Quan recuperaré les caigudes de 2022?

El 2022, s'han produït caigudes molt importants tant en els actius de renda fixa com en els de renda variable, encara que els retrocessos han estat especialment dramàtics al món del deute.

En efecte, després de múltiples anys amb unes rendibilitats en mínims i sovint negatives, s'ha produït el procés més gran de pujada de tipus per part dels bancs centrals en els últims quaranta anys, en resposta al ràpid ressorgiment de la inflació. Els tipus d'interès de la Fed estatunidenca han passat en menys d'un any del 0,125 % al 4,25 %, i els del Banc Central Europeu del -0,5 % al 2 %.

A conseqüència d'aquest procés d'enduriment monetari, hem assistit al pitjor comportament dels actius de renda fixa en dècades, i un índex global de bons com el “Global Aggregate” de Bloomberg ha caigut un 15,59 %, amb dades a dia 23 de desembre.

Si aquesta evolució de la renda fixa tan negativa ha estat extraordinària, també ha estat insòlit que hagi anat acompanyada d'un mal comportament simultani de les borses, que s'ha manifestat amb un retrocés de l'índex MSCI World d'un 19,69 % quan queden escasses sessions perquè acabi l'any. I diem insòlit perquè moltes vegades els bons actuen com a valor refugi davant caigudes de les borses, una cosa que no ha passat el 2022. Com a conseqüència, hem assistit a un dels pitjors retorns en els últims cent anys d'una clàssica cartera de risc mitjà.

Davant la gravetat de les caigudes acumulades, és lícit preguntar-se quan es revertiran per complet i si l'any 2023 es podrà recuperar part de la debilitat vista el 2022. La bona notícia és que la resposta a aquesta última pregunta és positiva i la nostra expectativa és que durant l'any que comença recuperarem part de les caigudes acumulades. En canvi, no és realista esperar-ne una completa reversió.

Anem per parts. Una caiguda pròxima al 20 % en la renda variable ha tingut lloc moltes vegades en el passat i les recuperacions d'aquesta magnitud són comuns l'any següent. Això va passar l'any 1991, el 2003 i el 2009. També el 2019 es va compensar amb escreix la caiguda del -10 % de l'any anterior. En canvi, l'índex mundial va retrocedir tres anys seguits, el 2000, 2001 i 2002, abans de recuperar amb força el 2003. Això implica que les borses tenen potencial per recuperar caigudes com les sofertes el 2022 en un període de temps relativament curt, suposant, és clar, que desapareguin els factors que han fet retrocedir les borses.

Lamentablement, l'expectativa de recuperació total és més fosca en el món del deute, malgrat que la nostra convicció és que 2023 serà un any molt bo per als mercats de renda fixa. L'extraordinari de la correcció vista el 2022 fa que sigui molt complicat, per no dir impossible, recuperar la totalitat de les caigudes el 2023. Perquè això passés, les rendibilitats haurien de tornar a territori negatiu i desfer tot el camí alcista recorregut el 2022, cosa que està molt allunyada de les perspectives actuals.

Per contra, la persistència en les taxes d'inflació ens fa pensar que els bancs centrals, encara que puguin interrompre el seu procés de pujada de tipus, molt probablement mantindran una política monetària restrictiva el 2023. És a dir, els tipus deixaran de pujar, però romandran en nivells elevats durant un període de temps prolongat, cosa que mantindrà suportades les rendibilitats del deute. En anys successius, sí que és previsible que els bancs centrals, un cop controlada la inflació, iniciïn el cicle de baixades de tipus, la qual cosa permetrà que continuï la recuperació dels preus dels bons.

En definitiva, encara que el procés de recuperació de les carteres començarà el 2023, necessitarem més d'un any per tornar als màxims previs, sobretot en els perfils de risc més conservadors.

Escriu:

Álvaro Manteca, responsable d'estratègia d'inversió de BBVA Banca Privada.