Proves necessàries durant l'embaràs

Tota la informació que has de conèixer sobre les revisions de l'embarassada

Enhorabona: el test és positiu. Esperes un nadó! Ara t'has de cuidar molt i evitar qualsevol cosa que pugui perjudicar el nadó que s'està formant al teu interior.

Per controlar el desenvolupament del fetus i el benestar de l'embarassada es fan diferents proves mèdiques en l'embaràs. Per tant, cal demanar cita com més aviat millor amb el metge perquè confirmi l'embaràs i programi les primeres proves.

1. Una visita al ginecòleg al mes

En la primera cita, el ginecòleg et demanarà una analítica de sang i orina molt completa per confirmar l'embaràs, conèixer el teu estat de salut, descartar malalties infeccioses com el VIH, l'hepatitis B o la sífilis, i comprovar si has passat la rubèola i la toxoplasmosi (una malaltia lleu per als adults, però molt greu per al fetus en formació) i una citologia per descartar infeccions vaginals.

A la Seguretat Social, habitualment, cal passar pel metge de capçalera per citar-se amb el ginecòleg que portarà l'embaràs. Per guanyar temps, el metge sol demanar aquestes primeres anàlisis de sang i també la citologia (que fa la llevadora del centre de salut).

Tant si aneu a la sanitat pública com a la privada, un cop confirmat l'embaràs, el ginecòleg farà una exhaustiva història clínica per conèixer els vostres antecedents i saber si hi ha alguna condició especial que calgui tenir en compte (diabetis, problemes cardíacs, malalties greus, etc.).

Després, et recomanarà prendre els suplements que consideri necessaris: àcid fòlic (si no n'estaves prenent ja), i ferro o iode si tens deficiències. Després d'aquesta primera visita, acudireu al ginecòleg freqüentment perquè faci el seguiment de l'embaràs. En totes les visites, l'especialista controlarà la tensió i el pes de la mare i resoldrà els dubtes que sorgeixin sobre l'embaràs i les cures necessàries. En la sanitat privada, les revisions són mensuals.

A la Seguretat Social es poden espaiar una mica més depenent de la comunitat autònoma, i fins i tot de l'hospital a què es pertanyi, però se sol complementar el seguiment amb la llevadora del centre de salut.

2. Com a mínim, tres ecografies

Les ecografies són molt útils per controlar el desenvolupament del nadó i el seu benestar dins l'úter. Són proves no invasives que no tenen cap efecte negatiu sobre el fetus, per la qual cosa es poden fer totes les que el metge consideri necessàries.

A la Seguretat Social, els protocols estableixen un mínim de tres ecografies, una per trimestre, encara que se'n fan més si són necessàries. En les assegurances mèdiques privades, el control ecogràfic sol ser més freqüent. Alguns metges fan ecografies cada mes. A més, se sol fer una ecografia per confirmar l'embaràs.

En totes les ecografies es mesura la mida del nadó, es valoren els seus moviments i batecs, la quantitat de líquid amniòtic, la posició de la placenta i es calcula la data probable de part.

Ecografia del primer trimestre: Cap a la setmana 12

En aquesta ecografia, que sol ser vaginal, es comprova si hi ha més d'un nadó i es mesura el plec nucal del fetus per valorar el risc d'anomalies cromosòmiques.

Ecografia del segon trimestre: Durant la setmana 20 de gestació

S'observen els òrgans interns del fetus per comprovar que el nadó s'està desenvolupant bé. Normalment es pot descobrir el sexe del nadó, si està en una postura que permeti veure-ho.

Ecografia del tercer trimestre: Al voltant de la setmana 34

Es torna a valorar el creixement del fetus i es mira la seva posició de cara al part. Si està de natges o de través, se sol fer una altra ecografia més endavant per veure si s'ha col·locat boca avall.

