Anàlisi de l'actualitat dels mercats

Enrique Marazuela, CFA CAd, director d'inversions de Banca Privada de BBVA.

1992 i la inflació subjacent estatunidenca

15/06/2021

La setmana passada va estar marcada per la publicació de la dada d'inflació als Estats Units. L'IPC general va assolir el 5,0%, la taxa més alta des de 2008. L'IPC subjacent, que depura els elements més volàtils de l'IPC per tal de donar una millor visió de la seva tendència, va assolir el 3,8%, una xifra no vista des de…1992! Qualsevol podria suposar que la publicació d'aquesta dada provocaria una caiguda generalitzada de preus tant dels bons com de les accions. Doncs no; lluny de caure, tant els uns com els altres van tenir alces moderades. 
En el front de la pandèmia, continuem en la mateixa línia de setmanes anteriors: importants avenços en les vacunacions als països desenvolupats i millora moderada dels països emergents amb problemes. Nosaltres mantenim la nostra idea que la pandèmia quedarà erradicada en un termini no gaire dilatat.
La setmana passada, com apuntàvem més amunt, va estar protagonitzada per les dades d'inflació als Estats Units, que assolien marques molt distants en el temps. En un altre context, aquestes dades haurien estat demolidores, però el caràcter transitori d'alguns repunts, així com els missatges tranquil·litzadors per part dels bancs centrals, van aconseguir que els mercats mantinguessin la calma. En aquest sentit, destaquem que la setmana passada va haver-hi reunió del consell de govern del Banc Central Europeu i la seva presidenta va anunciar que es mantenia el marcat to expansiu de la seva política monetària.
En el front del creixement, continuem veient recuperació als Estats Units i a Europa, però la novetat és que observem algunes geografies en què el creixement pot haver tocat sostre, com és el cas de la Xina. Aquest fet de la Xina no ens sembla preocupant: preferim un creixement de qualitat i, per tant, sostenible, que no pas un de precipitat, que pot ser no viable i que sol acabar en abruptes crisis. Per això no ens hauria de preocupar veure, en un futur no gaire llunyà, que aquesta situació s'assoleixi també als Estats Units. 
Malgrat les males dades d'inflació, els bons van continuar amb un moviment molt contraproduent, ja que van pujar en preus i van baixar en rendibilitats, just el contrari del que passa amb repunts d'inflació. El rendiment del T-Bond amb venciment a 10 anys, que és la referència nord-americana per excel·lència, va retallar la seva rendibilitat fins a l'1,45%. I la rendibilitat del Bund, el bo alemany amb venciment a 10 anys i que és l'indicador del mercat de bons governamentals europeu per antonomàsia, va quedar en -0,27%.
En la renda variable, vam veure alces moderades que, parlant de sorpreses, ens sorprenen menys que els avenços dels bons. I la raó d'això és que els bons ofereixen molta menys protecció davant de repunts d'inflació que les accions. L'índex que prenem com a referència mundial va avançar durant la setmana un 0,5% i no va haver-hi grans contrastos entre geografies. Sí que vam veure rotació en sectors, de manera que els més sensibles a tipus d'interès, positivament o negativament, van avançar o van retrocedir respectivament. 
En el mercat de divises vam veure com el dòlar es recuperava de la seva debilitat de les últimes setmanes, quedant en l'entorn de l'1,21 davant l'euro. 
Tenint en compte que no hi ha cap element que ens faci pensar que hi ha un canvi d'escenari, mantenim el nostre posicionament sobreponderat en accions i infraponderat en bons; les recents retallades de rendibilitat d'aquests últims, que s'han traduït en correlatives pujades de preus, són una excel·lent ocasió per reduir la posició en aquests. 

En síntesi, molt mala dada d'inflació als Estats Units la setmana passada, que, no obstant això, no va aconseguir tenir la transcendència esperada en el mercat. Aquest va registrar avenços tant en renda fixa com en renda variable. Mantenim el posicionament.