Els museus en l'era d'Instagram

Que Instagram ha canviat la nostra manera de relacionar-nos amb l'art és més que evident. Diferents artistes mostren els seus treballs a través de la xarxa social, on tenen una relació directa amb els seus seguidors. Això ha permès a molts d'ells vendre les seves obres a través de la xarxa a preus que ja agradarien a alguns galeristes. Si és un canvi positiu o negatiu, si és art o no, ho deixo al teu criteri. Però, més enllà dels detractors que puguin sorgir després d'aquests arguments, que sempre n'hi ha, no podem sinó rendir-nos a les evidències.

El que és clar és que als joves els costa cada cop més anar els museus (parlo en general, que ningú no s'enfadi!) i, alhora, se senten més pròxims a la xarxa social. Amb aquestes dades, l'equació és clara: museus + Instagram = un acostament amistós. Segur que l'evolució d'aquesta amalgama ens sorprendrà. A tu, a mi, a tots.

Una solució molt utilitzada pels museus avui dia és acostar l'art a Instagram. És a dir, fer que els museus guanyin pes a les xarxes. L'exemple més clar és el Thyssen, que a l'abril va convocar un concurs per a joves d'entre 18 i 30 anys (queda clar el nínxol que volen atacar?) perquè facin versions dels seus quadres de la col·lecció permanent i les pugin a Instagram. Els premis són força suculents: repartiran més de 8.000 euros. Una altra dada: el jurat està compost per artistes influencers d'IG: Ricardo Cavolo, Lara Lars i Miranda Makaroff. Aquest és només un exemple de totes les propostes que s'han fet.

Una nova forma d'entendre els museus

“Moment selfie!” o “Això es mereix com a mínim un stories” són frases que estem més que acostumats a escoltar cada dia. Aquesta tirada és el que han aprofitat molts museus, que han deixat estar els models tradicionals per fer-se un forat entre el públic jove. Tant és així que molts han deixat de banda el concepte clàssic de museu i aposten per pop-ups, és a dir, col·leccions amb data de caducitat en centres d'art o als museus mateixos.

Per exemple, el 2016 es va crear el pop-up Museu del Gelat, més "instagramable" que una platja paradisíaca. Actualment es troba a San Francisco, però ha passat per ciutats com Nova York, Los Angeles o Miami. De colors pastel i amb el rosa com protagonista, és un espai creat per despertar els cinc sentits, on l'assistent, a més de quadres i escultures relacionades amb els gelats, també pot provar, tocar, olorar. Un altre exemple és Color Factory, una exhibició dedicada als colors on tots els sentits tenen un paper principal per poder-t'hi submergir. En definitiva, es tracta d'espais que no estan dissenyats per mostrar art clàssic, sinó per exposar objectes i situacions amb els quals lluir al nostre IG.

Després de llegir això, la pregunta que ens fen és: s'ha acabat l'art com el coneixíem fins ara? O, al contrari, s'han obert noves formes d'entendre'l? Faig aquestes preguntes per convidar a reflexionar. Només una miqueta. Tampoc no vull cap tesi.

Andy Warhol i la seva proposta del pop-art van ser molt criticats en la seva època perquè van desmuntar el prototip d'artista i, per tant, de l'art. El que ningú qüestiona avui dia, més de trenta anys després la seva mort, és que continua sent un dels creadors més carismàtics i influents de la història que va saber trencar els esquemes artístics del seu temps. Igual que Warhol, Instagram està obrint una nova forma d'entendre l'art?