David Bueno

Biòleg genetista

"Sense emocions, el cervell no aprèn"

Neuroeducació: així canvia el teu cervell quan aprens alguna cosa.

David Bueno, biòleg i professor de genètica, t'explica com canvia el teu cervell quan aprens alguna cosa.

Neurociència

Em dic David Bueno i soc professor del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona. Sempre he treballat en la relació entre la genètica i el cervell, com els nostres gens fan que el cervell sigui com és. Això implica treballar en neurociència. La neurociència és comportament, el comportament és aprenentatge i aprendre forma part del nostre comportament. Fa deu o dotze anys que vaig començar a endinsar-me en el tema de la neuroeducació, que analitza com aprèn el nostre cervell i com podem aprofitar el funcionament del cervell. D'això volia parlar avui amb vosaltres.

La neurociència encara és una gran desconeguda, ja que només fa quinze o vint anys que s'està treballant en profunditat amb el cervell humà. El cervell desa qualsevol cosa que aprenem en un patró de connexions determinat.

El nostre cervell està format per cèl·lules, per neurones. Tenim, aproximadament, uns vuitanta-cinc mil milions de neurones dins del cervell. Malgrat tot, el número no importa. Necessitem un mínim per funcionar com a éssers humans. No s'és més llest, ni menys llest, ni més creatiu, ni menys creatiu per tenir-ne més o menys. L'únic que importa al cervell són les connexions que estableixen entre si. Tenim al voltant d'uns dos cents bilions de connexions al cervell. Qualsevol cosa que aprenem altera alguna d'aquestes connexions. En aquest patró de connexions és on emmagatzemem la memòria. 

Per tant, aprendre vol dir canviar el nostre cervell. El canviem físicament perquè creem connexions noves. Això és aprendre. No només això. Com més connexions hi hagi durant un aprenentatge, millor el recordem i amb més eficiència el podem utilitzar. I com més zones del cervell connecti qualsevol aprenentatge, també millor el recordem i amb més eficiència el podem utilitzar. Això significa que, per aprendre bé, un aprenentatge ha de ser transversal i contextualitzat; és a dir, ha de tenir un context. Un context implica molts elements més. Això és el que vol el cervell, el que prefereix, per aprendre qualsevol cosa. Tant se val si són conceptes, actituds o aptituds. És igual. El cervell distingeix les aptituds una mica i n'automatitza algunes. Les aptituds finalment s'automatitzen, a diferència dels conceptes. En l'àmbit de les connexions, l'aprenentatge és això. Crear connexions noves.

Coneix més de David Bueno

Biografia
Doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona. Especialista en neurociència. Premi europeu a la divulgació científica i autor del llibre "Cerebroflexia" i "Neurociencia para educadores".
Faqs
Es pot aprendre mitjançant la por? Sí, sempre que no sigui una por excessiva que et deixi paralitzat. Funciona amb una por subtil, com ara la por a suspendre, la por al càstig... Passa que, a mitjà i llarg termini, el resultat és nefast. És nefast perquè el cervell associa amb molta facilitat l'aprenentatge amb la por. Quan una persona ja no té obligació d'aprendre, quan finalitza els seus estudis per exemple, serà una persona que no vulgui aprendre res més en la vida perquè, automàticament, de manera inconscient, associa el fet d'aprendre amb la por. Seran persones amb menys qualitat de vida perquè viuran el dia a dia amb certa por sobre què pot canviar avui. Quines emocions ens ajuden a aprendre i generen persones que, a mitjà i llarg termini, sí volen ser transformadores i no tenen por al canvi, a la innovació i a aprendre? Una de les emocions és l'alegria, que transmet a la resta de les persones que no han de tenir por de res i que no represento un perill per als altres, de la mateixa manera que els altres no representen un perill per a mi. Per tant, podem confiar els uns en els altres i créixer tots junts. Aprendre mitjançant l'alegria vol dir aprendre amb confiança.

"El cervell és dinàmic, no és estàtic. Està constantment en flux i passa informació d'una banda a l'altra. Aquesta informació poden ser coneixements o conceptes, però, sobretot, són actituds i aptituds". 


Pots veure el vídeo complet aquí.