Elsa Punset

Escriptora i divulgadora

"Sigueu els entrenadors emocionals dels vostres fills i deixeu que expressin totes les emocions que porten a dins"

Coneix a fons com es pot ensenyar la intel·ligència emocional

Hauríem de remuntar fins al significat de la paraula educació. Educació és bàsicament "conduir o guiar", i fa segles que els humans conduïm i guiem les generacions que venen perquè hem de transmetre el nostre coneixement. Es pot fer d'una manera molt informal, a casa, en família, la mateixa vida que va guiant i educant, o es pot fer com s'ha fet durant molt de temps per a les elits a llocs específics. El gran canvi en comparació amb el segle passat és que, de cop i volta, volem professionalitzar l'educació, creem les nostres escoles i els nostres fills comencen a passar anys i anys en aquestes escoles. Què els ensenyem, però? Bàsicament, habilitats per al món que ja gairebé no existeix, el de la societat industrial. Amb la revolució tecnològica, entrem en una societat que té molt poc a veure amb aquesta societat. Molt probablement, es tracta d'una de les tares del nostre sistema: intentar seguir formant, educant, guiant els nens perquè siguin predictibles. Sí que passa que l'educació és el gran anivellador social i potser l'única eina que tenim per intentar oferir a tot el món les mateixes oportunitats. Què necessitem en comptes de nens predictibles, puntuals, obedients? Mai no hem viscut canvis tan ràpids. I aquests canvis estan generant molts de reptes. S'està disparant la nostra capacitat creativa; per tant, necessitem nens molt creatius. Aquests nens que viuen a societats tan diverses i tenen tantes possibilitats de viatjar, de conèixer, de col·laborar, necessiten habilitats col·laboratives i veure la diversitat com una riquesa. Estem plens d'identitats diverses: gènere, naixem en un lloc, vivim en un altre, estimem un tercer lloc, som mares, pares, fills, germans, ens encanta la natura, el que sigui. Tot això és un conjunt d'identitats que ens aporta riquesa i les noves generacions han d'aprendre a gaudir-n'hi. Aquestes generacions tenen una altra habilitat molt important per aprendre: el pensament crític. Precisament abans us deia que mai no havíem tingut accés a tanta informació. Aleshores, necessitem saber com avaluar aquesta informació, contrastar-la, validar-la, comparar-la, entendre-la i aplicar-la a la nostra vida. I una altra cosa molt important, mai no havíem tingut tanta capacitat per fer molt de bé o molt de mal. Per tant, hem d'ensenyar els nostres fills de prendre decisions responsables i d'entendre's. Mai no havia estat tan important que s'entenguin, que entenguin com relacionar-se amb els altres i que continuïn lluitant per una cosa que els humans portem fent segles, que és ampliar els cercles d'empatia, ajudar els altres, millorar aquest món cada cop una mica més, a poc a poc. Així que, per a mi, això és educació.

L'aportació de la tecnologia en l'educació farà que l'educació sigui més eficaç i més personalitzada per un cost molt més baix. En els pròxims deu anys, les aules s'hauran transformat. Ens pot ajudar, en primer lloc, a entendre millor els nens. Ens ajuda a saber quines són les finestres de coneixement, quines són les èpoques i les hores del dia en què els nens estan més preparats, com han d'aprendre i com poden consolidar l'aprenentatge. Tot això començarà a ser com la higiene personal. Ens falta encara molt de camí per recórrer i la tecnologia ens ajudarà a entendre aquest mapa i a com transitar-lo de la millor manera.

Tenim un cervell on l'enteniment i l'emoció no s'enfronten, sinó que funcionen alhora. Hem descobert que, apa, les nostres emocions es poden entrenar, com els músculs. Estem parlant que a les escoles no només podem aprendre llengua i matemàtiques, que són realment les habilitats a les quals se'ls hi ha atorgat importància fins ara. Podem ensenyar els nens autocontrol, optimisme, alegria, serenitat... i que aquestes emocions tinguin un impacte brutal en la seva intel·ligència, perquè un nen amb estrès, un nen trist, aprèn molt pitjor que un nen que està emocionalment en pau. Les emocions deixen un rastre sobretot en la nostra longevitat, memòria i capacitat d'aprenentatge, en tot.

És important ensenyar els nens de viure amb totes les coses bones i dolentes que ens dona la vida, amb els moments durs, de treure aprenentatge de cadascun d'aquests moments, de ser persones i de gaudir d'aquest miracle. És un miracle bastant extraordinari que siguem vius aquí. Som tots campions només per haver arribat aquí, és increïble.

Coneix més d'Elsa Punset

Biografia
Escriptora i divulgadora, directora de continguts del Laboratori d'Aprenentatge Social i Emocional (LASE), llicenciada en Filosofia i Lletres, Màster d'Humanitats a la Universitat d'Oxford, de Periodisme a la Universitat Autònoma de Madrid i d'Educació Secundària a la Universitat Camilo José Cela. Autora de llibres d'èxit com ara "Una motxilla per a l'univers", "El llibre de les petites revolucions" o "Feliços". Elsa Punset és una prestigiosa experta en intel·ligència emocional.
Faqs
Quin detall ens pot donar a entendre que tenim un problema de son?

Temo que sí. Som un ecosistema emocional. La natura ha volgut que hi hagi una mica de tot per atendre tota mena de situacions i poder sobreviure tots junts com un grup. L'optimisme, en certa mesura, depèn de la genètica. No obstant això, ens podem convertir en persones més optimistes. L'optimista té les mateixes dificultats que el pessimista, però té més capacitat de superar obstacles perquè té més esperança en el futur; per tant, no es bloqueja tant i, fins i tot intel·lectualment, aconsegueix trobar altres camins per arribar-hi. Un dels trucs dels optimistes és que no perden el temps preocupant-se per les grans desgràcies que ens passaran. Tendeixen més a centrar-se a gestionar els aspectes minúsculs. Els nervis en un embús, com puc millorar amb això? El nostre cervell està programat per sobreviure. Tendeix a tenir por i a recordar en negatiu i hem d'ajudar-lo i entrenar-lo en positiu. Podem ajudar-lo a ser més realista, a assaborir i a centrar-se en el present, a expressar afecte, a descobrir els punts forts, a creure en si mateix, a ser creatiu.

"El 98% dels nens fins als cinc o sis anys són genis en el pensament divergent i amb els anys perdem creativitat".


Pots veure el vídeo complet aquí.