La clau per a 2023: la inflació i els preus de l'energia

Després de les reunions dels bancs centrals de desembre, els inversors han rebut un missatge nítid: tant la Fed com el BCE estan preocupats que les pressions inflacionistes subjacents puguin ser persistents, malgrat els encoratjadors senyals que hem rebut recentment, especialment a l'altre costat de l'Atlàntic. Amb això en ment, els responsables de la política monetària semblen incòmodes amb la recuperació dels mercats, que implica una relaxació de les condicions financeres que desfà parcialment l'enduriment monetari.

De moment, els bancs centrals han aconseguit refredar l'optimisme inversor amb missatges de duresa monetària, però si la inflació continua caient, la seva capacitat per fer-ho disminuirà dràsticament, ja que els inversors no consideraran creïble que les autoritats monetàries segueixin pujant tipus en un context d'inflació clarament a la baixa.

Així, sobretot en la primera meitat de 2023, els inversors estaran centrats en l'evolució de la inflació, que finalment decidirà qui s'emporta la victòria en la lluita entre els bancs centrals i els mercats.

En aquest sentit, caldrà vigilar especialment l'evolució de les primeres matèries energètiques, sobretot petroli i gas natural, ja que dependrà d'aquestes el manteniment de l'actual tendència de moderació de la inflació.

No confiem en una caiguda addicional dels preus energètics, perquè hi ha factors, tant de curt com de llarg termini, que suggereixen que els preus del petroli i del gas es mantindran elevats, però sí que esperem que es mantinguin per sota dels nivells assolits durant els mesos d'estiu.

Entre els elements d'oferta que cal vigilar, caldrà parar especial atenció als moviments de l'OPEP, que sembla decidida a reduir el nivell de producció de petroli, en estimar una caiguda de la demanda el 2023. D'altra banda, existeix una incertesa significativa sobre els efectes del preu màxim per al petroli rus, acordat pels membres del G-7 i que podria retirar del mercat un nombre considerable de barrils de cru dels Urals. A més llarg termini, els incentius de la indústria per augmentar la capacitat de producció semblen limitats, en un món en què els criteris de sostenibilitat seran cada vegada més importants.

Pel que fa als factors de demanda, la reobertura xinesa sembla el més important, ja que comportaria un augment de la demanda d'hidrocarburs, tant de petroli com de gas natural. D'aquesta manera, l'abandonament de les restriccions pandèmiques xineses pot convertir-se en una arma de doble tall per a Europa, ja que el gegant asiàtic competirà més feroçment pel gas natural liquat. De fet, els països europeus han tingut més facilitat per omplir els dipòsits de gas aquest hivern gràcies a la menor demanda xinesa, l'activitat de la qual es va mantenir molt deprimida per la política COVID zero.

Per descomptat, no podem descartar un empitjorament en la situació geopolítica, que potencialment podria causar uns preus de l'energia significativament superiors als actuals.

En definitiva, haurem d'estar molt pendents el 2023 de les dinàmiques dels preus del petroli i del gas natural, ja que, si es mantenen en nivells semblants als actuals, contribuiran a apuntalar el procés de desinflació i, per tant, el bon comportament dels mercats financers mundials.