Et sorprendrà el que un audiollibre pot fer al teu cervell mentre estudies

Segur que quan has llegit “audiollibre” el teu hipotàlem s'ha posat a repassar a tota màquina tots els capítols en què has vist en Homer Simpson escoltant un audiollibre: per enriquir el seu vocabulari, per error (“¡Mosquis! Un sexteto cervecil”) o per evitar haver de llegir el llibre de la seva dona (“El corazón arponeado”). Els seus guionistes van acabar d'embolicar la troca fent aparèixer en la marquesina del cinema de Springfield el títol Audiobook, the movie. Una forma de ridiculitzar la idea?

Ells sempre han funcionat com a vehicle transmissor de la cultura popular americana. Perquè als EUA, país en què els audiollibres van aparèixer per primera vegada als anys 30 en format LP, han demostrat ser grans lectors passius. Encaixa amb la seva filosofia del "double your time": ser "multitask", però d'una forma ordenada.

Sembla que allà la indústria de l'audiollibre segueix en auge. Però, avalen la pedagogia, la psicologia o la neurologia la seva eficàcia? Són útils per a la docència o, en qualsevol cas, ens permeten entendre i comprendre un text igual que la paraula escrita? La ciència és l'única que pot dir-ho del cert.

Breu història de l'audiollibre: de programa d'ajuda als veterans de guerra a producte per als amants del "double your time"

El 1935, el Royal National Institute of Blind People del Regne Unit va crear un programa de suport adreçat als veterans de guerra que havien perdut la vista en el camp de batalla. La idea era proporcionar-los recursos per poder gaudir de la literatura. “Typhoon”, de Joseph Conrad, narrat per Anthony McDonalds, un locutor de la BBC, es va convertir en el primer audiollibre de la història. Paral·lelament, als EUA l'American Foundation for the Blind va començar a desenvolupar la tecnologia necessària per popularitzar-los amb la mateixa finalitat que els anglesos.

La popularitat dels audiollibres ha anat creixent a mesura que s'han anat utilitzant amb altres finalitats (pedagògiques, d'autoajuda o simplement recreatives) i s'han implantat en altres cultures, amb més o menys èxit, en funció de la seva idiosincràsia i de la implicació del món editorial.

Als anys 80 van assolir la categoria de hit als EUA. La seva obsessió per la productivitat els va portar a adaptar el concepte als seus propòsits: convertir-se en empresari o millorar el negoci (n'hi ha que fins i tot et prometen ensenyar-te en menys d'un dia), autoajudar-se (encara que a ells els agrada més denominar-ho autodesenvolupar-se o "fer-te a tu mateix") o aprendre idiomes (fins i tot suahili) mentre es corre, es condueix o s'està al gimnàs.

Avui dia no només segueixen sent populars a Amèrica del Nord, és que s'han convertit en una megaindústria. És normal que hagin despertat la curiositat de tota una comunitat científica: neuròlegs, psicòlegs, sociolingüistes o pedagogs han sotmès la idea a recerques i estudis que intenten descobrir si hi ha una base científica que avali la seva eficàcia o si, al cap i a la fi, l'experiència pot ser igual d'enriquidora que llegir tu mateix.

Què n'opina la ciència?

Tot i que aprendre a llegir comença per aprendre a escoltar i ambdues habilitats es desenvolupen en l'hemisferi lògic (l'esquerre), cal partir de la idea que la via per la qual rebem la informació (o quina part del cervell treballa en això) pot influir en com la processem finalment.

És la idea que “el mitjà és el missatge”, en què el mitjà és el cervell i el missatge, una paraula escrita o un so que el cervell tradueix en paraula. Partim, d'entrada, d'activitats i processos diferents.

Què passa quan escoltem en comptes de llegir? Tant escoltar com llegir impliquen les mateixes xarxes neuronals, segons el que han descobert recerques com aquesta. Però en escoltar, la vista deixa de centrar-se en la paraula escrita per recollir una altra informació: la de l'entorn. Comprometem un sentit menys en l'activitat. I per al cervell això pot traduir-se en una informació que perjudica.

Atès que a més els audiollibres, en molts casos, s'escolten mentre es fa una altra activitat, s'obliga el cervell a simultaniejar entre ambdues. Cosa que no acaba bé per a una de les dues. Encara que també depèn de la dificultat del text.

Editors, docents i bibliotecaris: un altre discurs

Les editorials repliquen a aquests estudis argumentant que l'eficàcia dels audiollibres depèn que “eduquem l'oïda”. És una cosa que ha “provat” una altra recerca en què els participants practicaven sessions regulars d'escolta. En aquest cas, mostraven un clar avantatge en aspectes com la capacitat de retenció, la riquesa de vocabulari o la comprensió respecte dels que només llegien. Però l'estudi el publica Tales2.go, una empresa que desenvolupa material didàctic en format digital per millorar aquestes capacitats en els escolars. Cal qüestionar-se, com a mínim, la independència d'aquestes conclusions.

Alguns articles com aquest (publicat per l'American Association of School Librarians) defensen la seva eficàcia en un context concret: incentivar lectors amb dificultats per avançar en el desenvolupament d'aquesta habilitat, principalment a causa de la desmotivació que provoca una inadequada comprensió lectora.

Després de finalitzar l'estudi a què fan referència, el 93% dels estudiants que van participar activament en el Club d'Audiollibres de la seva escola admetien sentir el cuquet per la lectura que no sentien abans i es consideraven millors lectors que abans de començar el programa.

Aquest és el quid perquè sigui eficaç. Si el text no arriba als infants quan estan en el camí de convertir-se en lectors, els costarà més desenvolupar un hàbit i convertir-se en consumidors àvids de llibres quan siguin adults. La comprensió lectora és el primer pas.

Especialment en els casos més complicats, que poden afectar el desenvolupament d'aquesta capacitat, i per als quals els audiollibres demostren ser útils: són un recurs habitual en les teràpies amb infants amb dislèxia o amb TDA (trastorn per dèficit d'atenció).

També serveixen, diuen, per escoltar novel·les

En qualsevol cas, fins ara hem parlat d'aplicacions amb finalitats concretes: estudiar, superar una ruptura, millorar com a lectors o com a homes i dones de negocis. Però la Literatura (així, amb majúscules) és una altra de les gallines dels ous d'or de l'audiollibre, especialment als EUA (novament). Una idea que encara no ha quallat tant entre els lectors (convençuts o no) a Espanya.