Quines són les previsions econòmiques per al 2020?

Rafael Domenech analitza els factors que marcaran les finances d'aquest nou any.

 

Anar a Perspectives 2020

Claus macroeconòmiques destacades

Per Rafael Domenech.

  • L'economia mundial acabarà la seva desacceleració el 2020 i la política monetària romandrà estable.
  • L'economia espanyola s'ha estabilitzat en el creixement de l'1,6% i es troba més ben preparada per al creixement mundial més baix.
  • Els riscos clau per a aquest any són les tensions comercials entre la Xina i els Estats Units, el Brexit, les eleccions nord-americanes i les tensions geopolítiques, amb les conseqüències sobre el petroli. Hem d'estar atents a l'evolució del proteccionisme, el risc principal en aquests moments.
  • A Espanya, els riscos se centren en el creixement mundial, especialment l'europeu, i les tensions geopolítiques. El nou govern ha de prendre mesures encaminades a millorar la inversió productiva i la productivitat i a reduir les incerteses. El 2020, el creixement d'Espanya serà de l'1,6%, la inflació de l'1,1% i l'atur es reduirà fins a l'entorn del 13,5%. 

Aquest 2020, seran quatre els factors que marcaran les previsions econòmiques, tant a escala mundial com al nostre país:

  1. A escala mundial, el creixement s'estabilitza i, alhora, disminueixen les tensions comercials i la volatilitat financera després de l'acord entre els EUA i la Xina, les bones perspectives per a l'USCMA i la reducció dels riscos per un Brexit dur (i de recessió als Estats Units i Europa).
  2. Amb un creixement esperat de l'1,8% als Estats Units i del 0,9% a la UEM (el 2020), no s'esperen canvis en la política monetària de la FED ni del BCE per a aquest any, però sí disminucions dels tipus d'interès en països emergents. A més, cal estar atents a l'evolució de les tensions geopolítiques al Pròxim Orient, sobretot entre els Estats Units i l'Iran, les quals influiran en el preu del petroli.
  3. S'espera que el creixement del PIB a Espanya sigui d'un 1,6% el 2020, en línia amb el que ha passat durant bona part del 2019. Tot, malgrat la incertesa i el seu impacte negatiu en la demanda interna, el qual, això sí, sembla limitat. Per part seva, les exportacions estarien mostrant un punt d'inflexió i una certa recuperació, mentre que la política comercial continuaria sent procíclica.
  4. Sigui com sigui, l'economia espanyola es troba millor preparada per afrontar un entorn de menys creixement mundial. No es perceben desequilibris importants, la situació financera del sector privat és més sòlida i el BCE garanteix baixos costos de finançament. Tanmateix, aquests patrons s'han de continuar reforçant, afegint esforç addicional per reduir la desocupació (amb noves reformes) i evitar més incerteses (que redueixen la inversió).

La situació de l'economia global

Partint del nostre indicador, la desceleració s'hauria aturat i el creixement s'estaria estabilitzant al voltant del 3%. El comerç mundial, per part seva, també s'estabilitza a l'espera que la reducció de les tensions comercials impulsi novament el creixement de les exportacions. Aquestes, durant els últims trimestres, han generat una forta desacceleració de les exportacions mundials, molt correlacionada amb els indicadors avançats d'activitat de l'OCDE. Les últimes dades mostren una estabilització d'aquestes exportacions, que el 2020 haurien de mostrar més dinamisme com a resultat dels recents acords entre els EUA i la Xina, i en el cas de la zona euro, per la reducció de les incerteses sobre el Brexit i la recuperació de Turquia.

En aquest context de creixement, i ja per al 2020, els bancs centrals mantindran sense canvis el to expansiu de la seva política monetària. Pel que fa a la FED, i després de la reducció de 75 punts bàsics el 2019, no s'esperen canvis en els tipus d'interès durant aquest any que comencem. Tampoc no s'esperen canvis, al BCE, en els tipus d'interès dels dipòsits (actualment al -0,5%) ni augments en les compres d'actius (el que anomenem expansió quantitativa). 

Tanmateix, Christine Lagarde ha anunciat que serà aquest any 2020 que es farà una revisió exhaustiva de l'estratègia de política monetària, es revisarà la definició de l'objectiu d'inflació, s'avaluaran les seves diferents eines per a la política monetària i es valorarà la creació d'una moneda digital per a la zona euro.

En resum, les previsions econòmiques preveuen una estabilització en el creixement mundial pròxim al 3%, detallada així:

Als Estats Units

El creixement convergeix al seu potencial durant el 2020, mentre disminueix el risc de recessió dels últims trimestres. 

Els motius són:

  • El consum privat continua fort i dona suport a l'activitat econòmica mentre persisteix la debilitat de la inversió privada.
  • El creixement del PIB convergeix al seu potencial, sense pressions inflacionistes significatives.
  • Malgrat reduir-se el risc, el creixement mundial més baix, la incertesa que encara hi ha sobre les futures negociacions amb la Xina i l'esmentada "inversió feble" preocupen en aquesta arrencada del 2020.
  • El mateix passa amb la tensió política, que podria augmentar abans de les eleccions del 2020.

