan aprenem i la manera de fer-ho més eficaçment".


Pots veure el vídeo complet aquí.