Previsions de política monetària i fiscal el 2023
Davant nivells d'inflació que no es veien als EUA EUA i a l'eurozona des de fa dècades, els bancs centrals van reaccionar inicialment amb prudència i una mica tard, amb la hipòtesi que l'augment d'inflació el 2021 seria transitori. El 2022, la Fed i el BCE (i abans altres bancs centrals de països emergents) han protagonitzat el cicle de pujada de tipus més agressiu en dècades. Amb aquesta resposta s'ha intentat tallar els escenaris més adversos, com una espiral inflacionista similar a la dels anys 70. Un risc que s'ha evitat. En paral·lel, les pujades de tipus han contribuït al necessari tensionament de les condicions financeres, sense haver provocat moviments desordenats en els mercats.
El cicle de pujades de tipus d'interès encara no s'ha acabat. Les nostres previsions apunten que queda una mica de recorregut durant la primera meitat de 2023. I no oblidem que, al mateix temps que es produeixen aquestes pujades, la Reserva Federal i el BCE també estaran reduint els seus balanços, passant de l'expansió quantitativa dels últims anys a la nova restricció quantitativa, que anirà drenant l'excés de liquiditat existent.
De cara a 2023, hi ha tres preguntes importants respecte a les expectatives de la política monetària. En primer lloc, respecte al ritme de pujada de tipus, s'anirà moderant tant als Estats Units com a Europa, com ja ha començat a passar a finals de 2022. Segon, respecte al nivell d'arribada, esperem que els tipus augmentin fins al 5% en el cas de la Fed, i el 2,75% en el del BCE, per bé que no poden descartar-se biaixos a l'alça. Aquests nivells estan clarament per damunt dels tipus d'interès que s'observarien en unes condicions monetàries neutrals, per la qual cosa la política monetària serà clarament restrictiva durant algun temps per reduir els nivells d'inflació. Això ens porta a la tercera pregunta, sobre quan s'iniciarà el cicle de baixada de tipus d'interès cap a unes condicions neutrals. Malgrat la forta desacceleració del creixement esperada per al 2023, les previsions d'inflació apunten que el BCE no reduirà els tipus d'interès fins al 2024, per bé que la Reserva Federal podria començar una mica abans.
Per part seva, la política fiscal ha tingut un marcat to expansiu durant la pandèmia, durant la posterior recuperació i també el 2022, sobretot a Europa com a resposta al xoc energètic. La combinació de mesures expansives adoptades davant la crisi de la COVID-19 (sobretot als EUA) i les mesures per mitigar l'impacte de la crisi energètica (sobretot a Europa) han donat lloc a un fort augment del deute públic, que s'ha convertit en un clar element de vulnerabilitat davant la pujada de tipus d'interès.
En un context en què la inflació és el principal factor de risc per a l'economia global i quan la política monetària està fent una agressiva pujada de tipus d'interès, és imprescindible que les polítiques econòmiques estiguin ben coordinades i que les polítiques fiscals no desfacin el que fan els bancs centrals. Les mesures fiscals dels països europeus haurien de ser temporals, selectives i dirigides als col·lectius més desafavorits. En general, per al 2023 s'espera que la política fiscal comenci a ser restrictiva i que els mercats comencin a posar el focus en la necessària consolidació fiscal. Per evitar qualsevol indici de volatilitat en els mercats de deute, és important que la tornada a les regles fiscals a la Unió Europea es faci amb plans plurianuals d'estabilitat pressupostària creïbles i ben consensuats amb la Comissió Europea, que facilitin el suport implícit del BCE.
