Álex Rovira

Escriptor i divulgador

"Per comunicar-nos millor amb els nostres fills necessitem aprendre a escoltar-los".

La importància de la forma de mirar.

No som conscients, perquè no ens ho han explicat, de com la nostra mirada condiciona necessàriament la qualitat del vincle amb l'altre. Però no només el vincle, sinó les possibilitats de realització, no només de qualsevol ésser humà, sinó de qualsevol forma de vida. En psicologia, aquesta mirada s'anomena «la mirada apreciativa».

No som conscients de la importància de trenar dos grans universos, el de l'educació i el de la formació. Hi ha persones que han tingut accés a una molt bona formació però que són mal educades, perquè no tenen cor. I hi ha persones que no van tenir el privilegi de l'accés a una bona formació, però que són extraordinàriament ben educades. Crec que a l'escola ens han de formar i han de complementar l'educació que es dona a les llars, i crec que a les llars hem de crear les circumstàncies perquè l'educació floreixi i complementar la formació que es dona a les escoles. I en ambdós contextos, tant en el dels mestres com en el de les mares i pares, hi ha d'haver aquesta mirada apreciativa que doni ales. La nostra mirada —i quan dic mirada hauria de dir la nostra postura existencial, la nostra manera d'estar al món— manifesta el nostre sistema de creences, el que crec sobre mi, el que crec sobre tu, el que crec sobre la vida. Imagineu que fóssim capaços de fer una mirada apreciativa sense prejudicis, que fóssim capaços de concentrar-nos en les bondats i en les virtuts sense perdre el pensament crític, per descomptat. Si ens poguéssim alliberar de falses creences sobre nosaltres mateixos, de prejudicis sobre l'altre i de projeccions, que és el que l'altre pensa que jo penso sobre ell. Estaríem molt més prop d'una cosa fonamental, que és la realitat. I, al final, perquè un… Jo crec que naixem dones i homes, però esdevenim humans. La humanització és una conquesta, i en aquesta humanització s'han de trenar tres principis: principi del plaer, principi del deure i principi de realitat. Quan som capaços de trenar aquests tres principis, el deure, el compromís, el plaer, l'alegria i la realitat, adonar-nos del que és, tenim molta més capacitat de transformació individual i col·lectiva. Si a això, a més, li afegim una mirada apreciativa, potenciem aquests tres principis i podem aconseguir molt més en l'esfera individual i l'esfera col·lectiva.

Estimar és inspirar per ajudar l'ésser estimat a construir noves realitats objectives: que pugui dur a terme un projecte, que pugui superar un examen, que pugui fer un bon treball de recerca, que pugui donar-se el permís de fer alguna cosa que li fa por. Però inspirar també per a nous sentits a la vida. El que estima procura que l'ésser estimat construeixi una narrativa interior que el sostingui especialment en l'adversitat, i les històries serveixen per a això. Les històries ens inspiren, ens donen ancoratges en la memòria, ens donen referents de com aquell personatge va superar aquella dificultat. Les històries creen imatges mentals, creen arquetips d'enorme força. Una narració sobre la teva pròpia vida o sobre la vida d'un ésser estimat o sobre un mite o algú desconegut pot, en un moment determinat, actuar com un esperó o com una palanca que et porti a una resposta des de la força interior, des de la voluntat de seguir, des de la voluntat de servir, per això són molt importants les històries.

No pot haver-hi aprenentatge sense entusiasme. Es parla molt, en l'aprenentatge, de la cultura de l'esforç, però crec que és un greu error, perquè l'esforç, en si mateix, només l'esforç, no és un valor final, és un valor instrumental. La combinació d'entusiasme, passió, esforç, alegria, reconeixement, són claus de l'aprenentatge.

