Anàlisi de l'actualitat dels mercats

Enrique Marazuela, CFA CAd, director d'inversions de Banca Privada de BBVA.

La inflació: el llamp que no cessa

31/05/2021

Els mercats continuen prestant la seva màxima atenció, ara mateix, a l'evolució de la inflació, atès que consideren que la pandèmia està en via de solució. Amb això no volem dir que estigui erradicada ni de bon tros. L'erradicació definitiva de la pandèmia comportarà no només temps sinó també disgustos, i preferim unir la nostra veu als que demanen prudència i mesura.

Els avenços en la lluita contra la pandèmia estan permetent la recuperació de la normalitat pel que fa a la mobilitat, en àrees cada vegada més àmplies. Aquesta recuperació de la mobilitat social, conseqüència de la derogació de les normes de distància per prevenir la propagació del virus, no ens durà a l'antiga normalitat, sinó que pensem que ens encaminarà cap a una nova normalitat, més verda i més digital que l'anterior, tal com preveu la Unió Europea. 

En el camp de l'economia, continuem veient signes de recuperació clars, sobretot en els indicadors d'expectatives dels empresaris. La setmana passada van tornar a saltar les alarmes de les pujades d'inflació, després de conèixer-se una important alça del deflactor del PCE, l'índex de preus que més utilitza la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units. No obstant això, la sang no va arribar al riu perquè la Fed va fer un discurs contemporitzador i perquè, posteriorment, va haver-hi decepcions en algunes dades d'activitat publicades. Estem entrant en una situació de mercat molt cridanera, però més freqüent del que pensem, on “el dolent és bo”; la lògica és que les decepcions macro portin els bancs centrals a posposar la seva decisió de començar a neutralitzar la seva anterior laxitud en política monetària, i ja sabem que els tipus baixos afavoreixen els mercats. No compartim la lògica d'aquest plantejament, però el rellevant és que influeix en l'opinió dels operadors, que són els que, al cap i a la fi, fixen les cotitzacions.

Malgrat el repunt del deflactor del PCE, els rendiments de la renda fixa van restar força estables en termes setmanals, segurament per les raons que abans esmentàvem: missatges de banquers centrals i decepcions macro.

La setmana va ser netament compradora en la renda variable, tal com van evidenciar els índexs, on va haver-hi avenços moderats en els mercats desenvolupats i més importants en els emergents. 

En el mercat de divises, l'estabilitat del dòlar davant de l'euro va ocultar els avenços de la lliura, que va superar la cota de l'1,40 davant del dòlar. També observem debilitat en el ien, la qual cosa mostra més apetit dels inversors pel risc, ja que la moneda japonesa és considerada tradicionalment com una moneda refugi. Aquest senyal és congruent amb el que han enviat el petroli i els metalls industrials, amb pujades importants, molt vinculats a expansió i apetit al risc. El moderat avenç de l'or cal atribuir-lo més al comportament de les rendibilitats del deute públic, que no pas a un augment de la cautela, ja que no n'hi va haver. 

Mantenim el nostre posicionament que infrapondera la renda fixa, especialment la de governs, i sobrepondera la renda variable.

En síntesi, el focus dels inversors s'ha allunyat, almenys temporalment, de la pandèmia per centrar-se en l'evolució de la inflació i de les seves conseqüències en futures decisions dels bancs centrals. Per això, pot passar que, encara que resulti contraintuïtiu, les decepcions macro puguin ser rebudes positivament pels mercats d'actius de risc perquè l'interpreten com un retard en el moviment dels bancs centrals cap a una política monetària menys laxa. Mantenim el nostre posicionament perquè pensem que els mercats mantenen el seu apetit al risc.