A la Xina

Continua l'aterratge suau, mentre que la desacceleració és menys important del que s'havia previst. Els efectes de les tensions comercials del 2019 se sumen a una desacceleració estructural ja coneguda d'anys anteriors, però amb un creixement millor de l'esperat. Aquest, per al 2020, s'ha revisat lleugerament a l'alça a causa de la disminució de les tensions comercials i de la millor predisposició a l'ús d'estímuls fiscals i monetaris.

Quins són els riscos? Rivalitat estratègica amb els EUA., malgrat el recent acord comercial.

  • Les mesures d'estímul monetari i fiscal podrien generar un endeutament més gran de l'economia xinesa.

Zona euro

El seu creixement s'estabilitza i milloren lleugerament les expectatives, ja que es revisen el creixement del PIB a l'alça (en una dècima) amb dades millors que les esperades i es reforcen les perspectives d'estabilització, mentre la inflació continua per sota de l'objectiu del BCE. En política monetària, per part seva, s'espera que els tipus d'interès es mantinguin en els nivells actuals almenys fins al 2022. Finalment, la política fiscal continuarà sent expansiva el 2020, amb un Brexit ordenat el gener i sabent que l'acord amb el Regne Unit a finals de 2020 continua sent un risc important.

Factors clau per a les perspectives econòmiques a escala mundial

  1. Negociacions de política comercial entre els EUA i la Xina.
  2. Eleccions presidencials als EUA.
  3. Negociació relativa al Brexit.
  4. Canvis en les polítiques monetàries de la FED i el BCE.
  5. Debat sobre l'estímul fiscal a Europa.
  6. Tensions geopolítiques i la tensió pel preu del petroli.

Riscos que poden afectar aquest creixement

Encara que els riscos globals han disminuït a curt termini per l'acord comercial entre els EUA i la Xina, han augmentat a Orient Mitjà com a conseqüència del conflicte entre els Estats Units i l'Iran. Això fa que hàgim d'estar atents a l'evolució del preu del petroli, mentre que les vulnerabilitats financeres poden amplificar els efectes d'aquests riscos. 

Per a la Xina

El risc principal continua sent el proteccionisme. També resulta perillós el possible despalanquejament desordenat com a conseqüència de les polítiques expansives, tant fiscals com monetàries. A més, continuen les tensions geopolítiques a Hong Kong. 

Per a la zona euro

Cal veure com es recuperen les exportacions i com evolucionen les incerteses polítiques.

Creixement a Espanya

Tenint en compte aquest context internacional, les previsions econòmiques marquen que l'economia espanyola pugui créixer fins a un 1,6% el 2020. La desacceleració del creixement que hem vist durant els últims trimestres estaria tocant fons, llevat que es materialitzin alguns dels riscos existents. De fet, hem vist que el PIB s'està estabilitzant, i com a mostra tenim els tres últims trimestres del 2019, en què hem acabat amb un 0,4% de creixement. El mateix que s'espera durant el primer trimestre del 2020. 

L'atonia del mercat laboral també estaria tocant fons. Descomptades les variacions per causes estacionals, l'afiliació a la Seguretat Social podria haver augmentat el 0,4% durant el 4t trimestre del 2019.

Amb tot, aquest creixement esmentat prèviament dependrà de l'evolució dels diferents focus d'incertesa:

  • La recuperació del comerç internacional i del creixement a la zona euro, amb l'efecte d'arrossegament que pot tenir sobre les exportacions espanyoles.
  • Les polítiques econòmiques del nou govern. Les seves mesures han d'afavorir la inversió, reduir les incerteses i mantenir contingudes les primes de risc. Per fer-ho, cal aconseguir mesures consensuades (per exemple, decisions sobre SMI o la reforma laboral).
  • Reprendre l'ajust fiscal amb mesures que no danyin la inversió, la innovació ni l'ocupació.
  • La disminució de les tensions polítiques a Catalunya i els seus efectes sobre l'activitat econòmica.

Reformes per augmentar el creixement a mitjà termini

  • Afavorir la inversió productiva: Durant els últims anys, hem pogut veure que la inversió en maquinària i equips a Espanya ha mostrat més dinamisme davant del que s'observa en les principals economies europees. Així, des del 2017, aquesta mena d'inversió s'ha incrementat un 16,1%, davant d'un 9,6% a la UEM, en un entorn d'elevada incertesa. Mirant cap endavant, s'espera que l'entorn de tipus baixos, liquiditat elevada i competència en el mercat bancari continuïn impulsant aquest finançament i la inversió.
  • Afavorir el creixement de la població activa i de la desocupació: Durant els últims trimestres, hem vist que la població activa torna a créixer, impulsada per l'avenç de la immigració procedent, sobretot, de Centreamèrica, Europa i Àsia. Això fa incrementar la capacitat de creixement a llarg termini i també explica la moderació recent en el descens de la taxa d'atur. Així, i perquè aquesta continuï baixant, són necessàries polítiques apropiades per millorar l'eficiència i l'equitat del mercat de treball.
  • Augmentar el creixement potencial del PIB amb més creixement de l'ocupació i una millor productivitat de l'economia espanyola: Les estimacions apunten a un creixement potencial d'entre l'1,5 i el 2%, sense pressions inflacionistes, encara que es veu un cert creixement dels salaris.