3. Ecografies especials

Hi ha un altre tipus d'ecografies reservades per a situacions especials:

Ecografia 3D o 4D

S'utilitzen com a complement a les tradicionals. Les dues permeten veure el fetus amb volum, i les 4D, a més, en moviment. Amb aquestes ecografies es poden detectar problemes a la pell o deformitats del llavi leporí, però no aporten informació sobre altres anomalies que detecten les ecografies normals. Són molt emocionants per als futurs pares, perquè poden veure el nadó d'una manera molt més precisa.

A la Seguretat Social s'utilitzen en alguns hospitals, i sempre que es consideri necessari. Algunes assegurances privades inclouen les ecografies en 3D, però la 4D s'ha de pagar a part.

Ecografia amb tecnologia Doppler

Es fa quan cal observar la circulació en el fetus, el cordó umbilical i l'úter, ja que permet detectar problemes cardíacs o de circulació de la sang.

4. Analítiques

Durant l'embaràs es fa, com a mínim, una anàlisi de sang i orina per trimestre.

A més, hi ha unes analítiques especials per detectar possibles problemes:

Test de Coombs:

Si la mare és Rh negatiu i el pare Rh positiu, en la primera anàlisi de sang es comprova si el fetus té anticossos en la sang contra l'Rh positiu. La prova es torna a repetir més endavant per si hagués creat anticossos i, a més, per precaució, durant la setmana 28 d'embaràs es posa a la mare una gammaglobulina anti D, que es repeteix després del part si el nadó és Rh+ per protegir embarassos posteriors.

Test d'O’Sullivan:

Durant la setmana 24 d'embaràs es fa una anàlisi de sang especial per valorar la concentració de sucre en sang i detectar a temps una diabetis gestacional que podria ocasionar problemes en el fetus. Si el test és positiu, es fa una corba de glucèmia (sobrecàrrega oral de glucosa) per confirmar el diagnòstic.

Totes aquestes proves estan incloses en la sanitat pública i en les assegurances privades de salut.

A la sanitat pública, els protocols estableixen un mínim de tres ecografies, una per trimestre. En les assegurances mèdiques privades, el control ecogràfic sol ser més freqüent.

5. Diagnòstic prenatal

Una de les coses que més preocupa els futurs pares és la possibilitat que el nadó pateixi alguna alteració genètica. Entre la setmana 10 i 14 es fan unes proves de diagnòstic prenatal per calcular si hi ha risc i si convé fer altres proves invasives (com l'amniocentesi).

En l'anàlisi de sang del primer trimestre es mesura la quantitat de determinades hormones i proteïnes relacionades amb algunes anomalies cromosòmiques com la síndrome de Down.

Els resultats es valoren juntament amb l'ecografia del plec nucal i les circumstàncies personals de la mare, com l'edat. Si el risc és alt, el metge pot aconsellar l'amniocentesi (entre les setmanes 14 i 18).

Abans de prendre aquesta decisió, en les asseguradores privades es pot fer una altra prova no invasiva, amb un cost addicional: el test prenatal no invasiu que, a través d'una anàlisi de sang, detecta la síndrome de Down i altres anomalies com la síndrome de Patau o la síndrome d'Edwards. Aquesta prova d'ADN fetal en sang s'ofereix, ara, en alguns hospitals públics.

6. Proves abans del part

Unes quatre setmanes abans de la data prevista de part, cap a la setmana 36 d'embaràs, es fa a la mare un cultiu vaginal i rectal per descartar la presència d'un bacteri anomenat estreptococ agalactiae. Si existeix, es dona antibiòtic a la mare durant el part per evitar que el nadó pugui agafar una infecció.

Cap a la setmana 40 (a la Seguretat Social) o a partir de la 37 (en l'assegurança privada), es comencen a controlar les contraccions en la mare i el batec cardíac del nadó de forma setmanal amb una tècnica anomenada monitoratge.

L'embaràs sol durar 40 setmanes, però entra dins la normalitat que el nadó neixi entre la setmana 37 i la 42. L'ideal és que vingui al món de forma natural, però si durant la setmana 42 no ha donat signes de voler sortir es programa la inducció al part.