Què tenen els equips d'alt rendiment que funcionen en l'àmbit esportiu, en l'àmbit fins i tot d'organitzacions humanes, d'empreses? Tenen tres coses: en primer lloc, es respecten. Sense respecte no hi ha res. En l'aprenentatge és el mateix, cal respectar la persona que està aprenent. Segon, l'admiració. L'admiració és fonamental perquè posa en marxa el mecanisme d'aprenentatge per imitació. Jo, quan admiro algú el vull imitar, inconscientment tendeixo a incorporar el seu llenguatge, els seus gestos… I la tercera variable fonamental és que hi hagi un afecte profund. Crec que no som conscients de la capacitat que tenim de transformar els altres, i si es combina tot això, fem florir l'ésser estimat. Quan parlem d'amor, ho portem sempre molt al terreny del desig, al terreny de la luxúria, al terreny d'Eros. Parlem poc de fília i d'àgape, parlem poc de l'amor com l'energia de la confiança, del vincle, de qualitat, l'energia del compromís, l'energia de la transformació, l'energia del diàleg, l'energia que, realment, digues-li energia, digues-li, per descomptat, emoció que ens uneix. Crec que, realment, no pot haver-hi un aprenentatge radical sense un amor radical.

No tenir memòria o intentar esborrar la memòria no només és font de disfuncions operatives, sinó de disfuncions psicològiques molt importants. Cal tenir memòria i cal tenir memòria per a la gratitud, cal tenir memòria per evitar que la infàmia es repeteixi, per això és important la memòria històrica; és fonamental. Per això és fonamental tenir en el record qui ens ha ajudat i qui ens ha beneït, per això és important memoritzar les taules de multiplicar. La memòria és fonamental. La memòria cognitiva, la memòria emocional, fins i tot m'atreviria a parlar de la memòria espiritual en termes de gratitud, d'humilitat, és crítica. I, per tant, cal treballar la memòria. Perquè, a més, és un plaer poder portar a col·lació, aquí i ara, allò que en un moment t'ha commogut, o allò que creus que li pot ser útil a l'amic, o com es deia aquell llibre que ara vull aconsellar o aquella pel·lícula?, o què deia aquell fragment que vaig llegir o aquell poema que potser li vols regalar a la persona que estimes? Jo crec que hem de continuar treballant la memòria com una peça més de tot el procés d'humanització. Sense memòria no som res.

Més d'Álex Rovira

Biografia
Escriptor i divulgador, Álex Rovira és autor del best-seller, ‘La Brújula interior' (més de mig milió de còpies venudes a tot el món) i coautor de ‘La Buena Suerte’ (4 milions de llibres venuts). Rovira creu profundament en el poder transformador de la paraula i de la nostra mirada cap als altres.
Faqs
Com podem ajudar els nostres fills a ser tot allò que poden arribar a ser?

Observant-los. Sabent escoltar, i escoltar no és només un exercici d'obertura d'oïdes, és un exercici d'obertura d'esperit. Crec que ens fa por aturar-nos, crec que ens fa por parar-nos, crec que ens fa por mantenir-nos en atenció, flotant, sense aparentment res a fer, quan, de vegades, és l'espai de més fertilitat i creativitat per a nosaltres i per als altres. Qüestionar-nos en quina mesura aquest infant fa aquesta activitat esportiva perquè nosaltres volíem ser un gran futbolista. Estàs tenint en compte aquest ésser humà únic i excepcional, o estàs fent que compensi les teves faltes? Llavors, si vols alliberar-los, qüestiona't. Cal tenir el coratge de qüestionar-ho tot, la teva religió, el teu pare, la teva mare, a tu mateix, perquè qüestionar no implica matar, és qüestionar. Perquè si no, caiem en dogmes conscients o inconscients que el que fan és perpetuar el patiment. La pregunta que ens hauríem de fer moltes vegades és: què és el que he d'acceptar? Que el meu fill no és com jo, que vol altres coses. Doncs que bé, quantes coses puc aprendre d'ella o d'ell.

"A l'escola i a casa, hi ha d'haver una mirada apreciativa que doni ales als infants".


Pots veure el vídeo complet aquí.